Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clotós" dins totes les àrees temàtiques
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca adob en clots, n m
- es curtido en tinas
- fr tannage en fosse
- en pit tannage
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adobadora de plats giratoris, n f
- es abonadora de platillos
- es abonadora de platos giratorios
- fr distributeur à assiettes
- fr distributeur à plateaux
- it spandiconcime a piatti rotanti
- en plate and flicker fertilizer distributor
- de Tellerstreuer
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Neteja > Equip de neteja>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agulla d'estendre, n f
- ca pinça, n f
- es alfiler de la ropa
- es pinza
- es pinza de la ropa
- fr épingle à linge
- fr pince à linge
- en clothes peg
- en clothespin
- en peg
<Neteja > Equip de neteja>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca agulles d'estendre, n f pl
- es pinzas para tender la ropa, n f pl
- fr pinces à linge, n f pl
- pt molas de roupa, n f pl
- en clothes pegs, n pl
<Grans Magatzems > Seccions > Drogueria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca almegó, n m
- ca trèvol d'olor, n m sin. compl.
- ca trèvol embadalit, n m sin. compl.
- ca trèvol flairós, n m sin. compl.
- ca trèvol olorós, n m sin. compl.
- ca trifoli olorós, n m sin. compl.
- es meliloto, n m
- fr mélilot, n m
- nc Melilotus officinalis
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
- Les summitats florides de l'almegó, que es cullen a partir de maig, han estat emprades en infusió en el tractament de les varices, la flebitis i les hemorroides. Com a ús extern, en infusió i aplicades en forma de compreses, també han estat emprades contra els dolors reumàtics, ferides i nafres.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anèmia ferropènica, n f
- ca anèmia aclorhídrica, n f sin. compl.
- ca anèmia aquílica, n f sin. compl.
- ca anèmia aquílica de Faber, n f sin. compl.
- ca anèmia aquílica idiopàtica microcitohipocròmica, n f sin. compl.
- ca anèmia de Faber, n f sin. compl.
- ca clorosi aquílica, n f sin. compl.
- ca malaltia de Faber-Hayem, n f sin. compl.
- ca síndrome de Faber, n f sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
Nota
- La denominació anèmia aquílica s'usava antigament per referir-se a la anèmia ferropènica per disminució de l'absorció de ferro associada amb aclorhídria.
- La denominació anèmia de Faber es considera obsoleta.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anèmia hemolítica adquirida, n f
- ca anèmia de Hayem-Widal, n f sin. compl.
- ca clorosi de Hayem, n f sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
Nota
- La denominació anèmia hemolítica adquirida s'usava antigament.
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ancilostomosi, n f
- ca ancilostomiasi, n f sin. compl.
- ca anèmia dels minaires, n f sin. compl.
- ca anèmia tropical, n f sin. compl.
- ca anquilostomiasi, n f sin. compl.
- ca clorosi d'Egipte, n f sin. compl.
- ca malaltia dels cucs de ganxos, n f sin. compl.
- ca necatorosi, n f sin. compl.
- ca uncinariosi, n f sin. compl.
- es anquilostomiasis, n m
- es uncinariasis, n m
- fr anémie des briquetiers, n f
- fr anémie des mineurs, n f
- fr anémie des tunnels, n f
- fr ankylostomiase, n f
- fr ankylostomose, n m
- fr cachexie aqueuse, n f
- fr chlorose d'Égypte, n f
- fr uncinariose, n f
- en ancylostomiasis, n
- en ankylostomiasis, n
- en hookworm disease, n
- en intertropical hyphemia, n
- en miner's disease, n
- en tropical hyphemia, n
- en tunnel disease, n
- en uncinariasis, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
- La primera espècie predomina al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia Menor, i la segona a l'Amèrica del Sud, l'Àfrica equatorial i el sud d'Àsia. Ambdues espècies també reben el nom d'uncinàries.