Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "clàusula" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- en clause
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- en clause
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
- es cláusula, n f
<Dret civil>
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
<Lingüística textual>
Definició
Nota
-
En la formació d'oracions compostes, una clàusula pot funcionar internament com a clàusula subordinada, clàusula subordinant, clàusula interordinada amb una altra o també com una clàusula juxtaposada:
- La clàusula subordinada realitza funcions sintàctiques de nom, adjectiu, adverbi o conjunció, amb la qual cosa creix la informació de l'oració.
- La clàusula subordinant realitza funcions metacomunicatives pel fet de subordinar el contingut de l'enunciat al punt de vista o la valoració de l'emissor, amb la qual cosa es desenvolupa el potencial comunicatiu de l'oració.
- Les clàusules interordinades mantenen una relació lògica de causa i efecte, amb la qual cosa es desenvolupa el vessant psicològic de l'oració.
- Les clàusules juxtaposades es cohesionen mitjançant nexes paralingüístics (pauses en l'oral i senyals gràfics en l'escrit) i també mitjançant procediments semàntics (repetició de significats) i pragmàtics (inferències). Així, no fan servir nexes lingüístics com les coordinades, les subordinades i les interordinades, tot i que de vegades manifesten els mateixos tipus de relacions.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr clause
- en clause
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definició
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula, n f
- es cláusula
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Segons l'article 144 del Reglament notarial (RN), el contingut propi de les escriptures públiques són «les declaracions de voluntat, els actes jurídics que impliquen prestació de consentiment i els contractes de tota mena» i de les cinc parts en què normalment es divideix l'escriptura pública (compareixença, exposició, part dispositiva, atorgament i autorització): la que té per objecte articular-la és l'anomenada «part dispositiva», de manera que aquesta conté l'acte o el negoci jurídic.
Per la seva banda, l'article 176 del mateix RN diu que «la part contractual s'ha de redactar d'acord amb la declaració de voluntat dels atorgants o amb els pactes i convenis entre les parts que hi intervinguin» i el notari o notària ha de «reflectir amb la deguda claredat i separadament els que es refereixin a cadascun dels drets creats, transmesos, modificats o extingits, com també l'abast de les facultats, determinacions i obligacions de cadascun dels atorgants o de terceres persones. les reserves i limitacions, les condicions, modalitats, terminis i pactes o compromisos anteriors.». Per tant, a la part dispositiva, el notari o notària recull tant els elements essencials del negoci o acte jurídic com els accidentals que el configuren, i tot això ho fa articulant el negoci o acte esmentats mitjançant les clàusules, les quals poden ser de dos tipus: a) les estipulacions, clàusules en les quals es fan constar els acords de les parts o pactes bilaterals, de manera que predominen en els contractes; b) les disposicions, clàusules en les quals l'atorgant disposa, transmet, cedeix, crea o regula un dret, tenen un caràcter més unilateral, i són pròpies dels testaments.
No obstant això, aquesta classificació s'ha de matisar en tres casos: a) hi ha escriptures unilaterals en les quals no es tracta de disposar, transmetre, cedir, crear o regular un dret i, per tant, no es pot parlar pròpiament de «disposició», com és el cas dels poders; b) en altres casos, les escriptures contenen un negoci jurídic que, tot i que és bilateral, les prestacions de les dues parts no coincideixen en la mateixa escriptura, sinó que es recullen en dues escriptures separades. És el cas en què es concedeix una oferta o es fa una proposta i l'altra part l'accepta o s'hi adhereix per escriptura separada. En aquests casos s'ha de parlar, pròpiament, de disposicions i no d'estipulacions, encara que es tracti d'un negoci contractual; c) les donacions, encara que tenen una naturalesa jurídica contractual i caràcter bilateral, si hi compareixen també els donataris per a acceptar, no contenen pròpiament estipulacions, sinó una disposició dels donants que els donataris es limiten a acceptar, ja que l'essència del negoci és la voluntat dispositiva dels donants.
També cal esmentar les anomenades «clàusules d'estil», que són les que es repeteixen als contractes privats i a les escriptures i que contenen pactes habituals o costums propis de la terra. En molts casos, la llei regula una qüestió i admet pacte en contrari, i és costum d'una determinada comarca de regular aquesta qüestió de manera diferent a la que estableix la llei. En aquest cas, quan el contracte es formalitza en escriptura pública, el notari o notària ha de recollir aquest pacte habitual o costum propi de la comarca i reflectir a l'escriptura una clàusula que els reculli. Aquesta clàusula, en ser habitual o tenir origen consuetudinari, ha de ser normalment igual en tots els casos en què sigui aplicable, i s'ha de constituir així en una clàusula d'estil. No obstant això, cal tenir en compte que aquestes clàusules d'estil depenen exclusivament de la voluntat dels atorgants de l'escriptura; és a dir, el notari o notària només pot introduir a l'escriptura una clàusula d'estil si veu que aquesta recull la voluntat de les parts. Per tant, aquestes clàusules gaudeixen de la força que els atorga el fet de sorgir d'un pacte que interpreta, supleix o modifica la llei dispositiva. Cal, doncs, que els notaris coneguin perfectament els costums de la terra on treballen per tal de poder-los reflectir a les escriptures mitjançant unes clàusules d'estil que, en molts casos, han servit de base perquè els legisladors tinguessin coneixement del dret consuetudinari per a la incorporació posterior a les lleis.
Ara bé, no totes les clàusules d'estil tenen tanta transcendència; moltes no són més que una repetició de les normes legals que es posen a les escriptures perquè les parts n'estiguin més informades i perquè el negoci jurídic documentat tingui una configuració més completa. Així, és comú veure a les escriptures de compravenda una clàusula de sanejament per evicció, per la simple raó que els compradors poden preferir que se'ls reconegui expressament i formalment aquest dret fixat legalment en l'escriptura; pot ser un residu de temps passats, en què les persones confiaven més en els pactes que no pas en les lleis.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca clàusula, n f
- es cláusula
- fr phrase
- en clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- El terme clàusula, adaptació del mot anglés clause, equival, en altres terminologies, al de proposició o simplement al de oració principal i oració subordinada o inserida.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca oració subordinada, n f
- ca clàusula, n f sin. compl.
- ca proposició, n f sin. compl.
- es cláusula
- es oración subordinada
- es proposición
- fr proposition subordonnée
- en clause
- en dependent clause
- en subordinate clause
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca proposició, n f
- ca clàusula, n f sin. compl.
- es proposición
- fr proposition
- en clause
<Lingüística>
Definició
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, es parla de proposició principal, proposició subordinada, proposició relativa, proposició completiva, etc. La distinció entre proposició i oració no és acceptada unànimement. Els lingüistes que proposen diferenciar aquests conceptes es basen en la idea que les proposicions tenen estructura oracional (és a dir, tenen un subjecte i un predicat) però estan mancades de la independència sintàctica i fonològica típica de les oracions. Els lingüistes que no estableixen aquestes distincions consideren, en canvi, que tota estructura dotada d'un subjecte i d'un predicat és una oració i que l'oració és una categoria recursiva que pot contenir com a constituent una altra oració.
