Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coautor" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àmia, n f
- es amia
- fr amie
- fr amie chauve
- fr poisson-castor
- it amia
- en bowfin
- nc Amia calva
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca albader | albadera, n m, f
- es cantor de alboradas | cantora de alboradas
- es compositor de alboradas | compositora de alboradas
- en aubade composer
- en aubade singer
<Música>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a l'oli de ricí, n f
- en castor oil allergy, n
- cod 294318004
<Al·lergologia>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca al·locutor | al·locutora, n m, f
- es alocutor alocutora
- fr locuteur locutrice
- en speaker
<Lingüística>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquest programa d'ordinador està protegit per les lleis de drets d'autor i altres tractats internacionals
- en this computer program is protected by copyright law and international treaties
<Localització > Fraseologia>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barca de cabotatge, n f
- es buque de cabotaje
- fr caboteur
- fr navire caboteur
- en coaster
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca beaver
- ca dane-zaa sin. compl.
- ca dunneza sin. compl.
- ca tsattine sin. compl.
- cod dane-zaa
- cy Beaver
- cy Dane-zaa sin. compl.
- cy Dunneza sin. compl.
- cy Tsattine sin. compl.
- de Beaver
- de Dane-Zaa sin. compl.
- de Dunneza sin. compl.
- de Tsattine sin. compl.
- en Beaver
- en Danezaa sin. compl.
- en Dunne Za sin. compl.
- en Dunneza sin. compl.
- en Tsattine sin. compl.
- es castor
- es beaver sin. compl.
- es dane-zaa sin. compl.
- es dunneza sin. compl.
- es tsattine sin. compl.
- eu beaverrera
- eu beaver sin. compl.
- eu dane-zaa sin. compl.
- eu dunneza sin. compl.
- eu tsattine sin. compl.
- fr dunneza
- fr beaver sin. compl.
- fr dane-zaa sin. compl.
- fr tsattine sin. compl.
- gl beaver
- gl dane-zaa sin. compl.
- gl dunneza sin. compl.
- gl tsattine sin. compl.
- gn veaver
- gn dane-zaa sin. compl.
- gn dunneza sin. compl.
- gn tsattine sin. compl.
- it beaver
- it dane-zaa sin. compl.
- it dunneza sin. compl.
- it tsattine sin. compl.
- pt beaver
- pt dane-zaa sin. compl.
- pt dunneza sin. compl.
- pt tsattine sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
<Arts > Música > Estils musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/204>
- ca cançó d'autor, n f
- es canción de autor, n m
- fr chanson, n f
- it canzone d'autore, n f
- en singer-songwriter music, n
<Estils musicals > Música del món>
Definició
Nota
- Als Països Catalans, la cançó d'autor es va difondre i implantar especialment a partir dels anys seixanta i setanta del segle XX, influenciada per la cançó francesa i italiana, a partir del col·lectiu d'Els Setze Jutges que va ser el germen del moviment de la Nova Cançó. La cançó d'autor també s'ha estès a Euskadi, l'Euskal Kantagintza Berria va ser impulsada a partir del col·lectiu de cançó basca Ez Dok Amairu, a Galícia, amb el col·lectiu Voces Ceibes i la Nueva Canción a Espanya i l'Amèrica Llatina, especialment la Nueva Trova Cubana de Cuba.
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cantant, n m, f
- ca cantor | cantora, n m, f sin. compl.
- es cantante
- es cantor | cantora
- en singer
<Música>
Definició
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cantor | cantora, n m, f
- es cantor | cantora, n m, f
<Educació musical>