Cercaterm

Nota

• L'ordenació de la cotització està inspirada en el principi d'obligatorietat -tant els empresaris com els treballadors hi estan obligats- i en el principi d'irrenunciabilitat (art. 18 de la Llei general de Seguretat Social [LGSS], aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre). Així, és nul qualsevol pacte, individual o col·lectiu, mitjançant el qual un subjecte obligat es compromet a pagar parcialment o totalment la quota a càrrec de l'altre o renuncia a qualsevol dels drets i les obligacions en matèria de cotització (art. 141 i 143 LGSS i art. 7.3 Reial decret [RD] 2064/1995, del 22 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general sobre cotització i liquidació d'altres drets de la Seguretat Social). Si s'obvien les particularitats pròpies de la cotització en els règims especials de la Seguretat Social (art. 36 i s. RD 2064/1995), la cotització en el règim general de la Seguretat Social es configura determinant els conceptes següents: subjecte de la cotització, objecte de la cotització, i dinàmica de la cotització.
  Són subjectes obligats a cotitzar els treballadors integrats en el règim general i els empresaris per compte de qui treballin (art. 22.1 RD 2064/1995). Els subjectes responsables (principals) del pagament de les obligacions de cotitzar són els empresaris, que han d'ingressar totes les aportacions degudes tant en nom propi com pels seus treballadors. Així, els empresaris descompten prèviament dels salaris dels treballadors la quantitat que en concepte de cotització correspongui a cadascun (art. 22.4, 22.5 i 22.6 RD 2064/1995).
  En determinats casos, juntament amb el subjecte principal de l'obligació de cotitzar, és a dir, l'empresari o empresària per a qui els treballadors presten llurs serveis, hi ha altres empresaris amb responsabilitat connexa, ja sigui solidària o subsidiària (art. 168 LGSS, art. 42 i 43 Estatut dels treballadors [ET], i art. 10 i 13 Llei 14/1994, de l'1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal [ETT]). Així, s'estableix una responsabilitat solidària en els casos de la successió d'empreses entre els empresaris anteriors i els posteriors (art. 44.1 i 44.2 ET, art. 168.2 LGSS i art. 10.1 RD 2064/1995), en casos de contractes i subcontractes (art. 42.1 ET, art. 168.1 LGSS i art. 10.3 RD 2064/1995) i en el cas d'infracció empresarial en matèria de cessió de treballadors (art. 43.2 ET i art. 10.2 RD 2064/1995); mentre que en altres casos la responsabilitat és subsidiària entre els empresaris, com passa entre l'ETT i l'empresa usuària (art. 16.3 Llei 14/1994).
  El subjecte actiu o receptor de l'obligació de cotitzar a la Seguretat Social, és a dir, davant del qual es liquida la cotització, és la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) (art. 21 LGSS i art. 3 i 7 RD 2064/1995). L'objecte de la cotització és la quota de la Seguretat Social, que expressa i quantifica l'import de l'obligació de cotitzar dels treballadors (quota obrera) i dels empresaris (quota patronal) (art. 6 RD 2064/1995). Per a determinar aquestes quotes (en què també s'inclouen altres conceptes de recaptació conjunta amb les quotes), en primer lloc, s'han de concretar els conceptes susceptibles de cotització, que són els següents: per contingències comunes, per contingències professionals, per desocupació, per a finançament del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), de l'Estat, per a formació professional i cotització addicional per fer hores extraordinàries.
  Entre aquests conceptes, n'hi ha que només obliguen a cotitzar els empresaris (quota única) les cotitzacions dels quals es deuen a contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) i les cotitzacions que es deuen al FOGASA, mentre que els conceptes restants obliguen a cotitzar tant els empresaris com els treballadors (quotes bipartides) (art. 22.2 i 22.3 RD 2064/1995 i art. 141.2 i 141.3 LGSS i Ordre ministerial del 15 de gener de 1999).
  Un cop determinats els conceptes objecte de cotització en els termes exposats, el càlcul de les quotes exigeix una doble operació: en primer lloc, determinar la base de cotització de cadascun dels conceptes objecte de cotització i, en segon lloc, aplicar a cadascuna d'aquestes bases el percentatge o tipus (o tarifa de primes en el cas del percentatge que s'ha d'aplicar a la base de cotització per contingències professionals aplicable -RD 2930/1979, 29 desembre-) que obliga els treballadors i/o els empresaris. Aquesta operació determina la quantitat total que han de pagar els treballadors (quota obrera) i la que han de pagar els empresaris (quota patronal), i els empresaris es responsabilitzen de liquidar la suma de totes dues operacions i d'ingressar-la mensualment a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social.
  Les bases i els tipus de cotització esmentats s'estableixen anualment en la Llei de pressupostos generals de l'Estat (art. 19 LGSS).
  La dinàmica de l'obligació de cotitzar n'assenyala el naixement en el mateix moment en què els treballadors comencen a prestar llurs serveis per a l'empresari o empresària, quan se sol·licita l'afiliació o l'alta, o bé quan concorrin en el temps les dues circumstàncies (art. 144.1 LGSS i art. 12 RD 2064/1995). Aquesta obligació de cotitzar es manté mentre els treballadors prestin llurs serveis o estiguin en situació d'alta (art. 144.2 LGSS i art. 13 RD 2064/1995); i s'extingeix quan es formalitza la baixa en la Seguretat Social i simultàniament deixen de prestar llurs serveis (art. 144.3 LGSS i art. 14 RD 2064/1995).
  Aquestes regles generals s'han d'entendre com una excepció en determinats casos i així, per exemple, l'obligació de cotitzar es manté mentre la persona treballadora està en alguna de les situacions d'assimilació a l'alta.
  Hi ha diversos casos especials de cotització, entre els quals destaquen els següents: situació de pluriocupació i pluriactivitat; cotització de col·lectius d'antics règims especials ara integrats en el règim general (representants de comerç, artistes, professionals taurins, auxiliars de la llar), contractes a temps parcial i contractes formatius.
  El Reial decret llei 28/2018, del 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d'ocupació modifica l'article 151 de la LGSS i estableix que en els contractes de caràcter temporal la durada efectiva dels quals sigui igual o inferior a cinc dies, la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes s'incrementa en un 40 %. Aquest increment no és aplicable als treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte d'altri agraris. Així mateix, d'acord amb la disposició final segona d'aquest reial decret llei, s'incorpora a la LGSS l'article 249 bis pel qual, als efectes exclusius de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat, paternitat i cura de menors afectats per càncer o alguna malaltia greu, en els contractes de caràcter temporal que tinguin una durada efectiva igual o inferior a cinc dies cada dia cotitzat es considerarà com 1,4 dies cotitzats, sense poder superar mensualment el nombre de dies que correspongui al mes en què s'hagin prestat els serveis.
  Per a incentivar la contractació dels treballadors de l'agricultura eventuals, el Reial decret llei 8/2019, del 8 de març, bonifica les cotitzacions d'aquests treballadors que passin a ser fixes. També es bonifiquen les cotitzacions per a les persones aturades de llarga durada.