Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "col·legial" dins totes les àrees temàtiques
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca àrbitre | àrbitra, n m, f
- ca jutge | jutge, jutgessa, n m, f
- ca col·legiat | col·legiada, n m, f sin. compl.
- ca home bo [PILOTA VAL], n m sin. compl.
- es árbitro | árbitra, n m, f
- es colegiado | colegiada, n m, f
- es home bo [PILOTA VAL], n m
- es juez | jueza, n m, f
- fr arbitre, n m, f
- fr juge | jugesse, n m, f
- en judge, n
- en official, n
- en referee, n
- en umpire, n
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- En pilota valenciana, l'home bo pot recórrer a l'opinió del públic sobre una jugada quan ho cregui oportú.
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca òrgan col·legiat, n m
- es órgano colegiado
- fr organe collégial
<Dret constitucional>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca òrgan col·legiat, n m
- es órgano colegiado
- fr organisme collégial
- en collegiate body
<Educació > Organització i gestió educatives > Direcció d'institucions educatives>
Definició
Nota
- 1. Els òrgans col·legiats representen generalment tots els estaments de la comunitat educativa. 2. Per exemple, el consell de direcció, el consell escolar o el claustre de professors.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca òrgan col·legiat, n m
- es órgano colegiado, n m
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca òrgan col·legiat, n m
- es órgano colegiado, n m
<Dret constitucional>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca auditor col·legiat | auditora col·legiada, n m, f
- es auditor de cuentas colegiado
- fr auditeur membre inscrit
- en licensed certified public accountant
<Auditoria i comptabilitat > Professionals > Auditors>
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca avaluació d'experts, n f
- ca revisió d'experts, n f
- es evaluación por los iguales
- es revisión paritaria
- es revisión por pares
- fr analyse critique collégiale
- fr évaluation collégiale
- fr évaluation par les pairs
- it revisioni tra pari
- it valutazione tra pari
- en peer review
- en professional inspection
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca batxillerat, n m
- es bachillerato
- fr baccalauréat
- fr diplôme d'études collégiales
- fr DEC sigla
- fr bac abrev.
- en high school diploma
<Educació > Organització i gestió educatives > Administració educativa>
Definició
Nota
- La denominació francesa baccalauréat i la seva abreviació bac és pròpia de França, la denominació diplôme d'études collégiales i la seva sigla DEC és pròpia del Quebec.