Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "col·legir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca col·legi notarial, n m
- es colegio notarial
- fr chambre des notaires
- fr ordre des notaires
<Notaria > Funció notarial>
Definició
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi notarial, n m
- ca col·legi de notaris, n m sin. compl.
- es colegio de notarios
- es colegio notarial
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La figura dels col·legis notarials es regula per primer cop en el títol V de la Llei del notariat, i es desenvolupa en la secció primera, capítol III, títol V del Reglament de l'organització i règim del notariat (RORN), aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944. El text del RORN ha estat modificat diverses vegades, l'última de les quals pel Reial decret 45/2007, del 19 de gener, pel qual es modifica el Reglament de l'organització i règim del notariat, aprovat pel Decret del 2 de juny de 1944, de l'Estat.
El col·legi notarial configura la base organitzativa essencial dels notaris. És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que té com a funcions essencials ordenar l'exercici de la professió; representar la professió notarial davant les administracions públiques, els tribunals i altres entitats i particulars; defensar els interessos professionals dels col·legiats, i donar compliment a la funció social que correspon als notaris (art. 314 RORN). Els col·legis notarials també exerceixen altres funcions, entre les quals hi ha, per exemple, evitar l'intrusisme professional, dirimir diferències entre membres col·legiats, i complir i fer complir les lleis (art. 314 RORN).
Els col·legis notarials estan coordinats pel Consell General del Notariat, que depèn jeràrquicament del Ministeri de Justícia i de la Direcció General dels Registres i del Notariat (art. 314 RORN), sens perjudici de les funcions atribuïdes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques (art. 147 Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 i Decret 166/2008, del 26 d'agost, d'atribució de funcions a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques).
Els òrgans del col·legi notarial són la junta general, la junta directiva i el degà president o degana presidenta. La junta general aplega els notaris col·legiats i té les funcions, entre altres, d'aprovar els comptes i pressupostos, proposar acords sobre matèries d'interès general i elaborar reglaments de règim intern (art. 315 RORN). La junta directiva, integrada per un mínim de tres membres i un màxim de nou (art. 318 RORN), que exerceixen el càrrec per un màxim de quatre anys renovables (art. 319 RORN), té les funcions establertes normativament (art. 327 i 328 RORN). Finalment, el degà president o la degana presidenta és la persona encarregada de presidir la junta directiva (art. 319 RORN), a més d'executar les funcions que li són encomanades (art. 329 RORN).
A l'Estat espanyol hi ha un total de setze col·legis notarials. El Col·legi de Notaris de Catalunya, continuador dels antics col·legis medievals, que es remunten al 1365, integra els notaris que exerceixen llurs funcions en les cinc-centes cinquanta-set notaries presents a les demarcacions de Barcelona (tres-centes vuitanta-tres), Tarragona (setanta-dues), Girona (seixanta-cinc) i Lleida (trenta-set).
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca col·legi professional, n m
- es colegio profesional, n m
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
Nota
- Els col·legis professionals també poden exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi professional, n m
- es colegio profesional, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca col·legi professional, n m
- es colegio profesional
- fr ordre professionnel
- en professional corporation
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Sindicalisme i representació col·lectiva>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca col·legial | col·legiala, n m, f
- es colegial
- fr collégien
- fr écolier
- en schoolchild
<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legiar, v tr
- es colegiar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Per poder exercir, primer l'han de col·legiar.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legiat, adj
- es colegiado | colegiada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'esglèsia episcopal que té un capítol de canonges s'anomena esglèsia col·legiada.
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legiat | col·legiada, n m, f
- es colegiado | colegiada, n m, f
<Dret administratiu>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca col·legiat | col·legiada, n m, f
- es colegiado | colegiada
- fr membre d'un ordre professionnel
- en collegian
- en member of a professional corporation
<Negociació col·lectiva > Agents>
