Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "col·legir" dins totes les àrees temàtiques

col·legiat | col·legiada col·legiat | col·legiada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legiat | col·legiada, adj
  • es  colegiado | colegiada

<Dret>

Definició
Pertanyent a un col·legi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En les escriptures consten totes les dades del notari col·legiat.
col·legiat | col·legiada col·legiat | col·legiada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  col·legiat | col·legiada, adj
  • es  colegiado | colegiada

<Dret>

Definició
Constituït per diversos components.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El president ha de convocar els òrgans col·legiats fent-los arribar una notificació amb una antelació mínima de trenta dies.
collegium in causa universitatis fingatur una persona [la] collegium in causa universitatis fingatur una persona [la]

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  collegium in causa universitatis fingatur una persona [la], loc llat

<Dret canònic>

Definició
Una corporació, presa en conjunt, representa una persona.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('una corporació, en conjunt, representa una persona')
  • Màxima de Sinibald de Fieschi, qui assolí el papat amb el nom d'Innocent IV, que tracta de la persona fictícia o persona jurídica.
degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial

<Dret notarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  degà del col·legi notarial | degana de col·legi notarial, n m, f
  • es  degano de colegio notarial |degana de colegio notarial

<Dret notarial>

Definició
Persona que presideix la junta directiva d'un col·legi notarial i que en té la representació.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Antigament, la presidència dels diferents col·legis notarials existents a Catalunya era exercida pels priors. A partir de la promulgació de la Llei notarial, el maig del 1862, la figura del prior fou substituïda per la del degà. «Hi ha d'haver col·legis de notaris en els punts que el Govern assenyala», diu l'article 41 de la Llei notarial, i l'article 42 hi afegeix que «Els col·legis han de ser dirigits per juntes».
    A Catalunya es creà un sol Col·legi de Notaris, que assumí les funcions dels vuit col·legis llavors existents (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Figueres, Castelló d'Empúries, Tortosa i Vic).Competeix als degans, com a presidents de les juntes directives, entre altres facultats, convocar la Junta Directiva, la General i les comissions especials, i dirigir-ne les deliberacions i discussions. També són competents per a impulsar i coordinar les activitats de les juntes, vigilant el compliment de tots els serveis corresponents, han de tenir cura de la conservació dels béns del Col·legi i han d'ordenar els pagaments amb càrrec als fons del Col·legi.
    A partir del gener del 1863, data de la constitució de la primera junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, presidida pel notari Francisco Madriguera, a Catalunya s'han succeït gairebé una trentena de degans, entre els quals convé recordar Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer, fundador i ànima de la revista La Notaria, catedràtic de l'Escola Superior de Notaria i prolífic publicista; el folklorista i escriptor Francesc de Sales Maspons i Labrós, que presidí el Col·legi durant els darrers anys del segle passat, i el jurista i escriptor Guillem A. Tell i Lafont, el qual fou mestre en gai saber el 1900 i publicà, entre altres, un curiós assaig sobre el moviment feminista. Ja en època més recent destaquen les figures dels degans Raimon Noguera i Guzman, Ramon Faus i Esteve, Lluís Figa i Faura i Josep Maria Puig i Salellas.
escola escola

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  escola, n f
  • ca  col·legi, n m sin. compl.
  • es  colegio
  • es  escuela
  • fr  école
  • en  school

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Centre educatiu on s'imparteix segon cicle d'educació infantil i educació primària.
escola escola

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  escola, n f
  • ca  col·legi, n m sin. compl.
  • es  escuela, n f
  • fr  école, n f
  • en  school, n

<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>

Definició
Centre educatiu on s'imparteix segon cicle d'educació infantil i educació primària.
sacre col·legi sacre col·legi

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  sacre col·legi, n m
  • ca  col·legi cardenalici, n m sin. compl.
  • es  Colegio Cardenalicio
  • es  Colegio de Cardenales
  • es  Sacro Colegio
  • en  Sacred College of Cardinals

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Cos que componen els cardenals de l'Església romana.
vestit de col·legial vestit de col·legial

<Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  vestit de col·legial, n m
  • es  vestido de colegial

<Indumentària > Roba de carrer>

veterinari col·legiat | veterinària col·legiada veterinari col·legiat | veterinària col·legiada

<Veterinària i ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  veterinari col·legiat | veterinària col·legiada, n m, f
  • es  veterinario colegiado
  • fr  vétérinaire inscrit à l'Ordre
  • en  registered veterinarian

<Veterinària i ramaderia>

Definició
Veterinari pertanyent a un col·legi de veterinaris i que, com a tal, pot exercir unes tasques específiques.
veterinari col·legiat | veterinària col·legiada veterinari col·legiat | veterinària col·legiada

<Veterinària i ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  veterinari col·legiat | veterinària col·legiada, n m, f
  • es  veterinario colegiado
  • fr  vétérinaire inscrit à l'Ordre
  • en  registered veterinarian

<Veterinària i ramaderia>

Definició
Veterinari pertanyent a un col·legi de veterinaris i que, com a tal, pot exercir unes tasques específiques.