Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coldre" dins totes les àrees temàtiques
<Física > Metrologia > Unitats de mesura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca colzada, n f
- ca colze, n m
- es codo, n m
- fr coudée, n f
- en cubit, n
<Física > Metrologia > Unitats de mesura>
Definició
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca condro-
- ca condr- sin. compl.
<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>
Definició
<Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca confit de gelea, n m
- ca papabenet, n m
- es gragea de jalea, n f
- fr bonbon haricot, n m
- fr haricot coloré, n m
- en jelly bean, n
<Gastronomia>
Definició
Nota
- Els confits de gelea tenen forma de mongeta seca o fesol.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca congre, n m
- es congrio
- es congrio europeo
- fr congre commun
- en conger eel
- en European conger
- nc Conger conger
<Peixos>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre, n m
- nc Conger spp.
<Peixos > Còngrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre, n m
- nc Conger spp.
<Peixos > Còngrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre, n m
- ca congre blanc, n m sin. compl.
- ca congre comú, n m sin. compl.
- ca congre d'alguer, n m sin. compl.
- ca congre de fang, n m sin. compl.
- ca congre de forat, n m sin. compl.
- ca congre de roquer, n m sin. compl.
- ca congre negre, n m sin. compl.
- ca congret, n m sin. compl.
- ca congret [petit], n m sin. compl.
- ca congrinyol [petit], n m sin. compl.
- ca fideu [aleví], n m sin. compl.
- ca fideu [juvenil], n m sin. compl.
- ca flàmula, n f sin. compl.
- ca flàmula [petit], n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre blanch, n m var. ling.
- ca flàmora, n f var. ling.
- ca flamula [petit], n f var. ling.
- nc Conger conger
- nc Conger niger var. ling.
- nc Conger vulgaris var. ling.
- nc Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
- nc Muraena Conger var. ling.
- es congrio
- es congrio común
- es congrio europeo
- es congrio negro
- es negrilla
- es safio
- fr congre
- fr congre commun
- fr congre d'Europe
- it gronche
- en conger
- en conger eel
- en European conger
- de Meeraal
<Peixos > Còngrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre, n m
- ca congre blanc, n m sin. compl.
- ca congre comú, n m sin. compl.
- ca congre d'alguer, n m sin. compl.
- ca congre de fang, n m sin. compl.
- ca congre de forat, n m sin. compl.
- ca congre de roquer, n m sin. compl.
- ca congre negre, n m sin. compl.
- ca congret, n m sin. compl.
- ca congret [petit], n m sin. compl.
- ca congrinyol [petit], n m sin. compl.
- ca fideu [aleví], n m sin. compl.
- ca fideu [juvenil], n m sin. compl.
- ca flàmula, n f sin. compl.
- ca flàmula [petit], n f sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre blanch, n m var. ling.
- ca flàmora, n f var. ling.
- ca flamula [petit], n f var. ling.
- nc Conger conger
- nc Conger niger var. ling.
- nc Conger vulgaris var. ling.
- nc Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
- nc Muraena Conger var. ling.
- es congrio
- es congrio común
- es congrio europeo
- es congrio negro
- es negrilla
- es safio
- fr congre
- fr congre commun
- fr congre d'Europe
- it gronche
- en conger
- en conger eel
- en European conger
- de Meeraal
<Peixos > Còngrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre dolç, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de roca, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca pillet de platja, n m sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Gnathophis mystax
- nc Conger mystax var. ling.
- nc Gnathopis mystax var. ling.
- nc Gnatophis mystax var. ling.
- es congrio dulce
- fr congre bec-fin
- en blacktailed conger
- en thinlip conger
<Peixos > Còngrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca congre dolç, n m
- ca congre, n m sin. compl.
- ca congre de roca, n m sin. compl.
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre serpenter, n m sin. compl.
- ca congre serpeter, n m sin. compl.
- ca pillet de platja, n m sin. compl.
- ca serp de mar, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca congre serpeté, n m var. ling.
- nc Gnathophis mystax
- nc Conger mystax var. ling.
- nc Gnathopis mystax var. ling.
- nc Gnatophis mystax var. ling.
- es congrio dulce
- fr congre bec-fin
- en blacktailed conger
- en thinlip conger
<Peixos > Còngrids>
