Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coma" dins totes les àrees temàtiques

accés múltiple amb escolta de portadora accés múltiple amb escolta de portadora

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés múltiple amb escolta de portadora, n m
  • ca  CSMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple con escucha de portadora
  • es  CSMA sigla
  • fr  accès multiple avec écoute de porteuse
  • fr  CSMA sigla
  • en  carrier sense multiple access
  • en  CSMA sigla

<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>

Definició
Accés múltiple a una xarxa d'àrea local que permet de verificar si el canal és lliure abans d'enviar un missatge.

Nota

  • La sigla prové de l'anglès carrier sense multiple access.
accés múltiple amb escolta de portadora accés múltiple amb escolta de portadora

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple amb escolta de portadora, n m
  • ca  CSMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple con escucha de portadora
  • es  CSMA sigla
  • en  carrier sense multiple access
  • en  CSMA sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Accés múltiple a una ^xarxa d'àrea local^ que verifica si el canal és lliure abans d'enviar un missatge.

Nota

  • La sigla CSMA correspon a la denominació anglesa carrier sense multiple access.
accés múltiple per divisió de codi accés múltiple per divisió de codi

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés múltiple per divisió de codi, n m
  • ca  CDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de código
  • es  CDMA sigla
  • fr  accès multiple à répartition par code
  • fr  AMRC sigla
  • en  code division multiple access
  • en  CDMA sigla

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Telefonia>

Definició
Accés múltiple per a la transmissió de senyals radioelèctrics en telefonia mòbil digital, que consisteix en la codificació de les dades transmeses en el moment de l'emissió i la seva descodificació en el moment de la recepció, de manera que puguin circular simultàniament per les mateixes freqüències.

Nota

  • La sigla prové de l'anglès code division multiple access.
accés múltiple per divisió de codi accés múltiple per divisió de codi

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple per divisió de codi, n m
  • ca  CDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de código
  • es  CDMA sigla
  • en  code division multiple access
  • en  CDMA sigla

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Accés múltiple en què diferents usuaris comparteixen la mateixa banda de freqüències perquè utilitzen codis ortogonals o quasiortogonals. Els codis utilitzats són ^seqüències pseudoaleatòries^ que eixamplen espectralment els senyals d'informació dels usuaris. Segons la modulació utilitzada, es poden distingir principalment tres tipus d'accesos múltiples CDMA: DS-CDMA, FH-CDMA i TH-CDMA. Aquesta tècnica d'accés múltiple s'utilitza en sistemes de telefonia mòbil de tercera generació, com ara el sistema UMTS a Europa, o IMT-2000 als Estats Units, ja que permet d'augmentar el nombre d'usuaris en una mateixa banda de freqüències. També s'utilitza en alguns sistemes de comunicacions via satèl·lit d'^òrbita baixa^ i en alguns mòdems de televisió per cable. Vegeu també ^modulació d'espectre estès^.

Nota

  • La sigla CDMA correspon a la denominació anglesa code division multiple access.
acoma acoma

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  acoma, n m, f
  • es  acoma, n m, f
  • fr  Acoma, n m, f
  • en  Acoma, n

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Individu d'un poble indi que viu al centre de Nou Mèxic.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • ca  anet pudent, n m alt. sin.
  • ca  angèlica borda, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll pudent, n m alt. sin.
  • ca  anat, n m var. ling.
  • ca  ànec, n m var. ling.
  • ca  anega, n f var. ling.
  • ca  aneldo, n m var. ling.
  • ca  onet, n m var. ling.
  • nc  Anethum graveolens L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  castanya de terra (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  nogall (tubercle), n m sin. compl.
  • ca  anyols, n m pl alt. sin.
  • ca  castanya de terra, n f alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comineta, n f alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon
  • nc  Conopodium denudatum DC. ex W.D.J. Koch var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>