Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "comanda" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca comanda, n f
- ca formulari de comanda, n m sin. compl.
- ca full de comanda, n m sin. compl.
- es orden [MX], n f
- es orden de compra, n f
- es orden de pedido, n f
- es pedido [MX], n m
- es petición de compra [ES], n f
- fr bon de commande, n m
- en contract purchase order, n
- en order form, n
- en order sheet, n
- en purchase order, n
- en PO, n sigla
- it buono d'ordine, n m
- it modulo d'ordine, n m
- it ordine, n m
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca comanda, n f
- ca formulari de comanda, n m sin. compl.
- ca full de comanda, n m sin. compl.
- es orden [MX], n f
- es orden de compra, n f
- es orden de pedido, n f
- es pedido [MX], n m
- es petición de compra [ES], n f
- fr bon de commande, n m
- en contract purchase order, n
- en order form, n
- en order sheet, n
- en purchase order, n
- en PO, n sigla
- it buono d'ordine, n m
- it modulo d'ordine, n m
- it ordine, n m
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comenda, n f
- ca comanda, n f sin. compl.
- es encomienda
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca comenda, n f
- ca comanda, n f sin. compl.
- es encomienda
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Donar en comenda.
- Ex.: Una abadia en comenda.
<Dret mercantil>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de comanda, n m
- ca comanda, n f sin. compl.
- es contrato de encomienda
- es encomienda
<Dret mercantil>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Es tracta d'una institució jurídica medieval lligada al món del comerç, per bé que no d'una manera exclusiva.
És documentada ja a Tarragona el 1194. En el ius commune, es partia del principi general «Nihil aliud est commendare quam deponere» ('Donar en comanda no és altra cosa que donar en dipòsit'), concepció de la comanda que es troba al Digesta, 16.3.24. Cal dir que aquesta assimilació teòrica no va tenir conseqüències pràctiques.
En el contracte de comanda hi ha el comandant, o soci capitalista, el qual solia ser únic, i el comanditari constituït normalment per més d'una persona. El primer aportava el capital, i el segon, la feina de gestió. Els guanys, habitualment, es dividien en el comerç marítim a raó de tres quartes parts per al capitalista i una quarta part per al soci gestor. Normalment, la comanda comercial era pactada per a un viatge determinat, però es podia pactar per a un termini concret, el qual, de tota manera no excedia un o dos anys. Aquesta figura jurídica representa més que cap altra la tècnica comercial del comerç itinerant i ocasional, en contraposició al contracte de companyia.
En la comanda comercial per a un viatge determinat, hom pot distingir la tipologia següent: a) comanda a espars: en aquesta modalitat, el comanditari venia les mercaderies del comandant o capitalista separadament de les seves o qualssevol altres; b) comanda per sou i per lliura: en aquest cas, s'esmerçava i es venia la mercaderia objecte de comanda juntament amb les altres que eren propietat dels comanditaris, els quals solien retenir un quart dels guanys en concepte de remuneració per llur gestió; c) comanda missa in commune: en aquest cas, es feia una comunitat amb tot el càrrec del vaixell o una part. Aquesta comunitat es dividia en parts alíquotes, de manera que cada capitalista n'aportava una o mitja. Quan es pactava una comanda no per a un viatge sinó per a un termini cert, es practicaven aportacions de cabal a activitats econòmiques d'altri: es podia tractar de capitals modestos o bé d'aportacions substancials per al finançament del negoci. L'estructura era semblant a les comandes pactades per a un viatge, tenint en compte que la divisió de guanys, tres quartes parts per al capitalista i una quarta part per al comanditari, no era tan constant. Aquesta forma d'inversió sembla que és en la base històrica de les organitzacions comercials permanents estables, contràriament a les comandes per a un viatge determinat, les quals representen únicament el comerç itinerant ocasional, i d) comanda missa in societate: en aquest cas, el comanditari era una societat mercantil i la comanda es feia per tot el termini de duració d'aquesta, per tal que fos negociada juntament amb el capital social. El capitalista, de la mateixa manera que en les comandes comercials, percebia les tres quartes parts del lucre, i la societat rebia la quarta part restant com a remuneració de la gestió.
Històricament, al llarg del temps, els termes econòmics de la comanda van anar canviant. Al segle XIV, la remuneració del comanditari gestor va patir una reducció fins a una sisena o una vuitena part dels beneficis, i de vegades va ser substituïda per una participació fixa en el valor o preu de la comanda, la qual solia ser un dos o tres per cent per al viatge d'anada, i el mateix per al viatge de tornada, independentment dels guanys o les pèrdues de l'activitat. Tot i que les fonts escrites tendeixen a exagerar aquests beneficis, en la documentació barcelonina medieval és difícil trobar guanys de més del seixanta per cent per viatge. En canvi, eren relativament freqüents les pèrdues, les quals eren a càrrec exclusivament del comandant o capitalista. La comanda comercial era utilitzada igualment en el comerç interior, en el qual, paradoxalment, la remuneració del gestor solia ser més elevada.
En l'aspecte documental, el contracte de comanda era atorgat mitjançant escriptura notarial. Normalment, les parts, després, estenien l'anomenat albarà, que era un document privat, el qual contenia instruccions, més o menys confidencials, per a la negociació de la comanda. En esgotar la vida econòmica de la comanda comercial, es procedia a la liquidació, que es feia normalment en un document privat que el comanditari o gestor lliurava al comandant o capitalista.
Al marge del protocol on constava l'escriptura se n'anotava l'extinció. A més, el comandant retornava al comanditari l'escriptura on constava el contracte, en el qual es practicaven uns talls en forma d'angles com a senyal de cancel·lació. Així acabava el cicle jurídic i econòmic de vida de la comanda comercial.
Cal fer notar, tanmateix, que en la vida jurídica medieval aquesta figura jurídica, o almenys el terme, s'utilitzava per a múltiples finalitats, de manera que en els arxius catalans es troben exemples de dipòsit, comodat, de tutela de menors o incapacitats, de conferiment d'execucions testamentàries, i encomanacions de castells, de bestiar, entre altres.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca encàrrec, n m
- ca comanda, n f sin. compl.
- es encargo
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Complir una comanda.
Ex.: Us escric per comanda del meu amic.
