Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "compensaci�" dins totes les àrees temàtiques

compensació de pèrdues compensació de pèrdues

<Dret financer i tributari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compensació de pèrdues, n f
  • es  compensación de pérdidas, n f

<Dret financer i tributari>

compensació de partides negatives compensació de partides negatives

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  compensació de partides negatives, n f
  • es  compensación de partidas negativas

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Compensació pels rendiments irregulars negatius, les disminucions patrimonials i les bases liquidables negatives dels subjectes passius que componen una unitat familiar, però que en períodes impositius anteriors tributaven individualment.
compensació de profunditat compensació de profunditat

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  compensació de profunditat, n f
  • en  depth compensation

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
En ecocardiografia, mecanisme de control que permet de millorar la qualitat de la imatge, que consisteix en l'atenuació dels ecos més anteriors (els que estan més a prop del transductor, que sempre són més intensos), amb la consegüent possibilitat d'accentuar la intensitat dels ecos posteriors o més llunyans, que, prèviament, eren més dèbils.
compensació de riscs compensació de riscs

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  compensació de riscs, n f
  • es  compensación de riesgos
  • en  balancing of risks

<Assegurances > Risc>

Definició
Neutralització dels efectes de la sinistralitat de manera que els efectes econòmicament negatius que puguin derivar-se de riscs de mala qualitat siguin contrarestats per altres que causin a l'entitat asseguradora una menor sinistralitat.
compensació de temps compensació de temps

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  compensació de temps, n f
  • es  compensación de tiempos
  • fr  allégeance de temps
  • en  time allowances

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Descompte aplicat al temps obtingut per cada participant en una regata per a velers pertanyents a classes diferents, amb la finalitat de contrarestar les diferències d'arqueig.

Nota

  • La compensació de temps permet aconseguir el temps compensat.
compensació del moviment angular compensació del moviment angular

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compensació del moviment angular, n f
  • es  compensación del movimiento angular
  • en  angular motion compensation
  • en  AMC sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Compensació de la presa per a reduir els efectes de les rotacions angulars, la deriva i la inclinació de la plataforma.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
compensació del moviment angular compensació del moviment angular

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compensació del moviment angular, n f
  • es  compensación del movimiento angular
  • en  angular motion compensation
  • en  AMC sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Compensació de la presa per a reduir els efectes de les rotacions angulars, la deriva i la inclinació de la plataforma.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
compensació del moviment angular compensació del moviment angular

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  compensació del moviment angular, n f
  • es  compensación del movimiento angular
  • en  angular motion compensation
  • en  AMC sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Compensació de la presa per a reduir els efectes de les rotacions angulars, la deriva i la inclinació de la plataforma.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
compensació econòmica per raó de treball compensació econòmica per raó de treball

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  compensació econòmica per raó de treball, n f
  • es  compensación económica por razón de trabajo

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Quantitat de diners que, en cas de separació judicial, divorci o nul·litat, té dret a cobrar el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o en negocis de l'altre cònjuge, en el cas que, per aquest motiu, s'hagi generat una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment injust.
compensació econòmica per raó de treball compensació econòmica per raó de treball

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compensació econòmica per raó de treball, n f
  • es  compensación económica por razón de trabajo

<Dret civil>

Definició
Compensació econòmica que pretén corregir els desequilibris patrimonials a què pot conduir l'aplicació estricta del règim de separació de béns quan s'extingeix, per mitjà d'un repartiment més equitatiu dels excedents generats durant la convivència.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Perquè operi el dret de compensació per raó de treball, que pot sol·licitar el cònjuge o convivent que hagi treballat per a la casa substancialment més que l'altre o per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient, cal que en el moment de l'extinció del règim per separació, divorci, nul·litat o mort d'un dels cònjuges o, si s'escau, del cessament efectiu de la convivència, l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior d'acord amb les regles que regulen la compensació.
    En el dret vigent, la compensació es regula en els articles del 232-5 al 232-11 del Codi civil de Catalunya (CCCat), dins el règim econòmic de separació de béns, i en l'article 234-9 per a les parelles estables. El llibre II del CCCat ha introduït una sèrie de reformes rellevants que volen ser una resposta als problemes interpretatius més recurrents que havia plantejat als tribunals l'aplicació de l'article 41 del Codi de família (CF) del 1998.
    D'acord amb la nova regulació que en fa el llibre II del CCCat, la compensació deriva simplement de la desigualtat que resulta de comparar els patrimonis dels cònjuges. Un cop constatat que durant el matrimoni s'han creat uns excedents, als quals un d'ells ha contribuït en major mesura amb el seu treball, la causa que motiva la desigualtat i el possible enriquiment injust d'un cònjuge respecte de l'altre passa a un segon pla.
    Vigent el dret anterior, davant la indeterminació legal sobre els criteris per determinar la quantia de la compensació, alguns tribunals van començar a tenir en compte factors d'índole variada, com la durada de la convivència (no necessàriament del matrimoni si, com succeeix de vegades, la parella ha conviscut abans amb caràcter estable), la intensitat de la dedicació domèstica (que té com un dels paràmetres de valoració l'anterior) i la criança de fills. L'article 232-5.3 ha recollit aquests criteris, als quals ha afegit l'atenció personal a altres membres de la família que convivien amb els cònjuges. D'altra banda, l'article 232-6 conté les regles per a calcular els increments dels patrimonis dels cònjuges, a fi de valorar l'efectiva desigualtat patrimonial produïda durant el matrimoni i fixar la compensació adequada. La norma estableix com cal determinar aquests increments, a partir del patrimoni final i inicial de cadascun dels cònjuges, de manera similar al que disposen els articles 232-19 i 232-20 per al càlcul del crèdit de participació en el règim de participació en els guanys. El llibre II també ha volgut restringir la discrecionalitat, que era la pauta comuna entre els tribunals, i limita la quantia de la compensació a la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis dels cònjuges (art. 232-5.4). Amb aquest límit màxim, que incorpora la fórmula que implícitament ja havien utilitzat alguns tribunals, l'òrgan legislador salva les crítiques dels que consideraven que l'establiment d'una quota desnaturalitzaria el règim de separació de béns, alhora que permet a l'autoritat judicial incrementar-ne la quantia resultant «si el cònjuge creditor prova que la seva contribució ha estat notablement superior». Aquest darrer incís dota de flexibilitat el límit de la quarta part, ja que permet continuar prenent en consideració les circumstàncies concretes de cada parella.
    El llibre II afegeix, per primer cop en dret català, l'extinció del règim de separació per mort d'un dels cònjuges entre els pressupòsits bàsics que permeten el naixement del dret a la compensació (art. 232-5.1). Atès que la finalitat principal de la compensació és la de protegir el cònjuge més feble des del punt de vista econòmic, sembla raonable estendre-la als casos d'extinció del règim per causa de mort. El dret que neix en aquestes circumstàncies es configura com a personalíssim i se supedita a què els drets que el causant hagi atribuït al supervivent, en la successió voluntària o en previsió de la seva mort, o els que li pertoquin en la successió intestada, no cobreixin l'import que li correspondria (art. 232-5.5). En aquest cas, el supervivent pot reclamar la diferència en concepte de compensació dins els tres anys següents de la mort del cònjuge (art. 232-11.2). Ara bé, a la pràctica, és habitual que el treball domèstic o per a l'altre cònjuge realitzat durant el matrimoni pel supervivent es compensi per mitjà de la successió testada. Si el vidu no pot satisfer el seu dret per aquesta via o, si s'escau, per mitjà de la successió intestada, i tampoc no ho pot fer un cop liquidat el règim econòmic matrimonial, resta la possibilitat de reclamar la quarta vidual als hereus del causant (art. 452-1 i s.).
    L'article 232-7 permet als cònjuges, en previsió de la ruptura o de la dissolució del matrimoni per mort, pactar-ne l'increment, la reducció o, fins i tot, l'exclusió. El precepte remet a la regulació general dels pactes en previsió de ruptura, que incorpora una sèrie de cauteles procedimentals i substantives que en condicionen l'eficàcia (art. 231-20). L'aposta clara de l'òrgan legislador per aquests pactes dissipa els dubtes existents fins ara sobre el caràcter renunciable ex ante de la compensació econòmica per part dels cònjuges.
    En cas d'ajornament o pagament de la compensació a terminis, l'article 232-8 concreta les garanties per al cobrament del crèdit, que pot ordenar l'autoritat judicial, en la possibilitat de constituir una hipoteca, com ja explicita i desenvolupa l'article 569-36 del CCCat.
    En la línia del que ja establia l'article 60 del CF, i ara desenvolupa l'article 232-24 del CCCat en relació amb el crèdit de participació en el règim de participació en els guanys, en el cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a satisfer la compensació, l'article 232-9 permet al creditor impugnar certs actes realitzats en frau del seu dret. D'una banda, en el termini de quatre anys des de l'extinció del règim, el creditor pot sol·licitar la reducció o la supressió de les donacions i atribucions particulars en pacte successori, fetes pel deutor durant la vigència de règim, de la més recent a la més antiga, o bé a prorrata, si la data és la mateixa o indeterminada. D'altra banda, i tret que els béns ja es trobin en poder de tercers de bona fe, el precepte permet al creditor impugnar els actes fets pel deutor a títol onerós en frau del seu dret.