Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "compliment" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI compliment normatiu, acompliment normatiu o compliància?
- es conformidad, n f
- es cumplimiento, n m
- fr conformité, n f
- en compliance, n
- en regulatory compliance, n
- de Regelüberwachung, n f
- de Überwachung, n f
<Economia. Empresa > Finances>
Definició
Els motius de la tria de compliment normatiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el significat normatiu de compliment.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) Té l'aval de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, les formes *acompliment normatiu i *compliància presenten problemes:
- *acompliment normatiu, tot i tenir el suport d'alguns especialistes, no és adequat semànticament perquè
compliance fa referència al fet d'adequar-se a una norma, de complir-la, i no pas de portar a terme una cosa manada (que és el significat de acomplir).
- *compliància és una adaptació del manlleu anglès original, que no es pot justificar a partir del català (caldria un verb inexistent del tipus *compliar, igual que variar dona invariància); la proximitat semàntica i morfològica del verb complir fa innecessari recórrer a l'adaptació.
El compliment normatiu és l'adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.
Nota
-
1. En relació amb el compliment normatiu i en el mateix àmbit, també hi ha els termes relacionats responsable de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès compliance officer); departament de compliment normatiu (nom masculí, en anglès compliance department); cap del departament de compliment normatiu (nom masculí i femení, en anglès chief compliance officer), i compliment normatiu penal (nom masculí, en anglès criminal compliance).
En canvi, en l'àmbit de la física, sí que es considera adequada la forma compliància (nom femení, en anglès compliance), per fer referència a la mesura de la docilitat amb què una estructura, un òrgan o una substància poden ser deformats per una força sense ruptura. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de responsable de compliment normatiu i compliància al Cercaterm i de compliment normatiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com es diu compliance en català? És adequat compliància?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diu-compliance-catala-adequat-compliancia).
<Empresa > Compliment normatiu > Compliment normatiu penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 19601:2017 Sistemes de gestió del compliment normatiu (compliance) penal. Requisits amb guia d'ús.
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca òrgan de compliment normatiu penal, n m
- es órgano de compliance penal, n m
- en criminal compliance body, n
<Compliment normatiu penal>
Definició
Nota
-
L'òrgan de compliment normatiu penal, de naturalesa col·legiada o unipersonal, pot ser:
1) Un òrgan de l'organització que tingui legalment encomanada la funció de supervisar l'eficàcia dels seus controls interns. En el cas de societats cotitzades, societats emissores de valors i societats d'interès públic, és requisit legal la creació d'una comissió d'auditoria amb la funció de supervisar els controls interns.
2) Un òrgan o unitat de l'organització ad hoc al qual l'òrgan d'administració atorga poders d'iniciativa i control.
3) En el cas de les persones jurídiques de dimensions reduïdes, l'òrgan de compliment normatiu penal pot ser el mateix òrgan de govern.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acomplir, v tr
- ca complir, v tr sin. compl.
- ca donar compliment sin. compl.
- ca dur a terme sin. compl.
- ca executar, v tr sin. compl.
- ca portar a cap sin. compl.
- ca portar a efecte sin. compl.
- ca portar a terme sin. compl.
- ca realitzar, v tr sin. compl.
- es cumplimentar
- es cumplir
- es dar cumplimiento
- es desempeñar
- es ejecutar
- es llevar a cabo
- es llevar a efecto
- es llevar a término
- es verificar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El personal administratiu ha d'acomplir les tasques que li pertoquen.
Ex.: Ha de complir les seves obligacions com a president.
Ex.: Cal donar compliment als objectius fixats en la reunió de la direcció.
Ex.: Per encàrrec del seu cap, haurà de dur a terme un estudi de mercat.
Ex.: El Govern ha executat un nou pla per fer front a la crisi.
Ex.: El director ha demanat als treballadors que portin a cap les tasques més urgents.
Ex.: Enguany, l'Ajuntament ha portat a efecte cinc projectes importants al municipi.
Ex.: L'entitat escollida portarà a terme les activitats culturals fixades per l'Ajuntament.
Ex.: Ha realitzat puntualment el projecte que li havia manat l'empresa.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca centre de compliment, n m
- es centro de cumplimiento, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca compliment d'obligació, n m
- es cumplimiento de obligación
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca compliment d'un contracte administratiu, n m
- es cumplimiento de un contrato administrativo, n m
<Dret administratiu > Contractes de l'Administració>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca compliment d'un deure, n m
- es cumplimiento de un deber, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment d'un deure, n m
- es cumplimiento de un deber, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment d'un deure, n m
- es cumplimiento de un deber
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En dret penal, el compliment d'un deure pot operar com a causa de justificació. Així ho recull expressament el Codi penal (CP) del 1995 en l'article 20.7, en el qual s'esmenta, dins les circumstàncies que eximeixen de la responsabilitat criminal, el qui obra en compliment d'un deure o en l'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec.
Pel que fa al fonament, l'eximent de compliment d'un deure parteix de la col·lisió que es produeix quan una conducta comporta la contravenció d'una norma penal i a la vegada és autoritzada per una norma extrapenal. El fonament que justifica la conducta es troba en la vella idea que la conducta de qui obra d'acord amb el dret, no pot ser reputada antijurídica; d'aquesta manera es posa de manifest la unitat de l'ordenament jurídic (qui iure suo utitur, nemini inuriam facit). Aquest fonament és comú a l'exercici d'un dret, ofici o càrrec. Certament, la idea que l'actuació d'acord amb el dret no pot generar responsabilitat penal planteja el problema de la remissió a altres branques de l'ordenament jurídic. Així, per exemple, per a saber si la conducta d'un agent de l'autoritat es mou dins els límits dels seus deures, cal recórrer, en primer terme, a la normativa que regula les competències i atribucions que té.
Pel que fa als requisits generals i l'àmbit d'aplicació, la particularitat del compliment d'un deure és que en aquests casos concorre el deure de lesionar el bé jurídic vulnerat. L'esmentat deure no pot ser un deure moral, sinó un deure jurídic, i a més s'ha de tractar sempre d'un deure específic de lesionar. Per aquesta raó s'exclouen els casos de col·lisió de deures (inclosos en l'eximent de l'art. 20.5 d'estat de necessitat), ja que en la col·lisió de deures no existeix un deure específic de lesionar el bé jurídic, sinó que el deure de no lesionar o posar en perill béns jurídics aliens col·lideix amb un deure genèric (p. ex., perseguir delictes, detenir), però no imposa l'obligació específica de la lesió d'aquell bé jurídic aliè. D'aquesta manera, la causa de justificació de compliment d'un deure només es té en consideració en els casos dels càrrecs públics. Són aquests els únics autoritzats específicament per a lesionar béns jurídics aliens de manera penalment típica i, només si es respecten d'acord amb allò que disposa la llei llur conducta resulta emparada per l'article 20.7 del CP (detencions ajustades a dret, sancions disciplinàries, execució de sentències, etc.).
Quant al compliment d'un deure pels membres de les forces i els cossos de seguretat en l'exercici de llurs funcions, els casos més freqüents són els dels límits justificants de les actuacions dels agents de l'autoritat, ja que no sols tenen la facultat sinó també el deure específic d'actuar en el compliment d'un deure utilitzant mitjans violents i fins i tot les armes, de manera que sovint els agents de l'autoritat realitzen conductes penalment típiques en l'exercici de llurs funcions. Per tal que aquestes conductes estiguin emparades per la causa de justificació de compliment d'un deure, s'han de regir pels principis de necessitat, congruència, oportunitat i proporcionalitat (art. 5.1r Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat de l'Estat).
En el desenvolupament d'aquests principis, i atès que és impossible descriure legalment totes les situacions en què s'ha de fer ús de la força, la jurisprudència i la doctrina han establert els requisits necessaris per a l'apreciació de l'eximent de compliment d'un deure: a) que el subjecte actiu sigui una autoritat o un funcionari públic autoritzat per les disposicions corresponents per a fer ús de mitjans violents en l'exercici dels deures del seu càrrec; b) que el possible delicte s'hagi produït en l'exercici de les funcions del càrrec corresponent; c) que per al compliment del deure concret en l'àmbit en el qual desenvolupa la seva activitat li calgui fer ús de la violència (necessitat en abstracte), perquè, sense aquesta violència, no li seria possible complir l'obligació que en aquell moment li incumbeix. Cal dir que una antiga doctrina del Tribunal Suprem sostenia la necessitat d'una agressió il·legítima per part d'aquells sobre els quals es dirigeix l'ús de la força. Aquesta exigència s'ha abandonat, ja que allò que genera el deure d'emprar la força no és una agressió a l'agent de l'autoritat, sinó únicament la necessitat de fer-la servir per al compliment del deure concret; si manca algun d'aquests tres primers requisits, que constitueixen l'essència de l'eximent, no és possible aplicar-la, ni tan sols com a eximent incomplet; d) que la violència concreta emprada sigui la menor possible, és a dir, que se'n faci ús de la manera menys lesiva possible, tenint en compte les circumstàncies concretes del cas i les possibilitats d'actuació que tingui l'agent de l'autoritat (necessitat en concret); e) proporcionalitat de la violència emprada en relació amb la situació que origina la intervenció de la força pública, ja que sovint la levitat del cas justifica el fet de no intervenir-hi o impedeix la utilització d'un mitjà excessivament perillós quan no n'hi ha cap altre de lesivitat inferior o aquest resulta ineficaç. La gravetat de la situació només autoritza a obrar en relació aquesta mateixa situació, però no és necessari que es respecti el límit estricte que fixa l'article 20.5 per a l'estat de necessitat, és a dir, que el mal produït no sigui major que el que es tracta d'evitar. Si manca algun d'aquests dos darrers requisits, l'eximent no es pot aplicar de manera completa, però sí incompleta (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 25.3.1992, ponent: Martín Pallín; 3.12.1993, ponent: Martínez-Pereda Rodríguez; del 21.12.1993, ponent: García Ancos; del 17.1.1994, ponent: De Vega Ruiz; del 24.1.1994, ponent: Martín Canivell; del 30.9.1994, ponent: García Miguel, i del 5.7.1995, ponent: Moyna Ménguez).
Pel que fa al compliment d'ordres antijurídiques, dins l'eximent de compliment d'un deure, es plantegen com a problemàtica especial els casos de compliment d'ordres antijurídiques per part dels funcionaris jeràrquicament subordinats. Tot i que en CP del 1995 l'obediència deguda ha desaparegut del catàleg d'eximents, perquè s'entén que està inclosa en el compliment d'un deure, la problemàtica apuntada es continua estudiant amb el nom de obediència deguda.
Finalment, pel que fa als casos d'error, quan l'agent de l'autoritat suposa erròniament que hi concorren la necessitat i la proporcionalitat de la seva intervenció, s'han de seguir les regles generals d'error sobre les causes de justificació. Això significa que si l'error afecta l'existència de la necessitat en abstracte, com a element essencial de la causa de justificació que ara s'analitza, és procedent la impunitat si es tracta d'un error vencible, mentre que ha de subsistir el càstig per imprudència quan sigui vencible (sempre que es determini el càstig de la modalitat imprudent del delicte que es tracti). En canvi, si l'error és vencible i recau sobre la necessitat concreta o sobre la proporcionalitat de la violència, la imprudència s'ha d'atenuar apreciant l'eximent incomplet. - V. t.: circumstància eximent n f
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca compliment de la condemna, n m
- ca compliment de la pena, n m
- es cumplimiento de la condena, n m
- es cumplimiento de la pena, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
