Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "concernir" dins totes les àrees temàtiques

concertina concertina

<Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  concertina, n f
  • es  concertina
  • fr  concertina
  • en  concertina

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

concertina concertina

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  concertina, n f
  • es  alambrada plegable, n f
  • es  concertina, n f
  • fr  concertina, n m
  • fr  réseau concertina, n m
  • en  concertina, n
  • en  concertina wire, n

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

Definició
Filat extensible constituït per dues espirals plegades l'una en sentit invers de l'altra que es col·loca al capdamunt dels murs d'un centre penitenciari, a fi d'impedir l'evasió dels interns.
concertina concertina

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concertina, n f
  • es  concertina
  • en  concertina

<Música>

Definició
Instrument musical de vent semblant a l'acordió, de forma hexagonal i teclat de botons per a les dos mans.
concertina concertina

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  concertina, n f
  • es  concertina
  • fr  concertina
  • en  concertina

<Instruments musicals > Instruments aeròfons>

concertino concertino

<Arts > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  concertino, n m, f
  • es  concertino
  • es  violín concertino
  • fr  premier violon
  • en  concertmaster

<Arts > Ocupacions>

Definició
Primer violinista d'una orquestra, que generalment executa els solos i marca les directrius tècniques per als instrumentistes de corda.
concertino concertino

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  concertino, n m, f
  • ca  violinista primer | violinista primera, n m, f sin. compl.
  • es  concertino
  • es  violín primero
  • en  concertino
  • en  concertmaster
  • en  concertmistress
  • en  first violin

<Música>

Definició
Primer violinista d'una orquestra, encarregat d'executar els solos.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  concessió, n f
  • ca  epítrope, n f
  • es  concesión
  • es  epítrope

<Literatura>

Definició
Figura retòrica que consisteix a donar per vàlida una probable objecció de l'adversari i refutar, malgrat això, la seva opinió.
concessió concessió

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  concessió, n f
  • es  concesión
  • fr  concession
  • en  concession

<Auditoria i comptabilitat > Dret>

concessió concessió

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  concessió, n f
  • es  concesión
  • fr  concession
  • en  concession

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definició
Privilegi d'explotació econòmica o comercial que el propietari legal d'un bé o servei atorga a una persona física o jurídica durant un període determinat, sovint en exclusiva.

Nota

  • Per exemple, la concessió estatal a empreses privades de l'explotació de les autopistes; o la concessió a un distribuïdor de les vendes d'una marca d'automòbils.
concessió concessió

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  concessió, n f
  • es  concesión
  • en  concession

<Economia i empresa>

Definició
Privilegi d'explotació econòmica o comercial que el propietari legal d'un bé o servei atorga a altri durant un període determinat, sovint en exclusiva.

Nota

  • Per exemple, la concessió estatal a empreses privades de l'explotació de les autopistes; o la concessió a un distribuïdor de les vendes d'una marca d'automòbils.