Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conciliar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conciliació prèvia, n f
- es conciliación previa, n f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca conciliació ràpida, n f
- es conciliación rápida
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Conflictes laborals>
Definició
Nota
- Quan es preveu una conciliació ràpida totes dues parts són citades simultàniament dins d'un període breu de temps.
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>, <Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conciliació terapèutica, n f
- es conciliación de la medicación
- es conciliación terapéutica
- fr conciliation des medicaments
- en medication reconciliation
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>, <Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>
Definició
<Ciències de la salut > Cronicitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la cronicitat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/160>
- ca conciliació terapèutica, n f
- es conciliación de la medicación
- es conciliación terapéutica
- en medication reconciliation
<Cronicitat > Conceptes generals>
Definició
Nota
- La conciliació terapèutica fa referència especialment al tractament farmacològic, però també a pautes terapèutiques no farmacològiques.
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca conciliació terapèutica, n f
- es conciliación de la medicación, n f
- es conciliación terapéutica, n f
- fr conciliation des medicaments, n f
- en medication reconciliation, n
- en medication review, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Conceptes generals>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
Nota
- La conciliació terapèutica fa referència especialment al tractament farmacològic, però també a pautes terapèutiques no farmacològiques.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca conciliador | conciliadora, n m, f
- es conciliador | conciliadora
- fr conciliateur | conciliatrice
- en conciliation officer
- en conciliator
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Conflictes laborals>
Definició
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca conciliador | conciliadora, n m, f
- es conciliador | conciliadora, n m, f
- en conciliation officer, n
- en conciliator, n
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conciliatori | conciliatòria, adj
- es conciliatorio | conciliatoria
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Treballadors i empresaris han acceptat començar un procediment conciliatori.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concilis de Toledo, n m pl
- es concilios de Toledo
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Aquestes assemblees se celebraren a la ciutat de Toledo entre els anys 400 i 702, i tingueren per objecte l'estudi en comú i la deliberació per part dels congregats sobre qüestions diverses, entre les quals hom pot destacar les referides a l'estudi i el tancament dels temes doctrinals i a la condemna de les heretgies, en aquells temps sustentades, i de la idolatria. Així mateix, les que condemnen especialment les doctrines i pràctiques dels jueus, les que tracen de l'organització i disciplina eclesiàstiques, de qüestions sobre litúrgia i la seva unificació, i, en darrer terme (malgrat que en més d'un concili, com el cinquè, n'era la causa principal), cal destacar les qüestions orientades a legitimar la usurpació del tron reial, o les que fixaven el sistema d'elecció del nou rei, o bé n'establien la successió hereditària, i com a conseqüència lògica i necessària, les disposicions dictades per a la protecció del rei, de la seva esposa i llur descendència.
Aquestes assemblees eclesiàstiques, que en els inicis tingueren caràcter provincial, passaren a constituir, a més, i des del concili tercer (589), les assemblees del regne, com a cambra de direcció i govern del regne visigòtic, i d'orientació per als efectes legislatius i d'aplicació de la justícia. Convocades pel rei, foren presidides pel metropolità més antic, com se solia fer, o de més dignitat, segons les circumstàncies, com és el cas del concili quart, que presidí Isidor de Sevilla, després fet sant.
Les celebrades a Toledo no són les úniques assemblees eclesiàstiques del regne visigòtic; durant aquell mateix període i un centenar d'anys abans, se celebraren les d'Elvira (300-306?), Saragossa I (380), Tarragona (516), Girona (517), Barcelona I (540), Lleida (546), València (549), Braga I (561), Braga II (572), Narbona (589), Sevilla I (590), Saragossa II (592), Osca (598), Barcelona II (599), Ègara (614), Sevilla II (619), Mèrida (666), i Braga III (675). Però les assemblees de Toledo, ciutat situada al bell mig dels territoris dominats pel regne visigòtic (tota la península més la Gàl·lia narbonesa), tingueren la vocació que allò que s'hi aprovava fos aplicat per omnem Hispaniam sive Galliam, en imitació dels grans concilis celebrats dins els territoris de l'Imperi romà d'Orient. L'assistència, personal o delegada, dels bisbes a cadascun dels concilis és bona prova de la rellevància que tenien o de la transcendència dels acords que s'hi prengueren; així, hom pot comprovar que els de participació més nombrosa són: el tercer (589), el quart (633), el sisè (638), el vuitè (653), el tretzè (683), el quinzè (688), el setzè (693) i el dissetè (694). En l'altre extrem, els de participació més reduïda són: el primer (400), el segon (?), el novè (655) i l'onzè (675). Pel nombre de cànons que integren les actes de cada concili, hom pot qualificar d'extens el quart (633), amb 75 cànons, i de breus el dissetè (694), amb vuit cànons, el desè (656), amb set cànons, el setè (646) i el quinzè (688), amb sis cànons, i el segon (?), amb cinc cànons.
Quant al contingut de les actes de cadascun dels concilis i en tant que recullen la doctrina de la jerarquia episcopal hispana, hom troba que o bé en el preàmbul o bé en el primer cànon figura l'acceptació, de manera unànime, del símbol de fe establert en el concili de Nicea. En el vuitè (653) s'exposa la declaració de fe tal com la declarà el concili de Nicea, com la va definir el concili de Constantinoble (381), com la va firmar la meitat del concili d'Efes (431) i com manifestà el concili de Calcedònia (451). Una declaració semblant figura en el preàmbul de l'onzè (675), dotzè (681) i tretzè (683) concilis. Els cànons 8 i 9 del catorzè (684 ?) estan dedicats a parlar de les dues naturaleses inseparables i perfectes de Crist i les seves obres, i el cànon 1 del quinzè (688) parla de l'existència de les tres substàncies de Crist i, per a donar-hi fermesa, els cànons que el segueixen contenen invocacions a la doctrina i al pensament sustentats per sant Agustí.
Totes les heretgies, en especial a Priscil·lià i els seus seguidors, queden condemnades en el preàmbul del primer concili (400) (malgrat que el priscil·lianisme rebé condemna abans (380) en el concili de Saragossa I). Com a conseqüència de l'abjuració de l'arrianisme en el sínode congregat per Leovigild a Toledo (582), aquella abjuració rebé solemne divulgació, amb la conversió de Recared al catolicisme, en el tercer concili (589), el cànon 9 del qual disposa que les esglésies arrianes pertanyen als bisbes catòlics de les diòcesis en les quals es troben. Condemnen, també, la idolatria en els cànons 16 del tercer concili, 11 del dotzè i 2 del setzè. I d'una manera especial condemnen els jueus, el cànon 14 del tercer concili, els deu cànons (del 57 al 66) del quart, el 3 del sisè, el 12 del vuitè, el 17 del novè, el 9 del dotzè, l'1 del setzè i el 8 del dissetè, dels quals cal destacar les disposicions dels deu cànons del quart concili (633), per la detallada regulació de la convivència entre els components de la societat visigoda i hispanoromana, els drets dels quals col·lidien amb els dels jueus, conversos o penedits, i la descendència d'aquests, en les unions mixtes.
De més contingut representen, en la major part de concilis, els cànons que regulen l'organització de la clerecia, la formació i els requisits d'integritat i de pràctica moral dels candidats a rebre els ordes menors, el sotsdiaconat, el diaconat, l'ordenació de preveres i de bisbes; les condicions modificatives (candidats servents que per causa de la manumissió esdevenen lliberts); els cànons que regulen la moral de la clerecia i familiars i la dels fidels; els que regulen les celebracions litúrgiques, la manera de subministrar els sagraments i la litúrgia en general; els cànons que ordenen la pràctica de la pastoral, la determinació de les infraccions i l'aplicació de les sancions penitencials, les disposicions especials punitives per als clergues infractors dels cànons, que poden arribar a la deposició de llurs oficis i àdhuc l'excomunió; els ritus amb què es tornaven a ordenar els qui havien estat deposats, un cop havien passat per les penitències imposades i se n'havia observat una vida exemplar; les disposicions que regulen els clergues que es volen fer monjos, o aquelles destinades a corregir els clergues i monjos vagabunds.
Alguns cànons trasllueixen certs conflictes entre els territoris, i els concilis tendien a resoldre'ls, com és el cas del cànon 35 del quart, que parla de les esglésies recentment construïdes, i a quin bisbe pertanyien; o el cas del Primat atribuït a Toledo des del concili dotzè; o el cas de fuga d'alguns clergues que s'intentaven passar del seu bisbat a un altre; el cànon 4 del setè concili, que tracta de la tributació en les esglésies de Galícia pels abusos dels bisbes; el cànon 15 de l'onzè concili, que després de la determinació del temps fix per tal de celebrar concili cada any, disposa que es penalitzarà els bisbes de la província cartaginesa que no hi assisteixin.
Parlen d'esglésies arrianes, el cànon 9 del tercer concili; d'esglésies menors, el cànon 27 del quart, i d'esglésies rurals, el cànon 5 del novè. El cànon 5 del setzè esmenta la reparació de les esglésies; quant a la construcció, poden ser construïdes pel bisbe, o bé pels servents del fisc, o per un o més fundadors. El cànon 4 del tercer concili disposa que al bisbe li sigui permès convertir en monestir una església de la diòcesi; el cànon 15 del tercer concili diu que els servents del fisc que construeixin una església cal que la dotin: extrems que hauran de ser refermats pel rei; el cànon 2 del novè disposa que els fundadors de les esglésies, mentre visquin, en tinguin cura i que elegeixin els ministres que hi prestaran llurs oficis, i el cànon 38 del quart, tracta dels ajuts que cal prestar als fundadors de les esglésies i a llurs fills.
Com que són assemblees del regne, hom hi troba com a contingudes totes les disposicions de protecció al rei, a la seva família i, sobretot, a la seva descendència, que se solen escaure en els concilis o després d'aquells que establiren la successió hereditària.
Són destacables les disposicions, adés de condemna adés de protecció, dels qui emeten el vot o la proclama a favor del candidat perdedor, en els casos d'elecció del nou rei, a fi que l'elecció respongui a la convicció sincera de cada elector; són d'aquest grup de disposicions les que establiren les garanties judicials com són el cànon 11 del sisè i el cànon 2 del tretzè, o les que establiren el perdó dels culpables reservat al príncep, del cànon 8 del cinquè, o la recuperació del dret de testificar i, amb aquesta, la recuperació dels béns perduts, com en el cànon 7 del dotzè i el cànon 1 del tretzè, o el més destacat, per la humanitat que comporta i esmenta, el cànon 2 del vuitè: el dilema que fa moure la voluntat de l'assemblea de manera oscil·lant: o bé condemnar, o bé fer ús de la misericòrdia amb els desertors i traïdors. El cànon 10 del vuitè concili disposa que la designació del rei per mort del precedent, serà pel vot dels bisbes i dels més nobles del palau, i es fa exclusió de les conspiracions d'uns pocs i el tumult sediciós dels pobles rústics. La participació mixta de bisbes i nobles de Palau en les assemblees va fer que aquestes fossin conciliars i, alhora, del regne, la qual cosa donà opció de poder contrastar les iniciatives legislatives abans de ser promulgades i posades en pràctica. Serviren també per a donar suport a l'acció de govern i orientació al sistema de l'aplicació de justícia. Aquella manera constitutiva d'agrupar els pobles de la Península, per la via de la unificació i uniformització, va poder donar bons fruits en el camp religiós.
En l'aspecte polític, en canvi, ni s'aconseguí en aquell període de temps, sense lesionar pobles i regions que per llurs peculiaritats i tarannà s'oposaven al centralisme practicat, (és a bastament il·lustratiu el contingut de les actes dels concilis per a mantenir aquesta actitud), ni ho han aconseguit els promotors nostàlgics, en els posteriors períodes d'uniformització política que s'han anat alternant fins al dia d'avui; ajudats per una historiografia globalment marcada d'idealisme i no gens rigorosa, que s'ha vist més elogiada creant èpica que no pas descobrint amb rigor els fets reals, tal com s'han esdevingut.
<Dibuix artístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca concordar, v intr
- es concordar
<Arts > Dibuix artístic>
