Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "concomitància" dins totes les àrees temàtiques

admitància admitància

<Maquinària i materials elèctrics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • fr  admittance
  • en  admittance

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

admitància admitància

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • es  conductancia aparente
  • en  admittance
  • en  apparent conductance

<Química > Química analítica>

Definició
Magnitud que mesura la facilitat amb què un corrent elèctric altern circula per un circuit i que és la inversa de la impedància.
admitància admitància

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • fr  admittance
  • en  admittance

<Energia solar>

Definició
Relació entre la intensitat i la tensió en un circuit de corrent altern.

Nota

  • Inversa de la impedància.
agreujant agreujant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante
  • es  circunstancia agravante
  • en  aggravating circumstance
  • en  aggravation

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància que augmenta el grau de responsabilitat en un delicte o una falta.
agreujant agreujant

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agreujant, n m
  • ca  circumstància agreujant, n f sin. compl.
  • es  agravante, n f
  • es  circunstancia agravante, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La forma substantivada agreujant té gènere masculí, contràriament al castellà agravante, que és femení.
atenuant atenuant

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante
  • es  circunstancia atenuante
  • en  allevation
  • en  extenuating circumstance
  • en  extenuation

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Circumstància que disminueix el grau de responsabilitat en un delicte o falta.
atenuant atenuant

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante, n f
  • es  circunstancia atenuante, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atenuant, n m
  • ca  circumstància atenuant, n f sin. compl.
  • es  atenuante, n f
  • es  circunstancia atenuante, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La forma substantivada atenuant té gènere masculí, contràriament al castellà atenuante, que té normativament gènere femení.
circumstància circumstància

<Filosofia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  circumstància, n f
  • es  circunstancia
  • en  circumstance
  • en  state of affairs
  • de  Lage
  • de  Umstand

<Filosofia>