Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca llicenciar, v tr
es licenciar, v tr
fr accorder une licence [pour], v prep
fr concéder une licence [pour], v prep
it licenziare, v tr
pt licenciar, v tr
en license, to, v tr

Definició

Autoritzar, d'acord amb un contracte de llicència, l'explotació d'un dret del qual es té la titularitat, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.

Nota

1.Es poden llicenciar, per exemple, patents, models d'utilitat o dissenys industrials, dins l'àmbit de la propietat industrial, o el programari, dins l'àmbit de la propietat intel·lectual.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca nom concret, n m
es nombre concreto
fr nom concret
en concrete noun

<Lingüística>

Definició

Nom que designa un ésser real o un objecte del món físic o considerat com a tal.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca nom concret, n m
es nombre concreto
fr nom concret
en concrete noun

<Lingüística>

Definició

Nom que designa un ésser real o un objecte del món físic o considerat com a tal.

Nota

Així, cadena, fulla. S'oposa a nom abstracte.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca operari de formigons | operària de formigons, n m, f
fr bétonneur
en concreter
de Betonierer

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca passar motllura, v tr
es correr moldura

<Construcció > Execució de l'obra>

Definició

Forjar una motllura amb morter de ciment o amb guix, fent córrer al llarg d'un regle una plantilla o motlle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

ca pensament concret, n m
es pensamiento concreto, n m
fr pensée concrète, n f
en concrete thinking, n
de konkretes Denken, n n

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició

Pensament en què l'activitat mental es caracteritza per l'experiència immediata i la literalitat, amb poc ús de metàfores i generalitzacions.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca perill concret, n m
es peligro concreto, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca perill concret, n m
es peligro concreto, n m

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "concrrer" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició