Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "condol" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap del còndil, n m
- es cabeza del cóndilo
- fr tête du condyle
- en condyle head
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cartel·la, n f
- es cartela, n f
- es consola, n f
- fr console, n f
- fr modillon, n m
- en bracket, n
- en console, n
- en modillion, n
- eu kartela, n
- eu kontsola, n
<Fusteria > Materials > Ferro>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca casa comtal de Barcelona, n f
- es casa condal de Barcelona
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Hi ha indicis per a creure que a començaments del segle IX el mateix emperador Carlemany hauria donat a Bel·ló, un magnat procedent del territori del Conflent, terres i dominis a banda i banda dels Pirineus. Posteriorment, el seu fill Sunifred -que ja era comte de Cerdanya i d'Urgell, per nomenament de Lluís el Piadós, el conqueridor de Barcelona l'any 801- fou investit comte de Barcelona, Girona i Narbona, per part de Carles el Calb, l'any 844. Tanmateix, després de la presa de Barcelona, els carolingis nomenaren ja alguns comtes de Barcelona, però tots eren d'ascendència franca: com ara Berà (801-820), Bernat de Septimània i Berenguer de Tolosa (832-835). La crisi en què va caure la reialesa franca provocà alhora una sèrie de sublevacions i que simples usurpadors tinguessin un cert paper dins el comtat de Barcelona. El mateix Bernat de Septimània s'enfrontà al rei, i el comte Sunifred fou assassinat, segurament a mans de gent franca, l'any 848.
El darrer comte rebel (Bernat de Gòtia) fou finalment deposat pel rei Lluís el Tartamut l'any 878 i, en un acte que tingué una ressonància política cabdal per a Barcelona i Catalunya, al llarg de molts segles, nomenà Guifré el Pelós (878-897), que era el primogènit del comte Sunifred, nou comte de Barcelona, Girona i, posteriorment, d'Osona. El comte Guifré inicià el perllongat Casal de Barcelona, que, de manera ininterrompuda, se succeí fins l'any 1410, a la mort del comte rei Martí I l'Humà.
El poder polític dels comtes de Barcelona, ja durant tot el segle X, fou important, almenys pel que fa a aspectes pràctics, ja que jurídicament el comtat de Barcelona i els altres que s'hi anaren incorporant, no es desvincularen de la monarquia francesa fins al tractat de Corbeil del 1258, en temps de Jaume I.
Aquests primers comtes tingueren com a fita principal defensar-se de la pressió militar dels sarraïns: cal recordar el sagnant assalt i la destrucció de Barcelona per part d'Almansor l'any 985. El debilitament del califat cordovès i la divisió musulmana en taifes apaivagà el seu poder militar, i d'aquí les expedicions de revenja cristianes, com ara la de Còrdova del 1010, en l'època del comte Ramon Borrell. Un cop superades certes revoltes nobiliàries, encapçalades per Mir Geribert, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El Vell (1035-1076) portà a terme l'expansió militar més ambiciosa del comtat des de l'ocupació musulmana: d'acord amb el comte d'Urgell, ocupà zones de les terres de Ponent (marquesat de Camarasa), i també -un cop consolidat el front que suposava tot el Penedès- àmplies zones del Camp de Tarragona. A més, aquesta amenaça militar li possibilità d'imposar severes pàries als importants nuclis musulmans de Tortosa, Lleida i Saragossa.
De l'època de Ramon Berenguer en daten certes assemblees de pau i treva (com la celebrada a la catedral de Barcelona l'any 1064) on ja s'entreveia el futur paper capdavanter de l'autoritat laica. Igualment, un nucli primigeni dels Usatges de Barcelona ja podria haver estat fruit d'aquest nou i enèrgic govern. Finalment, la influència de Barcelona començà a penetrar en territoris de l'altra banda dels Pirineus, com ara als comtats de Carcassona i Rasès. L'enfrontament entre els dos comtes germans, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, suposà un cert fre en aquesta dinàmica expansiva. Tanmateix, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III el Gran (1097-1131), la força expansiva del comtat de Barcelona fou enorme: per una banda, aconseguí els territoris dels antics comtats de Besalú (1111), Cerdanya (1118), i més enllà del Pirineu, l'importantíssim comtat de Provença (any 1112). En l'àmbit militar, col·laborà estretament amb el comte d'Urgell en la conquesta definitiva de Balaguer, l'any 1105. En aquella època, clau per a poder entendre la veritable naixença de Catalunya com a nacionalitat diferenciada, s'esmenta per primer cop el nom de catalans i Catalunya.
Des del punt de vista eclesiàstic, té una importància enorme la restauració de la seu metropolitana de Tarragona, que deslliurava els bisbats catalans de la seva obediència, forçada i forastera, de Narbona. L'autor d'aquella fita fou l'arquebisbe Oleguer (que anteriorment ja era bisbe de Barcelona), un dels principals consellers de Ramon Berenguer III. Àdhuc, hi hagué intents i escomeses contra els musulmans de l'illa de Mallorca, i altres accions bèl·liques certament encomiables. En els darrers anys, diversos estudis demostren que fou durant el govern del comte Ramon Berenguer III quan els seus millors juristes prepararen i redactaren el gros dels Usatges de Barcelona, normes de dret públic i privat que tingueren una gran vigència a la Catalunya medieval, i incorporats posteriorment a les Constitucions de Catalunya.
Tota aquesta força política, militar, expansiva i jurídica dels comtes de Barcelona es veié culminada amb el brillant govern de Ramon Berenguer IV (1131-1162). Per tal de solucionar el problema successori al reialme d'Aragó, la filla del rei Ramir II el Monjo, Peronella, es maridà, l'any 1137, amb el comte Ramon Berenguer IV. A partir d'aleshores el comte s'intitulà «príncep d'Aragó», encara que, de fet, fou el governador efectiu del regne. Sens dubte, Aragó suposava per al comtat de Barcelona una mena de coixí defensiu, enfront les ànsies expansives de Castella, i possibilitava, d'altra banda, a Aragó, una sortida al mar i, per tant, col·laborar amb els catalans en totes les activitats mercantils per tota la Mediterrània. De manera també decisiva i brillant, Ramon Berenguer IV aconseguí la conquesta de les dues places musulmanes més rellevants del país: Tortosa (1148) i Lleida (1149), amb la qual cosa es culminava tot el territori, que en el futur seria conegut per Principat de Catalunya.
A partir del seu fill, el comte rei Alfons I el Cast, el títol de comte de Barcelona anà sempre unit al de rei d'Aragó (i als altres regnes que s'anaren incorporant en l'anomenada Corona d'Aragó), i a partir de la unió de les corones d'Aragó i Castella, amb Ferran II i Isabel I, el títol de comte de Barcelona formà part de l'estol de títols i dominis de la monarquia hispànica.
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cineol, n m
- ca eucaliptol, n m
- es cayeputol, n m
- es cineol, n m
- es eucaliptol, n m
- fr cinéol, n m
- fr eucalyptol, n m
- en cajeputol, n
- en cineol, n
- en cineole, n
- en eucalyptol, n
- CAS 470-82-6
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Nota
-
S'administra per via oral i tòpica.
Antigament s'emprava com a vermífug.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cintura, n f
- ca cíngol, n m sin. compl.
- ca cinta, n f sin. compl.
- es cinta
- es cintura
- fr ceinture
- en band
- en girdle
- en ribbon
- en stripe
- la cingulum
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
Nota
- La denominació cíngol prové del llatí cingulum 'cinyell'.
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cohotel, n m
- es condohotel
- es condotel
- es hotel en condominio
- fr condotel
- fr copropriété hôtelière
- fr studio hôtelier
- en co-op hotel
- en condominium hotel
- en condotel
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cohotel, n m
- es condohotel, n m
- es condotel, n m
- es hotel en condominio, n m
- fr condotel, n m
- fr copropriété hôtelière, n f
- fr studio hôtelier, n m
- en co-op hotel, n
- en condominium hotel, n
- en condotel, n
- de Condotel, n n
<Turisme > Allotjament>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca colador, n m
- es colador, n m
- fr passoire, n f
- pt coador, n m
- en sieve, n
<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>
