Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "confús" dins totes les àrees temàtiques

ballaruga ballaruga

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballaruga, n f
  • ca  macarulla, n f sin. compl.
  • es  cono
  • en  cone shell
  • nc  Conus sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Gènere de mol·luscs gastròpodes que comprèn un gran nombre d'espècies totes marines de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla en forma de dos cons units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d'altres colors.
ballaruga daurada ballaruga daurada

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ballaruga daurada, n f
  • fr  toison d'or, n f
  • en  cloth of gold cone, n
  • en  cloth-of-gold cone, n
  • en  textile cone, n
  • nc  Conus textile

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Mol·lusc de la família dels cònids.
ballaruga marmòria ballaruga marmòria

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballaruga marmòria
  • fr  cône marbré
  • en  marble cone
  • nc  Conus marmoreus

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

botonets botonets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  còleus, n m
  • ca  còleus negre, n m alt. sin.
  • ca  coleu, n m var. ling.
  • ca  coleus, n m var. ling.
  • ca  coleus negre, n m var. ling.
  • nc  Solenostemon scutellarioides (L.) Codd
  • nc  Plectranthus scutellarioides (L.) R. Br. sin. compl.
  • nc  Coleus blumei Benth. var. ling.
  • nc  Coleus scutellarioides (L.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

còleus còleus

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  còleus, n m
  • ca  còleus negre, n m alt. sin.
  • ca  coleu, n m var. ling.
  • ca  coleus, n m var. ling.
  • ca  coleus negre, n m var. ling.
  • nc  Solenostemon scutellarioides (L.) Codd
  • nc  Plectranthus scutellarioides (L.) R. Br. sin. compl.
  • nc  Coleus blumei Benth. var. ling.
  • nc  Coleus scutellarioides (L.) Benth. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

còleus de Java còleus de Java

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  còleus de Java, n m
  • ca  còleus, n m sin. compl.
  • es  cóleo
  • nc  Coleus blumei

<Botànica>

Definició
Planta policàrpica de fulla persistent.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cònsol, n m
  • es  cónsul

<Història>

Definició
Cadascun dels dos magistrats que tenien en la República romana la suprema autoritat, la magistratura dels quals durava solament un any.
cònsol cònsol

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònsol, n m, f
  • es  cónsul, n m, f

<Dret internacional>