Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "confús" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònsol, n m, f
- es cónsul
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El cònsol d'Itàlia a València.
- Ex.: La cònsol de Bèlgica celebrà una recepció oficial.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol, n m, f
- es cónsul
- fr consul | consule
- it console
- en consul
- ar قنصل | قنصلة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- L'oficina consular a càrrec d'un cònsol és un consolat.
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cònsol | cònsol, consolessa, n m, f
- es cónsul
- fr consul
- en consul
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cònsol de carrera, n m, f
- ca cònsol enviat -ada, n m, f sin. compl.
- ca cònsol missi, n m, f sin. compl.
- es cónsul de carrera
- es cónsul enviado
- es consul missi
- fr consul de carrière
- fr consul envoyé
- fr consules missi
- en consul missi
- en consular officer (UK)
- en consules missi
- en professional consul
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol general, n m, f
- es cónsul general
- fr consul général | consule générale
- it console generale
- en consul general
- ar قنصل عام | قنصلة عامة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- 1. Tenen categoria jeràrquicament inferior al cònsol general, el cònsol, el vicecònsol i l'agent consular.
- 2. L'oficina consular a càrrec d'un cònsol general és un consolat general.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònsol honorari | cònsol honorària, n m, f
- es cónsul honorario | cónsul honoraria, n m, f
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca cònsol honorari | cònsol honorària, n m, f
- es cónsul honorario | cónsul honoraria
- fr consul honoraire | consule honoraire
- it console onorario | console onoraria
- en honorary consul
- ar قنصل فخري | قنصلة فخرية
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- El cònsol honorari acostuma a tenir la nacionalitat del país de residència o, fins i tot, d'un tercer estat, i pot ser al mateix temps cònsol honorari de dos o més països.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cantus galli, n m
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>
Definició
Nota
- La denominació cantus galli és un llatinisme.
