Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "conferenciar" dins totes les àrees temàtiques

conferència de premsa conferència de premsa

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  conferència de premsa, n f
  • ca  roda de premsa, n f sin. compl.
  • es  conferencia de prensa, n f
  • es  rueda de prensa, n f
  • fr  conférence de presse, n f
  • pt  conferência de imprensa, n f
  • en  news conference, n
  • en  press conference, n
  • en  press meeting, n

<Fires i congressos > Relacions públiques i publicitat>

Definició
Reunió convocada per una persona o una organització per a comunicar una informació als periodistes i respondre les seves preguntes.

Nota

  • De vegades es distingeix la conferència de premsa de la roda de premsa ja que es considera que aquesta té un component d'improvisació i d'espontaneïtat que no hi és en la conferència de premsa.
conferència de premsa conferència de premsa

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conferència de premsa, n f
  • ca  roda de premsa, n f sin. compl.
  • es  conferencia de prensa
  • es  rueda de prensa
  • fr  conférence de presse
  • en  news conference
  • en  press conference
  • en  press meeting

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>

Definició
Reunió convocada per una persona o una organització per tal de comunicar una informació als periodistes i respondre les seves preguntes.

Nota

  • 1. Generalment també se sol lliurar als periodistes material de suport que els faciliti l'elaboració posterior de la informació.
  • 2. A vegades es distingeix entre conferència de premsa i roda de premsa, perquè es considera que la roda de premsa té un component d'improvisació i d'espontaneïtat que no té la conferència de premsa.
conferència episcopal conferència episcopal

<Catolicisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  conferència episcopal, n f

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Organisme de l'Església catòlica que aplega i coordina tots els bisbes d'un estat o una regió eclesiàstica.

Nota

  • La conferència episcopal no és pròpiament un òrgan de govern, ja que depèn en gran manera del papa i dels seus representants. Les conferències episcopals sorgeixen al començament del segle XIX i s'organitzen definitivament a partir del concili II del Vaticà.
conferència episcopal conferència episcopal

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conferència episcopal, n f
  • es  conferencia episcopal, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

conferència episcopal conferència episcopal

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conferència episcopal, n f
  • es  conferencia episcopal

<Dret canònic>

Definició
Organisme de l'Església catòlica que aplega i coordina tots els bisbes d'un estat o una regió eclesiàstica.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El Concili II del Vaticà, en el Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església (Christus Dominus [CD]), promulgat el 27 d'octubre del 1965, en el capítol III, Cooperació dels bisbes al bé comú de moltes esglésies, número 37, diu: «Les Conferències Episcopals -ja instituïdes a diverses nacions- han donat magnífiques proves d'un apostolat més fecund, aquest concili sacrosant creu que convé, en gran manera, que a arreu del món els bisbes de la mateixa nació o regió es reuneixin en junta única [...] amb la finalitat de comunicar-se la llum de la prudència i l'experiència, deliberar entre ells i formar una santa conspiració de forces per al bé comú de les esglésies». Per tant, la conferència episcopal és una institució de l'Església catòlica que neix amb el Concili II del Vaticà, amb la finalitat d'unir l'acció pastoral dels bisbes entre els fidels d'un territori per a promoure l'apostolat, i adaptar-la a les circumstàncies particulars de temps i de lloc. En són membres tots els bisbes diocesans de la circumscripció (la nació, el país, o el conjunt de països), i els qui s'hi equiparin en el dret, els bisbes auxiliars i els altres bisbes titulars que exerceixen un càrrec especial que hagi designat o bé la Santa Seu o bé la conferència episcopal (núm. 38, 2 CD).
    El papa Pau VI va emetre el motu proprio, la carta apostòlica Ecclesia sanctae (1966), per mitjà de la qual va mostrar la normativa que s'havia de tenir en compte en diverses institucions eclesiàstiques. En l'apartat 41 es parla de les conferències episcopals, i es menciona l'elaboració necessària d'uns estatuts que les regeixin, que ha de confirmar la Santa Seu. També indica la formació de conferències episcopals entre diverses nacions, i el manteniment de relacions entre les diverses conferències episcopals de països veïns, per a benefici mutu sobre mètodes d'actuació, activitats pastorals, intercanvi de documents emesos, informació sobre empreses d'apostolat d'utilitat comuna, alerta sobre perills o errors que es produeixin en un país i les mesures adequades que s'han de posar en pràctica per a restringir-los o eliminar-los i que poden sorgir en altres països. Joan Pau II va complementar el motu proprio del seu antecessor amb el seu, Sobre la naturalesa teològica i jurídica de les conferències dels bisbes, Apostolos suos (1998). Per mitjà d'aquest motu s'assenten els principis teològics i jurídics bàsics de les conferències episcopals i la normativa per a l'exercici de la praxi corresponent. L'operació, l'autoritat i la responsabilitat d'aquestes normes estan regulades pel Codi de dret canònic (càn. 447 al 459).
    El novembre del 2007 hi havia cent tretze conferències episcopals de ritu llatí distribuïdes geogràficament d'aquesta manera: trenta-una a Europa, vint-i-quatre a Amèrica, disset a l'Àsia, quatre a Oceania i la Conferència interritual de l'Índia. Entre aquestes conferències hi ha una conferència episcopal formada per bisbes llatins de les regions àrabs, que inclou els continents asiàtic i africà. Les conferències episcopals, circumscrites a fronteres nacionals en diverses parts del món, no han creat, dins de l'estructura centralitzada de l'Església, perills d'enfrontaments amb el poder jeràrquic del bisbe de Roma, com havia passat en altres èpoques de la història de l'Església, com el gal·licanisme francès o altra mena de regalies, quan els reis absoluts aprovaven les lleis canòniques perquè fossin efectives als seus dominis sobirans, i es ficaven en les eleccions dels membres de la jerarquia eclesiàstica. D'altra banda, el Vaticà s'ha avingut a delimitar les circumscripcions diocesanes que li pertoquen amb les fronteres polítiques, que en el cas espanyol defineix l'article 1.2 de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre afers jurídics (AAJ), signat el 3 de gener de 1979 a la Ciutat del Vaticà: «Cap part del territori espanyol dependrà d'un bisbat la seu del qual es trobi en territori sotmès a la sobirania d'un altre estat i cap diòcesi o circumscripció territorial espanyola comprendrà zones de territori subjecte a sobirania estrangera».
    La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució integrada permanentment pels bisbes d'Espanya, en comunió amb el pontífex romà, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat espanyol (Estatuts, art. 1.1). Cada diòcesi gaudeix d'autonomia pròpia. La CEE es va formalitzar el 3 d'octubre de 1966, segons el protocol 1.047/64 de la Sagrada Congregació Consistorial (congregació per als bisbes). Té personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil (art. 1.3 AAJ). Els primers estatuts es van aprovar en assemblea constituent i els va ratificar Pau VI el 1966. Els va reconèixer definitivament la Sagrada Congregació per als bisbes el 1977. L'últim cop que se'n va aprovar la renovació va ser a la XCII Assemblea Plenària de la CEE el novembre del 2008, que va confirmar la Congregació per als bisbes el desembre del mateix any. A la CEE hi tenen veu i vot tots els bisbes espanyols amb càrrec pastoral: els arquebisbes i bisbes diocesans, l'arquebisbe castrense, els bisbes coadjutors i els auxiliars, els administradors apostòlics i els administradors diocesans, els arquebisbes i bisbes titulars i emèrits, que compleixen una funció peculiar en l'àmbit nacional, que els ha encomanat la Santa Seu o la CEE. Els bisbes emèrits, els jubilats, només hi tenen veu. Els càrrecs que s'escullen duren tres anys excepte el de secretari general, que en dura cinc, i només es pot repetir un mandat. Dins la CEE hi ha òrgans unipersonals, com el president i el secretari general, i òrgans col·legiats com l'Assemblea Plenària, la Comissió Permanent, el Comitè Executiu, el Consell de Presidència i les comissions episcopals.
    La funció del secretari general és vetllar per la transmissió de la informació que procedeix de la CEE, per l'execució de les decisions i per la coordinació de les activitats de tots els organismes de la Conferència. També ha de mantenir el contacte amb les secretaries generals d'altres conferències episcopals i tenir cura de les relacions de la CEE amb cadascuna de les províncies i regions eclesiàstiques, per a la coordinació dels serveis i la unitat d'orientació dels diversos òrgans de l'episcopat. De la mateixa manera, és la via de transmissió de la CEE a l'opinió pública sobre les activitats i resolucions de la Conferència.
    El Consell de Presidència el configuren els cardenals membres de la CEE. L'Assemblea Plenària és l'òrgan suprem de la Conferència Episcopal, i la componen tots els membres que en formen part. Fan dues reunions ordinàries anuals; les decisions es prenen per mitjà de votació secreta. La Comissió Permanent s'encarrega de preparar les assemblees plenàries i d'executar les decisions que s'hi adoptin; està formada pel president, el vicepresident i el secretari general de la Conferència, els presidents de les comissions episcopals, els presidents de les regions eclesiàstiques, els bisbes escollits per al Comitè Executiu, un cardenal -segons ordre de preferència, que sigui membre de ple dret de la Conferència i que no pertanyi a la Comissió Permanent- i l'arquebisbe de Madrid, si no és membre de la Comissió Permanent.
    El Comitè Executiu el componen el president, el vicepresident i el secretari general de la CEE, l'arquebisbe de Madrid i tres bisbes més que s'escullen amb aquesta finalitat. Aquest Comitè es reuneix mensualment des del mes de setembre fins al mes de juny; entre les competències que exerceix hi ha la de representar jurídicament la CEE, relacionar-se amb la Santa Seu i amb altres conferències episcopals, atendre les relacions amb les autoritats civils de la nació sense menyscabar les competències d'altres institucions eclesiàstiques i donar conformitat a documents i notes de les comissions episcopals.
    Les comissions episcopals són òrgans de la CEE al servei de l'Assemblea Plenària, i tenen com a missió estudiar i tractar assumptes determinats de l'acció pastoral comuna de l'Església a Espanya; almenys s'han de reunir dos cops l'any. Cada comissió episcopal té un president i un nombre variable de membres que determina l'Assemblea Plenària. Són les següents: Apostolat Seglar i Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, el Clergat, Doctrina de la Fe, Ensenyament i Catequesi, Litúrgia, Mitjans de Comunicació Social, Migracions, Missions i Cooperació entre les Esglésies, Pastoral, Pastoral Social, Patrimoni Cultural de l'Església, Relacions Interconfessionals, Seminaris i Universitats i Vida Consagrada. Aquestes comissions han d'informar de les activitats que duen a terme a l'Assemblea Plenària i, quan ho considerin oportú, han de fer que s'incloguin a l'ordre del dia de l'Assemblea Plenària temes de competència seva. Pel que fa a determinades matèries, com ara el finançament públic de l'Estat a l'Església catòlica o la determinació dels criteris per a l'elecció del professorat de religió catòlica, la CEE firma acords directament amb les administracions públiques.
Conferència Europea d'Administracions de Correus i de Telecomunicacions Conferència Europea d'Administracions de Correus i de Telecomunicacions

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  Conferència Europea d'Administracions de Correus i de Telecomunicacions, n f
  • ca  CEPT, n f sigla
  • es  Conferencia Europea de Administraciones de Telecomunicación
  • es  CEPT sigla
  • en  European Conference of Posts and Telecommunications Administrations
  • en  CEPT sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Associació europea fundada el 1959 per organismes o empreses monopolistes del sector postal i de telecomunicacions de 19 països (avui amb 45 països membres), amb la finalitat de cooperar en els àmbits comercials, operacionals, regulatoris i d'estandardització tècnica. El 1988 van crear l'Institut Europeu d'Estandardització de les Telecomunicacions.

Nota

  • La sigla CEPT correspon a la denominació francesa Conférence Européenne des Administrations des Postes et des Télécommunications.
Conferència Interamericana de Dret Internacional Privat Conferència Interamericana de Dret Internacional Privat

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Conferència Interamericana de Dret Internacional Privat, n f
  • ca  CIDIP, n f sigla
  • es  Conferencia Interamericana de Derecho Internacional Privado
  • es  CIDIP sigla
  • fr  Conférence Interaméricaine de Droit International Privé
  • fr  CIDIP sigla
  • en  Inter-American Specialized Conference on Private International Law
  • en  CIDIP sigla

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Cadascuna de les conferències internacionals que, en el marc de l'OEA, tenen com a finalitat codificar el dret internacional privat en convenis internacionals.

Nota

  • Cada conferència és numerada amb un número romà.Té l'origen en l'Acta d'Hèlsinki de 1971. Fins l'1 de gener de 1995 es denominà Conferència per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.
conferència intergovernamental conferència intergovernamental

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  conferència intergovernamental, n f
  • ca  CIG, n f sigla
  • es  conferencia intergubernamental
  • es  CIG sigla
  • fr  conférence intergouvernementale
  • fr  CIG sigla
  • it  conferenza intergovernativa
  • it  CIG sigla
  • en  intergovernmental conference
  • en  IGC sigla
  • ar  مؤتمر حكومي دولي

<Dret de la Unió Europea > Fonts>

Definició
Conferència dels representants dels estats membres de la Unió Europea en què es negocien i s'acorden modificacions dels tractats europeus.
conferència internacional conferència internacional

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conferència internacional, n f
  • es  conferencia internacional, n f

<Dret internacional>

conferència internacional conferència internacional

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  conferència internacional, n f
  • es  conferencia internacional
  • fr  conférence internationale
  • it  conferenza internazionale
  • en  international conference
  • ar  مؤتمر دولي

<Dret internacional públic > Fonts>

Definició
Conferència de representants de diferents estats o d'organitzacions internacionals, de caràcter temporal, en què es tracten temes concrets d'interès comú o es negocia la conclusió d'un tractat internacional.

Nota

  • La conferència internacional que reuneix les parts que han signat un tractat internacional s'anomena conferència de les parts.