Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conscienci�s" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca inconsciència, n f
- es inconsciencia, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca inconsciència, n f
- es inconsciencia
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Segons la doctrina tradicional, la consciència del subjecte és, juntament amb la voluntarietat, un pressupòsit de la figura juridicopenal de l'acció, la qual no comprèn les actuacions inconscients. La inconsciència estricta constitueix, doncs, una de les causes d'exclusió de l'acció; les altres dues causes són la força irresistible i els actes reflexos. Cal dir, però, que els actes reflexos es poden incloure en l'àmbit de la inconsciència.
La inconsciència com a causa d'exclusió de l'acció inclou un seguit de situacions. Algunes situacions tenen poca incidència pràctica, com ara les actuacions sota hipnosi o en estat d'embriaguesa letàrgica. Altres situacions són més freqüents, com ara els moviments corporals que es fan durant el son o com a conseqüència de determinades malalties. En són exemples la producció de resultats lesius durant la conducció amb somnolència de vehicles i les agressions comeses per persones somnàmbules o els moviments corporals de malalts epilèptics o persones drogodependents. En tots els casos, si el moviment corporal ha estat fet inconscientment no pot constituir un delicte, independentment de les conseqüències lesives del moviment; ara bé, això no vol dir que sigui impossible fer responsable d'aquestes conseqüències el subjecte.
La doctrina i la jurisprudència tendeixen a fer ús, en aquests contextos, de l'estructura de l'actio vel omissio libera in causa. És a dir, inicialment es reconeix la impossibilitat de responsabilitzar el subjecte per la seva actuació inconscient, i així s'afirma la possibilitat de fonamentar la imputació del resultat produït a partir de l'examen de l'acció o l'omissió precedent, que és causa de la inconsciència posterior. Un exemple és el cas del conductor o la conductora que s'adorm i provoca un accident perquè ha pres unes pastilles contraindicades amb la conducció. Una qüestió essencial en casos així és delimitar la figura de la inconsciència amb relació a les diverses alteracions de la consciència que no es consideren inconscients. En efecte, les alteracions i anomalies psíquiques tenen graus d'incidència diversos que poden provocar des d'una atenuació de la culpabilitat fins a l'exclusió de l'acció, o l'exempció completa o incompleta de la culpabilitat. Només els casos de pèrdua absoluta de la consciència poden donar lloc a l'exclusió de l'acció.
Una modalitat d'inconsciència és la que es produeix en els casos d'actes reflexos. L'acte reflex és un moviment corporal reactiu en què l'estímul extern actua per la via subcortical o perifèrica i genera una reacció motriu sense la intervenció primària de la consciència. Per tant, els resultats lesius derivats d'un acte reflex tampoc no donen lloc a responsabilitat penal, perquè no hi ha el requisit de l'acció, tret dels casos en què es pot determinar l'existència d'una actio vel omissio libera in causa. No són actes reflexos les reaccions primitives, instintives o explosives, ni tampoc els actes en curtcircuit, per bé que la jurisprudència del Tribunal Suprem els ha identificat de vegades amb els actes reflexos (p. ex., en la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 23.9.1983, ponent: García Miguel o en la STS del 15.10.1988, ponent: Bacigalupo Zapater). Aquests actes són reaccions no purament biològiques en què sempre hi ha una participació, per bé que limitada, de la consciència. Per tant, tot i no correspondre's amb el model de conducta plenament racional i freda, cal concloure que són accions. És necessari valorar les circumstàncies de la reacció en l'àmbit de la culpabilitat, ja sigui per la via de l'eximent de l'article 20.1 del Codi penal (CP), ja sigui per la via de l'eximent incomplet fixada en l'article 21.1 del CP o per l'existència de circumstàncies atenuants. - V. t.: força irresistible n f
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca inconsciència, n f
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca inconsciència, n f
<Salut mental>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca incontinència sense consciència sensorial
- en incontinence without sensory awareness
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Símptomes, signes i afeccions difícils de definir>
<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:
MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca interpretació de conferències, n f
- es interpretación de conferencias, n f
- fr interprétation de conférence, n f
- en conference interpreting, n
<Estudis de traducció>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia, n f
<Dret penal>
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia, n f
- fr liberté de conscience, n f
- en freedom of conscience, n
<Drets de l'infant>
Definició
Nota
- La llibertat de consciència pot ser objecte de restriccions, sempre que la llei les determini i sempre que siguin necessàries per al respecte dels drets o la reputació d'altres persones o per a la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut i la moral públiques.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El terme consciència és veritablement polisèmic, però principalment se li atribueixen dos sentits.
En primer lloc, per a la psicologia aquest terme significa la coneixença immediata i directa que té l'ésser humà de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, entre altres; en segon lloc, s'entén per consciència la coneixença del valor moral dels estats interns i dels actes que l'ésser humà posa com a propis; és, per tant, un judici pràctic de la ment sobre el caràcter moral de les pròpies accions, el dictamen sobre la conformitat o disconformitat d'un acte humà respecte a la regla objectiva de moralitat. Aquesta regla està inserida en la pròpia naturalesa humana, és la llei natural a partir de la qual la consciència destria sobre la conformitat de l'acció concreta amb la llei. D'altra banda, l'obligatorietat ètica de la consciència ha estat defensada amb fermesa al llarg de la història.
Pel que fa a la doctrina eclesiàstica, Javier Hervada ha diferenciat la llibertat de consciència de la llibertat religiosa i la llibertat de pensament o ideològica a partir de l'objecte propi de cadascuna d'aquestes llibertats. Així, segons l'autor, la llibertat de consciència fa referència al judici o imperatiu moral -no necessàriament religiós- sobre les pròpies accions, que condiciona la pròpia conducta. Es tracta, efectivament, d'una llibertat formalment diferent, que té un objecte propi divers de la llibertat de pensament o de la llibertat ideològica, la qual té per objecte el conjunt d'idees, de conceptes i de judicis que l'ésser humà pot elaborar i defensar sobre qualsevol realitat física o humana, per exemple en qüestions de caràcter filosòfic, polític, científic o artístic.
La llibertat de consciència, doncs, fa referència a un fenomen interior personal, per la qual cosa sempre s'exerceix de manera individual. A diferència del dret de llibertat religiosa, no existeix una consciència col·lectiva, ni és possible parlar d'institucions que siguin subjecte del dret a la llibertat de consciència, tampoc en el cas de les associacions d'objectors de consciència, com suggereix Hervada, en què el dret que s'exerceix és el d'associació. La llibertat de consciència s'exerceix en el moment que cada persona decideix actuar seguint el dictat de la pròpia consciència.
Es parteix, per tant, del clar reconeixement d'un àmbit d'autonomia personal inviolable en què les lleis no poden penetrar. No obstant això, no es pot afirmar que consciència i dret siguin a priori incompatibles, ni tampoc que estiguin aïllats o desconnectats entre si. Al contrari, precisament el dret pot protegir de manera eficaç aquest àmbit de l'autonomia personal.
La llibertat de consciència té un objecte propi diferenciat, però respecte de la llibertat religiosa i de la llibertat ideològica o de pensament comparteix el reconeixement de la naturalesa i dignitat de la persona humana en relació amb el bé, la divinitat i la veritat. Per aquest motiu, els textos internacionals les tendeixen a reconèixer conjuntament, fins i tot en un mateix precepte, i també amb la voluntat de trobar una fórmula prou àmplia perquè pugui ser acceptable per a una gran varietat de països.
L'òrgan legislador constitucional espanyol no ha recollit explícitament la llibertat de consciència i en l'article 16 de la Constitució espanyola només es reconeix el dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte; i només s'esmenta l'objecció de consciència al servei militar en l'article 30.2. En canvi, la llibertat de consciència apareix esmentada expressament en l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 9 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del 1950 i en l'article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966.
En el Codi penal, dins els delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, l'òrgan legislador ha previst una secció rubricada «Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts» (art. 522 al 526); no obstant això, l'anàlisi atent dels tipus revela que més aviat es tracta de delictes contra el bé jurídic i la llibertat religiosa.
La manifestació més visible de l'exercici d'aquesta llibertat és l'objecció de consciència. Precisament, és un dels fenòmens més destacats en el dret modern, a causa de la gran varietat de casos i modalitats, de formes de solució, i de motivacions que originen aquestes objeccions. Segons Rafael Navarro-Valls, en un sentit ampli, objecció de consciència és una pretensió contrària a la llei motivada per raons axiològiques, no merament psicològiques, de contingut primordialment religiós o ideològic. El contingut concret d'aquesta actitud pot ser l'elecció del comportament menys lesiu per a la consciència entre les possibilitats previstes en la norma; també el subjecte pot eludir el comportament contingut en l'imperatiu.
L'existència de l'objecció de consciència és conseqüència del fet que el dret no s'esgota en la llei dictada per l'Estat, com pretén el positivisme; d'altra banda, una llei, pel fet de ser-ho, no sempre és justa. Per això, la persona es pot plantejar una incompatibilitat entre el deure d'obediència que imposa la norma legal i el deure d'oposar-se que li suggereix la pròpia consciència. Es dona un conflicte entre dos béns jurídics tutelats per l'ordenament jurídic de l'Estat: la llibertat de consciència, que es reconeix tant en la Constitució com en els Textos Internacionals, i el compliment de la norma jurídica vinculant en qüestió.
En vista d'aquest dilema, és evident que l'Estat no pot decidir sempre, i de manera absoluta, a favor de la llibertat de consciència; pot posar en perill l'estabilitat i l'eficàcia del mateix ordenament jurídic si permet que la consciència sigui la regla i la norma de si mateixa. Si es concedeix prioritat al respecte absolut de l'ordenament jurídic positiu de l'Estat, viola el sistema constitucional mateix, ja que la llibertat de consciència, juntament amb la religiosa i la de pensament, constitueix un dels pilars bàsics dels drets humans i entra en la categoria dels drets fonamentals.
Per aquest motiu, els ordenaments constitucionals no solen esmentar directament l'objecció de consciència com un dret subjectiu fonamental sinó que se n'esmenta alguna de les modalitats. No obstant això, i malgrat la jurisprudència vacil·lant del Tribunal Constitucional, se sol reconèixer el dret a l'objecció de consciència, sense limitar-ho als casos previstos explícitament per la llei. Es considera que té una presumpció de legitimitat que els jutges han de ponderar en cada cas. En aquest sentit, Navarro-Valls ha assenyalat que l'objecció de consciència és poc susceptible d'una regulació predominantment legislativa, ja que és difícil donar respostes definitives en aquesta matèria, per la qual cosa la jurisprudència pot ser la millor via per a resoldre els casos singulars.
L'objecció de consciència no apareix en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, ni en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va publicar el 1987 una resolució en la qual es demanava als estats el reconeixement internacional de l'objecció de consciència al servei militar. En el mateix sentit, s'han pronunciat el Consell d'Europa i el Parlament europeu. Certament, l'objecció de consciència al servei militar és l'únic cas que reconeix expressament la Constitució espanyola (art. 30), tot i que ja no té eficàcia per la supressió del servei militar obligatori.
L'objecció de consciència a l'avortament és la negativa dels facultatius a executar o a cooperar directament en pràctiques abortives. S'ha fonamentat no només en les raons legítimes de consciència -la il·licitud moral de suprimir una vida humana innocent-, sinó també en la impossibilitat d'imposar a un metge un deure contrari a la finalitat i a la raó de ser de l'activitat professional que exerceix. En aquest cas no cal que el facultatiu es declari objector, sinó que n'hi ha prou que manifesti que aquesta pràctica no entra en la praxi específicament mèdica. Aquesta justificació és igualment aplicable a la negativa d'un metge a prescriure la píndola de l'endemà, amb efectes abortius.
Dins l'anomenat biodret, cal destacar les objeccions de consciència a tractaments mèdics. En aquesta categoria s'inclou la negativa a rebre transfusions de sang per part de testimonis de Jehovà, conducta que s'ha considerat que la jurisprudència pot tutelar quan es tracta d'un adult que assumeix un risc que només l'afecta a ell i que és l'única solució per a no contravenir les pròpies creences.
Entre altres manifestacions d'aquesta actitud, també es poden esmentar l'objecció de consciència a formar part d'un jurat; l'objecció de consciència a prestar juraments promissoris que obliguen davant Déu, o bé per motius confessionals que prohibeixen aquesta declaració; en l'àmbit educatiu, per exemple, l'objecció de consciència quan l'Estat imposa determinats continguts docents que contradiuen el respecte a les creences dels pares, i, finalment, l'objecció de consciència fiscal, que consisteix a no pagar una part dels tributs, de manera proporcional a la despesa de l'Estat en qüestions militars o de defensa; tipus d'objecció que ha estat sistemàticament rebutjada per la jurisprudència, en virtut del principi de no-afectació dels impostos.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia
- fr liberté de conscience
- it libertà di coscienza
- en freedom of conscience
- ar حرية الضمير
- ar حرية الوجدان
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. La llibertat de consciència és una manifestació de la llibertat de pensament i la llibertat de religió.
- 2. La llibertat de consciència és un dret civil.
