Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conserva" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fabària, n f
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de fulla, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de paret, n m alt. sin.
- ca barretol, n m alt. sin.
- ca barretols, n m pl alt. sin.
- ca consolva, n f alt. sin.
- ca cullerot, n m alt. sin.
- ca fava grassa, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca faves de jardí, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca foguera, n f alt. sin.
- ca herba callera, n f alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de la cascadura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba grassa, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca octàvia, n f alt. sin.
- ca orella de frare, n f alt. sin.
- ca pell de llimona, n f alt. sin.
- ca balze, n m var. ling.
- ca curalotot, n m var. ling.
- nc Sedum telephium L.
<Botànica > crassulàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca garrí confitat amb oli d'oliva i salsa de mel
- es cochinillo confitado al aceite de oliva con salsa de miel
- fr cochon de lait confit à l'huile d'olive et à la sauce au miel
- it lattone conservato sott'olio d'oliva e salsa di miele
- en suckling pig preserved in olive oil and honey sauce
- de eingemachtes Spanferkel mit Olivenöl und Honigsauce
<Plats a la carta. Carn>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca grup de conversa
- en talkgroup
<Localització > Fraseologia>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca grup de conversa, n m
- es grupo de conversación, n m
- en conversation group, n
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca guardi el tiquet per si ho ha de canviar
- es guarde el tique por si tiene que cambiarlo
- fr conservez le ticket de caisse pour le cas où il faudrait faire un échange
- pt guarde o talão comprovativo, para fazer uma possível troca
- en keep your receipt in case you decide to return it
<Grans Magatzems > Conversa>
<Bricolatge > Ferreteria>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca guaspa, n f
- ca virolla, n f
- es contera
<Bricolatge > Ferreteria>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hanis
- ca coos sin. compl.
- cy Hanis
- cy Coos sin. compl.
- de Hanis
- de Coos sin. compl.
- en Hanis
- en Coos sin. compl.
- es hanis
- es coos sin. compl.
- eu hanis
- eu coos sin. compl.
- eu coosera sin. compl.
- eu hanis sin. compl.
- fr hanis
- fr coos sin. compl.
- gl hanis
- gl coos sin. compl.
- gn hanis
- gn koos sin. compl.
- it hanis
- it coos sin. compl.
- pt hanis
- pt coos sin. compl.
<Coos>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
El hanis i el miluk, dues llengües parlades originàriament al llarg de la costa sud d'Oregon, formaven la família lingüística coos. S'han proposat possibles relacions d'aquesta família amb d'altres llengües com el siuslaw i l'alsea.
El miluk, també anomenat Lower Coquille, es va extingir l'any 1939, quan va morir la darrera parlant, Annie Miner Peterson. Pel que fa al hanis, segons algunes fonts es va extingir l'any 1972, quan va morir Martha Johnson, i d'altres el consideren probablement extingit, però no ho afirmen amb seguretat.
Actualment hi ha unes tres-centes persones d'ascendència coos, força barrejades amb població d'altres grups amerindis i d'origen europeu, que, juntament amb d'altres comunitats, reclamen drets històrics sobre la terra de la zona de la badia i del riu Coos.
