Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
es (consell genètic) asesoramiento genético, n m
es (consell genètic) consejo genético, n m
es (consell prospectiu) consejo genético previo, n m
es (consell retrospectiu) consejo genético a posteriori, n m
fr (consell genètic) avis génétique, n m
fr (consell genètic) conseil génétique, n m
fr (consell genètic) consultation génétique, n f
fr (consell prospectiu) consultation prospective, n f
fr (consell retrospectiu) consultation rétrospective, n f
en (consell genètic) genetic counseling, n
en (consell genètic) genetic counselling, n
en (consell prospectiu) prospective counseling, n
en (consell retrospectiu) retrospective counseling, n

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició

Tant consell genètic i assessorament genètic, com consell prospectiu i com consell retrospectiu (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents.

- El consell genètic, o el sinònim complementari assessorament genètic, és un pronòstic ofert a persones i famílies sobre el risc de transmetre malalties d'origen genètic a la descendència, amb l'objectiu d'informar-les i d'ajudar-les a prendre decisions informades.
. Els equivalents castellans són asesoramiento genético i consejo genético; els francesos, avis génétique, conseil génétique i consultation génétique, i els anglesos, genetic counseling i genetic counselling.

Els altres termes designen tipus diferents de consells genètics:

- El consell prospectiu és el consell genètic que es dona a les persones que són possibles portadores del gen d'una malaltia hereditària amb relació a un descendent que encara no ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético previo; el francès, consultation prospective, i l'anglès, prospective counseling.

- El consell retrospectiu és el consell genètic que es dona a la família amb relació a un descendent que pot haver heretat una malaltia un cop ja ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético a posteriori; el francès, consultation rétrospective, i l'anglès, retrospective counseling.

Nota

Podeu consultar la fitxa completa de consell genètic al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el consell genètic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-consell-genetic).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca amígdala, n f
ca tonsil·la, n f sin. compl.
es amígdala
es tonsila
en amygdala
en tonsil
en tonsilla

<Otorinolaringologia > Faringologia > Anatomia>

Definició

Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfàtic submucós en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca amígdala, n f
ca tonsil·la, n f sin. compl.
es amígdala, n f
es tonsila, n f
fr amygdale, n f
fr tonsille, n f
en tonsil, n
en tonsilla, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Immunologia>

Definició

Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.

Nota

Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca amígdala, n f
es amígdala
fr amygdale
en amygdala
en tonsil

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Terme emprat en anatomia per a designar un òrgan amb forma d'ametlla.

Nota

La denominació amígdala prové del grec amygdále 'ametlla'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aquilègia, n f
ca corniol, n m alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca quepi de Jana, n m var. ling.
nc Aquilegia L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aquilègia, n f
ca corniol, n m alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca quepi de Jana, n m var. ling.
nc Aquilegia L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
ca alicantins, n m pl var. ling.
ca alicantius, n m pl var. ling.
ca aspino, n m var. ling.
ca aspino negre, n m var. ling.
ca escambroner, n m var. ling.
ca escornal, n m var. ling.
ca escorniol, n m var. ling.
ca escur noi, n m var. ling.
ca escurnoi, n m var. ling.
ca esgarboller, n m var. ling.
ca espino, n m var. ling.
ca genebrisa borda, n f var. ling.
ca malhivern, n m var. ling.
nc Rhamnus lycioides L.

<Botànica > ramnàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentina, n f
ca consolda blanquinosa, n f alt. sin.
ca potentil·la argentina, n f alt. sin.
ca consola blanquinosa, n f var. ling.
nc Potentilla argentea L.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentina, n f
ca consolda blanquinosa, n f alt. sin.
ca potentil·la argentina, n f alt. sin.
ca consola blanquinosa, n f var. ling.
nc Potentilla argentea L.

<Botànica > rosàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "consol" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Nota

Nota