Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "consomé" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca a punt per a consumir, adj
- ca a punt per al consum, adj
- es listo -ta para consumir, adj
- es listo -ta para el consumo, adj
- fr prêt prête à consommer, adj
- en ready to eat, adj
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Un aliment a punt per a consumir s'ha de posar en una superfície neta protegida de possibles contaminacions o creixement microbià i separada de la resta dels aliments.
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adobadora de fertiirrigació, n f
- es abonadora de fertiirrigación
- es dosificador de abono en el agua de riego
- fr doseur d'engrais en irrigation
- it dosatore di concime per fertirrigazione
- it dosatore di concime solubile
- en irrigation fertilizer flow control regulator
- de Düngerlösungs-und-dosiergerät
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca adobadora de fertirrigació, n f
- es abonadora de fertiirrigación
- es dosificador de abono en el agua de riego
- fr doseur d'engrais en irrigation
- it dosatore di concime per fertirrigazione
- it dosatore di concime solubile
- en irrigation fertilizer flow control regulator [US]
- de Düngerlösungs-und-dosiergerät
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca brou casolà
- es caldo casero
- fr consommé maison
- it brodo casereccio
- en home-made broth
- de hausgemachte Brühe
<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca brou de carn i verdures
- es caldo de carne y verduras
- fr consommé de viande et de légumes
- it brodo di carne e verdure
- en meat and vegetable broth
- de Fleisch-Gemüse-Brühe
<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca brou de gallina amb pilota de trompetes de la mort
- es caldo de gallina con albóndiga de trompetas de la muerte
- fr consommé de poule et sa boulette de viande aux trompettes de la mort
- it brodo di gallina con polpetta di trombette della morte
- en hen broth with king trumpet mushroom meatball
- de Hühnerbrühe mit Todestrompetenkloß
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- es cónyuge, n m, f
- es consorte, n m, f sin. compl.
<Dret civil>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- ca espòs | esposa, n m, f sin. compl.
- es consorte
- es cónyuge
- es esposo | esposa
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Té més aplicació en el llenguatge formal i jurídic que no pas en el col·loquial.
Actualment, en les legislacions matrimonials civils més progressistes com ara l'espanyola, en haver cedit al pressupòsit de l'heterosexualitat, ambdós cònjuges poden tenir el mateix sexe, fet que comporta que el cònjuge del marit no ha de ser necessàriament la dona ni viceversa.
El terme s'usa preferentment en plural (cònjuges) i només excepcionalment en singular.
Té un component de relativitat (s'és cònjuge en relació amb l'altre), però rarament s'utilitza per a identificar l'altre membre de la parella casada, ja que per a això és més comú fer ús dels termes anteriorment indicats. En canvi, és freqüent emprar-lo en sentit genèric; així, es pot parlar de la condició o qualitat de cònjuge, o dels drets i deures del cònjuge. En plural, se sol utilitzar tant en aquest sentit genèric com per a al·ludir concretament a un matrimoni o a uns esposos determinats (per exemple, per a assenyalar que aquests cònjuges estan subjectes al règim econòmic de separació de béns).
La noció de cònjuge és aplicable als subjectes que componen el matrimoni ja constituït o matrimonium in facto esse, en contraposició als qui són subjectes del matrimoni en l'acte de constituir-se o matrimonium in fieri, a qui es denomina contraents.
Els cònjuges configuren el pressupòsit subjectiu del matrimoni (coniugium), la qual cosa significa que no hi pot haver cònjuge si no hi ha hagut una celebració matrimonial prèvia, d'acord amb les normes que cada legislació determina. Històricament, aquesta precisió va ser difusa. Gracià (segle XII) distingia el coniugium initiatum (matrimoni simplement iniciat per assentiment al matrimoni, però dissoluble) del coniugium ratum (que comportava la verificació posterior de la còpula i quedava llavors perfeccionat com a sagrament, de manera que esdevenia indissoluble). Actualment, el moment que constitueix el matrimoni és més clar, però, tenint en compte l'acostament del tractament jurídic de les unions de fet al matrimoni, els continguts i les conseqüències de la condició de cònjuge no estan allunyats, moltes vegades, del de simple more uxorio, de manera que no són estranyes les referències de la llei civil al cònjuge o a qui convisqui en una relació d'afectivitat anàloga.
La llei estableix el conjunt de drets i de deures (obligacions, segons el dret canònic) que vinculen els cònjuges, tot i que la naturalesa jurídica de la relació conjugal és doctrinalment debatuda, i depèn de la concepció jurídica del matrimoni en cada ordenament i en cada moment històric.
Atès que els cònjuges formen l'element subjectiu indispensable perquè existeixi el matrimoni, quan algun d'ells deixa d'existir, es dissol. Tant la llei canònica com la llei civil inclouen la mort com a causa de dissolució, però, des de determinats plantejaments teòrics, s'assenyala que més que dissolució és una causa d'extinció natural del matrimoni, per la manca (desaparició) d'aquest element subjectiu. La condició de cònjuge també deixa de donar-se per les altres causes de dissolució del matrimoni (no per la simple separació). Si el matrimoni és nul, teòricament no hi ha cònjuges, perquè no hi ha matrimoni. Però, mentre el matrimoni no és declarat nul, es manté vigent el favor matrimonii (presumpció de validesa). A més, els efectes de l'anomenat matrimoni putatiu, aplicables al matrimoni nul, poden produir conseqüències similars a les conjugals a favor del cònjuge de bona fe.
