Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "consom�" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca Agència Catalana del Consum, n f
- ca ACC, n f sigla
- es Agencia Catalana del Consumo, n f
- es ACC, n f sigla
- en Catalan Consumer Agency, n
<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca agent consular, n m, f
- ca cònsol, n m, f sin. compl.
- es agente consular
- es cónsul
- fr agent consulaire | agente consulaire
- fr agent de consulat | agente de consulat
- it agente consolare
- it console
- en consular agent
- ar قنصل | قنصلة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definició
Nota
- 1. Els agents consulars són un dels principals òrgans estatals de relacions internacionals, juntament amb el cap d'estat, el cap de govern, el ministre d'afers estrangers i els agents diplomàtics.
- 2. Segons el rang de l'agent consular, aquest és un cònsol general, un cònsol, un vicecònsol o un agent consular.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aigua potable, n f
- ca aigua de beure, n f sin. compl.
- ca aigua de boca, n f sin. compl.
- es agua de beber, n f
- es agua de boca, n f
- es agua de consumo humano, n f
- es agua potable, n f
- fr eau de boisson, n f
- fr eau potable, n f
- en drinking water, n
- en potable water, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Les denominacions aigua potable, aigua de beure i aigua de boca fan referència al mateix concepte, però no s'utilitzen per igual en tots els contextos i presenten algun matís de significat. D'una banda, aigua potable, que és la denominació més habitual en els àmbits tècnics, posa l'èmfasi en les característiques de l'aigua i la seva seguretat. D'altra banda, aigua de beure i aigua de boca, que són denominacions utilitzades en contextos més divulgatius, posen l'èmfasi en l'ús que es dona a aquesta aigua.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca apte -a per al consum humà, adj
- es apto -ta para el consumo humano, adj
- fr propre à la consommation, adj
- fr propre à la consommation humaine, adj
- en fit for consumption, adj
- en fit for human consumption, adj
- en safe for consumption, adj
- en safe for human consumption, adj
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arbitratge de consum, n m
- es arbitraje de consumo
- es sistema arbitral de consumo
- en consumer arbitration
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Consum>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arbitratge de consum, n m
- es arbitraje de consumo
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'arbitratge de consum és un mecanisme extrajudicial de resolució de conflictes entre els consumidors i usuaris i els empresaris o professionals que comercialitzen béns o serveis en el mercat, que es caracteritza per la manca de formalitats especials i pel caràcter vinculant i executiu del laude arbitral per a ambdues parts.
L'arbitratge de consum és regulat pels articles 57 i 58 del Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries (LGDCU), i el Reial decret (RD) 231/2008, del 15 de febrer, pel qual es regula el sistema arbitral de consum. La Llei 60/2003, del 23 de desembre, d'arbitratge, de l'Estat, és d'aplicació supletòria. Per als arbitratges electrònics i els actes realitzats per via electrònica s'aplica la Llei 11/2007, del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, de l'Estat. Finalment, l'activitat de les juntes arbitrals de consum es regeix, en tot allò no regulat per l'RD 231/2008, per la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Es poden sotmetre a arbitratge tots els conflictes que afectin els drets legals o contractualment reconeguts als consumidors i als usuaris, amb independència de la quantia. No poden ser objecte d'arbitratge de consum: a) qüestions sobre les quals hagi recaigut una resolució judicial ferma i definitiva; b) qüestions sobre les quals les parts no tenen poder de disposició; c) qüestions en les quals ha d'intervenir el ministeri fiscal segons la legislació vigent; d) quan el conflicte versi sobre intoxicació, lesió o mort, o quan hi hagi indicis racionals de delicte, i e) en casos de responsabilitat civil pels danys i perjudicis derivada directament de la intoxicació, la lesió, la mort o els fets on existeixin indicis racionals d'infracció penal (art. 57.1 text refós LGDCU). Des d'un punt de vista subjectiu, tampoc no es poden sotmetre a arbitratge les reclamacions entre particulars o les reclamacions en les quals els reclamants han adquirit el bé o han contractat el servei actuant com a empresaris o professionals.
L'arbitratge de consum es caracteritza per les notes descrites a continuació.
1. CARÀCTER ADMINISTRATIU. L'Administració no només intervé en la implementació del procediment, sinó també en el seu desenvolupament i el suport al sistema arbitral de consum.
2. VOLUNTARIETAT. Les parts encomanen voluntàriament a un òrgan arbitral, que actua amb imparcialitat, independència i confidencialitat, la decisió de la controvèrsia o del conflicte que ha sorgit entre elles. La submissió de les parts al sistema arbitral de consum ha de constar expressament per escrit, per mitjans electrònics o en qualsevol altra forma admesa legalment que permeti tenir constància de l'acord (art. 58.1 text refós LGDCU).
3. CONFIDENCIALITAT. Les sessions són confidencials, i tant les parts com els àrbitres poden ser sancionats si revelen la informació coneguda durant el procediment.
4. VINCULATORIETAT. L'arbitratge pot finalitzar amb un acord vinculant per a les parts i executable, com si es tractés d'una sentència.
5. GRATUÏTAT. Les parts només han de suportar, en determinats casos, la pràctica de peritatges.
6. ACCESSIBILITAT. Per a poder iniciar un arbitratge de consum no cal satisfer cap formalitat específica ni cal actuar amb representants legals.
7. ÀRBITRES ESPECIALITZATS. En el procediment intervenen àrbitres amb un coneixement exhaustiu, directe i pràctic sobre les matèries subjectes a arbitratge.
8. RAPIDESA. El procediment es tramita en un termini màxim de sis mesos des de l'inici del procediment.
9. EFICÀCIA. El procediment es resol mitjançant un laude d'execució obligada, sense necessitat d'haver de recórrer a la via judicial ordinària i sense límit mínim o màxim pel que fa a la quantia reclamada.
En conseqüència, l'arbitratge de consum és el mecanisme més adequat perquè els consumidors i els usuaris puguin fer valer llurs drets sense les dificultats inherents a la via judicial. Alhora, reforça la confiança dels consumidors en aquelles empreses que tenen el distintiu d'adhesió al sistema arbitral de consum, ja que saben que, en cas de conflicte, s'aplica un procediment per a resoldre'l que és ràpid, eficaç i gratuït.
D'acord amb el mandat establert en l'article 57.2 del text refós de la LGDCU, l'RD 231/2008 estableix l'organització, la gestió i l'administració del sistema arbitral de consum, i també el procediment de resolució dels conflictes. Alhora, recull la decisió en equitat, llevat que les parts hagin optat expressament per l'arbitratge de dret, el procediment mitjançant el qual es duu a terme l'arbitratge electrònic, els casos en els quals es pot interposar una reclamació davant la Junta Arbitral Nacional contra les resolucions de les juntes arbitrals territorials sobre l'admissió o la inadmissió de les sol·licituds d'arbitratge, i els casos en què ha d'actuar un àrbitre únic.
El procediment d'arbitratge s'inicia sempre a instància dels consumidors o els usuaris, que poden presentar una sol·licitud d'arbitratge directament o per mitjà d'una associació de consumidors o usuaris o d'altres representants. Durant el procediment, els empresaris o professionals poden plantejar llurs pretensions davant dels consumidors o usuaris reclamants, sempre que estiguin directament relacionades amb les reclamacions dels consumidors. Un cop rebuda la sol·licitud, es comprova que reuneix els requisits exigits legalment i que la reclamació es pot resoldre mitjançant el sistema arbitral de consum. Si els empresaris o professionals reclamats estan adherits a aquest sistema, la presidència de la junta arbitral estableix l'inici del procediment arbitral. Si no ho estan, la presidència trasllada la sol·licitud perquè manifestin si accepten resoldre el conflicte mitjançant el sistema esmentat. Si els empresaris o professionals no accepten o no contesten en el termini fixat, s'arxiva la sol·licitud. En canvi, si accepten, el procediment arbitral es té per iniciat. Quan no hi ha causes d'inadmissió de la sol·licitud, la junta arbitral de consum intenta que les parts arribin a un acord mitjançant el recurs a la mediació, sempre que no s'hi oposin o ho hagin intentat abans sense èxit. La mediació suspèn durant un mes el termini màxim de sis mesos per a dictar el laude arbitral.
Un cop iniciat el procediment arbitral, la presidència de la junta arbitral designa un àrbitre o àrbitra o un òrgan arbitral per a conèixer del conflicte. Els àrbitres són persones que tenen la formació adequada per a resoldre els conflictes que se sotmeten a llur coneixement, i actuen amb independència, imparcialitat i confidencialitat. Segons quin sigui l'acord entre les parts o, si no n'hi ha, segons la quantia i la complexitat de l'assumpte, la reclamació la resol un únic àrbitre o àrbitra o un òrgan arbitral integrat per tres membres. Es designa un únic àrbitre o àrbitra quan hi ha un acord entre les parts en aquest sentit i quan ho decideix el president de la junta arbitral de consum, sempre que les parts no s'hi oposin, que la quantia de la controvèrsia sigui inferior a tres-cents euros i que la manca de complexitat de l'assumpte ho aconselli. L'àrbitre o àrbitra es designa d'entre els àrbitres acreditats proposats per l'Administració pública, llevat que les parts, de comú acord i per raons d'especialitat, sol·licitin que la designació recaigui en un altre àrbitre o àrbitra. En la resta de casos, l'assumpte és resolt per un col·legi arbitral integrat per tres àrbitres acreditats que són proposats, respectivament, per l'Administració pública, les organitzacions de consumidors i usuaris i les organitzacions empresarials (art. 57.3 text refós LGDCU). Els àrbitres actuen de manera col·legiada, i ocupa la presidència l'àrbitre o àrbitra proposat per l'Administració. Les parts, però, poden sol·licitar de comú acord la designació d'un president o presidenta diferent quan l'especialitat de la reclamació ho exigeixi o quan la reclamació es dirigeixi contra una entitat pública vinculada a l'administració a la qual està adscrita la junta arbitral de consum.
Durant tot el procediment, s'escolta les parts i se'ls traslladen tots els documents, les al·legacions o les proves que es presentin. Les parts són requerides expressament per a la contestació de la sol·licitud i per a l'audiència, on poden al·legar el que estimin convenient sobre el conflicte. En qualsevol moment anterior a la finalització de l'audiència, les parts poden modificar o ampliar la sol·licitud i la contestació. Fins i tot es pot plantejar una reconvenció davant la part reclamant. El col·legi arbitral acorda les comprovacions que considera convenients, d'ofici o a iniciativa de les parts. En el primer cas, les despeses són a càrrec de l'Administració de la qual depèn la junta arbitral de consum. En el segon cas, les assumeixen les parts. El procediment finalitza amb un laude que resol el conflicte i té efectes de cosa jutjada. Si durant el procediment les parts arriben a un acord, aquest es recull en un laude conciliatori que també té la mateixa eficàcia que una sentència. Contra el laude dictat pel col·legi arbitral es pot interposar un recurs d'anul·lació davant l'audiència provincial en el termini de dos mesos des de la notificació als interessats. També es pot interposar un recurs de revisió d'acord amb el que estableix la legislació processal per a les sentències judicials fermes.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argentina, n f
- ca consolda blanquinosa, n f alt. sin.
- ca potentil·la argentina, n f alt. sin.
- ca consola blanquinosa, n f var. ling.
- nc Potentilla argentea L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argentina, n f
- ca consolda blanquinosa, n f alt. sin.
- ca potentil·la argentina, n f alt. sin.
- ca consola blanquinosa, n f var. ling.
- nc Potentilla argentea L.
<Botànica > rosàcies>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bé de consum, n m
- es bien de consumo
- en consumer good
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé de consum, n m
- es bien de consumo, n m
- en consumer good, n
- en consumption good, n
<Fiscalitat>
