Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "conson��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca concordança pel sentit, n f
- ca concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
- ca concordança de sentit, n f sin. compl.
- es concordancia ad sensum
- es concordancia de sentido
- fr accord ad sensum
- fr accord semantique
- en agreement ad sensum
- en semantic agreement
<Lingüística>
Definició
Nota
- El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.
<Llengua > Terminologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 1087-1:2009 Treball terminològic: Vocabulari. Part 1, Teoria i aplicació, i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 1087-1:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 191 Terminologia, la Secretaria del qual és a càrrec d'AETER. El TERMCAT, que és membre d'aquest comitè, n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
La darrera indicació temàtica del terme correspon al subapartat de la norma publicada en què es recull.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca concordances terminològiques, n f pl
- es concordancia terminológica
- fr concordance terminologique
- en terminological concordance
- cod 3.07.06
<Treball terminològic > Productes terminològics>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca consecutio temporum [la], n f
- ca concordança temporal, n f sin. compl.
- ca correlació de temps, n f sin. compl.
- ca seqüència de temps, n f sin. compl.
- es concordancia temporal
- es consecutio temporum
- es correlación de tiempos
- es secuencia de tiempos
- fr concordance de temps
- fr consecutio temporum
- fr séquence de temps
- en consecutio temporum
- en sequence of tenses
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conseqüència, n f
- es consecuencia
- fr conséquence
- en consequence
- de Folge
<Teoria del coneixement>
Definició
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conseqüència, n f
- es consecuencia
- fr conséquence
- en consequence
- de Wirkung
<Teoria del coneixement>
Definició
<Empresa > Gestió del risc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 31000:2018 Gestió del risc. Directrius i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 31000:2018).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 307 Gestió de Riscos, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca conseqüència, n f
- es consecuencia, n f
- fr conséquence, n f
- en consequence, n
<Gestió del risc>
Definició
Nota
- 1. Una conseqüència pot ser certa o incerta i pot tenir efectes positius o negatius, directes o indirectes sobre els objectius.
- 2. Les conseqüències es poden expressar de manera qualitativa o quantitativa.
- 3. Qualsevol conseqüència es pot veure incrementada per efectes en cascada i efectes acumulatius.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO/IEC 27000:2019 Tecnologies de la informació. Tècniques de seguretat. Sistemes de gestió de seguretat de la informació. Visió de conjunt i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO/IEC 27000:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 320 Ciberseguretat i protecció de dades personals, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca conseqüència, n f
- es consecuencia, n f
- fr conséquence, n f
- en consequence, n
<Tecnologies de la informació>
Definició
Nota
- 1. Un esdeveniment pot comportar una sèrie de conseqüències.
- 2. Una conseqüència pot ser certa o incerta i normalment és negativa en el context de la seguretat de la informació.
- 3. Les conseqüències es poden expressar de manera qualitativa o quantitativa.
- 4. Les conseqüències inicials poden esdevenir reaccions en cadena.
<Ciències de la salut > Serveis sanitaris > Seguretat del pacient>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE 179003:2013 Serveis sanitaris: Gestió de riscos per a la seguretat del pacient.
Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca conseqüència, n f
- es consecuencia, n f
<Seguretat del pacient>
Definició
Nota
- Les conseqüències poden ser positives o negatives. No obstant això, en el context de la seguretat, les conseqüències són sempre negatives.
- Les conseqüències es poden expressar de manera qualitativa o quantitativa.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca conseqüència accessòria, n f
- es consecuencia accesoria, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conseqüència accessòria, n f
- es consecuencia accesoria, n f
<Dret penal>
