Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "consonar" dins totes les àrees temàtiques

consonant dorsal consonant dorsal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant dorsal, n f
  • es  consonante dorsal
  • fr  consonne dorsale
  • en  dorsal consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant produïda amb l'elevació del dors de la llengua en direcció a la part superior de la cavitat bucal.
consonant dorsal consonant dorsal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant dorsal, n f
  • es  consonante dorsal
  • fr  consonne dorsale
  • en  dorsal consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula mitjançant l'aplicació o l'acostament del dors de la llengua al paladar.

Nota

  • Són dorsals les consonants velars i palatals. A vegades, és pertinent matisar si es tracta d'una articulació predorsal, mediodorsal o postdorsal.
consonant espirant consonant espirant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant espirant, n f
  • es  consonante espirante
  • fr  consonne spirante
  • en  spirant consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant contínua produïda amb una aproximació dels òrgans articulatoris major que en una vocal, però sense que s'arribi a produir un so fricatiu.

Nota

  • El mot espirant és usat també com a sinònim de fricatiu.
consonant estrident consonant estrident

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant estrident, n f
  • es  consonante estridente
  • fr  consonne stridente
  • en  strident consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant caracteritzada per un soroll d'intensitat particularment alt i per una certa irregularitat de l'ona sonora.

Nota

  • Són consonants estridents les consonants fricatives.
consonant faríngia consonant faríngia

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant faríngia, n f
  • es  consonante faríngea
  • fr  consonne pharyngale
  • en  pharyngeal consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant produïda amb un retrocés de l'arrel de la llengua en direcció a la part posterior de la faringe.
consonant faríngia consonant faríngia

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant faríngia, n f
  • es  consonante faríngea
  • fr  consonne pharyngale
  • en  pharyngeal consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb una constricció de l'arrel de la llengua, com a òrgan actiu, i la paret de la faringe, com a òrgan passiu.
consonant fluixa consonant fluixa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant fluixa, n f
  • es  consonante floja
  • fr  consonne douce

<Lingüística>

Definició
Consonant, generalment sonora, caracteritzada pel fet de repartir l'energia del corrent d'aire expiratori entre les cavitats bucal i faríngia.
consonant forta consonant forta

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant forta, n f
  • es  consonante fuerte
  • fr  consonne forte

<Lingüística>

Definició
Consonant per a l'articulació de la qual el corrent d'aire expiratori és més intens.
consonant fricativa consonant fricativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  consonant fricativa, n f
  • es  consonante fricativa
  • fr  consonne fricative
  • en  fricative consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant contínua articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, i de manera que l'aire, en sortir, provoca un soroll de fregament.
consonant fricativa consonant fricativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant fricativa, n f
  • es  consonante fricativa
  • fr  consonne fricative
  • en  fricative consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb l'acostament de dos òrgans articulatoris i la constricció del canal vocal, que no arriba a tancar-se però que provoca una fricció o turbulència en el pas de l'aire.

Nota

  • Són fricatives les consonants /f, v, s, z, ʒ, ʃ/.