Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "construir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consorci, n m
- es consorcio, n m
<Dret administratiu>
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consorci, n m
- es asociación
- es consorcio
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Organitzacions de naturalesa molt diversa, tant de dret públic com de dret privat, han adoptat en el dret històric català la denominació de «consorci», amb l'únic denominador comú de tractar-se de tècniques de col·laboració o de gestió conjunta d'interessos.
Com assenyala el professor Germán Fernández Farreres, el que caracteritza el consorci és el fet de constituir-se com una organització independent de la dels ens que s'associen, si bé la titularitat de les competències dels membres que s'hi integren no s'assumeix per l'organització consorcial, sinó que és allò que es refereix a la gestió el que es traspassa, de tal manera que el consorci gestiona fiduciàriament els interessos que, en un altre cas, només poden ser assolits mitjançant l'activitat unilateral de cadascun dels ens consorciats.
El consorci, en l'ordenament jurídic espanyol, té l'origen en la legislació de règim local. La primera norma que es va referir a aquesta figura, en el sentit a què s'està fent referència, va ser el Decret del 17 de maig de 1952, pel qual es va aprovar el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, l'article 172 del qual possibilitava la constitució de consorcis entre les diputacions provincials i els ajuntaments per a la consecució de determinades finalitats d'interès comú. Va ser el Reglament de serveis de les corporacions locals, aprovat pel Decret del 17 de juny de 1955, el que, en termes més generals (art. 37 i s.), autoritzà les corporacions locals per a la constitució de consorcis amb entitats públiques de diferent ordre per a la instal·lació o gestió de serveis d'interès local, mitjançant la utilització de qualsevol de les formes de gestió dels serveis públics. En aquest primer moment, el consorci apareix com una forma de relació interadministrativa per a gestionar, exclusivament, serveis públics d'interès local, la participació en el qual queda vedada, en tot cas, a qualsevol tipus d'entitat privada.
L'àmbit d'actuació i les finalitats del consorci van ser ampliats amb la legislació de règim local vigent. Així, l'article 87 de la Llei reguladora de les bases de règim local estableix que «les entitats locals poden constituir consorcis amb altres administracions públiques per a finalitats d'interès comú, o amb altres entitats privades, sense ànim de lucre, que persegueixen finalitats d'interès públic, concurrents amb les de les administracions públiques», consorcis que, com s'encarrega de precisar l'article 110 del text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 781/1986, del 18 d'abril, «gaudeixen de personalitat jurídica pròpia». Per tant, d'acord amb aquesta nova regulació del règim local, l'objecte del consorci ultrapassa la mera creació o gestió del servei públic local, per a passar a referir-se a qualsevol finalitat d'interès comú, alhora que, des d'un punt de vista subjectiu, també s'admet la participació d'entitats privades sense ànim de lucre.
Per la seva banda, la Llei municipal i de règim local de Catalunya, reprodueix en bona part la normativa local bàsica de l'Estat, i defineix el consorci com «una entitat pública de caràcter associatiu que pot ser constituïda pels ens locals amb altres administracions públiques per a finalitats d'interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tenen finalitats d'interès públic concurrents amb les dels ens locals» (art. 252), definició que reprodueix, en l'article 312, el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat per la Generalitat de Catalunya en el Decret 179/1995, del 13 de juny.
Una segona fita en l'ampliació de l'àmbit d'aplicació de la figura del consorci fou la publicació de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, l'article 55 de la qual estableix les premisses següents:«1. El Govern pot acordar la constitució de consorcis entre la Generalitat i altres administracions públiques per a finalitats d'interès comú o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d'interès públic concurrents amb les de l'Administració.2. Els consorcis tenen personalitat jurídica pròpia.3. Els estatuts dels consorcis n'han de determinar les finalitats i les particularitats dels règims orgànic, funcional i financer.4. Els òrgans de decisió dels consorcis han d'estar integrats per representants de totes les entitats consorciades, en la proporció que es fixi en els estatuts respectius.»
D'aquesta manera, la Llei 13/1989 va desvincular la figura del consorci de la participació d'alguna entitat local, i va permetre així la constitució de consorcis també entre la Generalitat i l'Estat o amb altres ens no necessàriament locals.
Per fi, la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú també s'ocupa de la figura del consorci, si bé des de la perspectiva de la cooperació interadministrativa, preveient-ne la creació per a la gestió, si s'escau, dels convenis de col·laboració que pugui signar el Govern de l'Estat amb els governs de les comunitats autònomes en l'àmbit de llurs respectives competències.
En l'article 6.5, «Convenis de col·laboració», disposa aquestes premisses: «Quan la gestió del conveni faci necessari crear una organització comuna, aquesta pot adoptar la forma de Consorci dotat de personalitat jurídica.
Els estatuts del consorci han de determinar els seus fins, així com les particularitats del règim orgànic, funcional i financer.
Els òrgans de decisió han d'estar integrats per representants de totes les entitats consorciades, en la proporció que es fixi en els estatuts respectius.
Per a la gestió dels serveis que li siguin encomanats, es pot utilitzar qualsevol de les formes previstes en la legislació aplicable a les administracions consorciades.»
El consorci es constitueix per acord dels òrgans competents de les administracions públiques i, si s'escau, de les entitats privades que l'integren, o per adhesió posterior, segons el que estableixen la legislació aplicable i els estatuts que el regulen. Cap regla no obliga a formalitzar-lo en una documentació especial -si bé el més habitual és en forma de document administratiu-, com tampoc no està subjecte a registre per a aconseguir personalitat jurídica, la qual deriva únicament del mer acord de constitució subscrit per les entitats consorciades. Sovint, per a exercir les funcions que s'encarreguen al consorci, alguna o totes les entitats consorciades, segons el que s'hagi establert en l'acord de constitució, cedeixen drets o aporten elements materials que constitueixen la base física de la prestació del servei, respecte dels quals el consorci té unes facultats de disposició limitades a les finalitats estatutàries.
Pel que fa al règim orgànic, funcional i financer, totes les regulacions esmentades doten el consorci de personalitat jurídica, i li permeten, un cop constituït, usar qualsevol de les formes de gestió de serveis recollides per les legislacions de les administracions consorciades; alhora, estableixen que cal aprovar uns estatuts en què es determinin les particularitats del règim orgànic, funcional i financer que té.
Les diferents normatives que tracten la figura del consorci, disposen que els òrgans de decisió han d'estar integrats per representants de totes les entitats consorciades, en la proporció que es fixi en els estatuts respectius, fet que comporta que els màxims òrgans de decisió del consorci hagin de ser col·legiats, sens perjudici que l'administració i la representació ordinària d'aquest ens puguin ser encomanades a un òrgan unipersonal, amb la denominació habitual de director o de gerent. És l'òrgan col·legiat de direcció el que té la facultat d'aprovar el pressupost del consorci, partint, òbviament, de les transferències pressupostàries acordades per cadascuna de les administracions consorciades i, si s'escau, de les aportacions de les entitats privades que en formin part.
Les diferents lleis reguladores estableixen que són els estatuts del consorci els que determinen les peculiaritats del règim orgànic, funcional i financer que té. Ara bé, la llei és qui, en tot cas, fixa la regulació del règim jurídic del consorci i encomana als estatuts la determinació, únicament, de les particularitats pròpies, no pas de les excepcions al règim general.
Cal insistir en el fet que el consorci és una forma d'associació interadministrativa, un ens públic, subjecte al dret administratiu, com ho estan les administracions públiques consorciades, raó per la qual la condescendència de la llei respecte de les particularitats del règim consorcial no arriba a l'extrem d'autoritzar el consorci a actuar de manera diferent de la dels seus partícips, i, per tant, constitueix un àmbit exempt de l'aplicació del dret administratiu.
El principi de jerarquia normativa impedeix que els estatuts del consorci puguin establir per a aquest ens un règim jurídic diferent de l'establert legalment per a les administracions públiques.
El consorci es dissol, entre altres causes que poden figurar en els estatuts, pel venciment del termini de duració fixat, per acord mutu dels ens consorciats, per l'assoliment de la finalitat amb la qual es va crear o per la impossibilitat de continuar-ne el funcionament.
L'acord de dissolució l'ha d'adoptar l'òrgan col·legiat de direcció, de conformitat amb el que estableixin els estatuts propis. En aquest acord s'ha de determinar la manera de liquidar els béns del consorci i revertir les obres i instal·lacions existents a les entitats consorciades.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consorci, n m
- es consorcio
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Consorci hidràulic.
- Ex.: Formar un consorci.
- Ex.: Desfer un consorci.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca Consorci Administració Oberta de Catalunya, n m
- ca Consorci AOC, n m
- es Consorcio Administración Abierta de Cataluña, n m
- es Consorcio AOC, n m
- en AOC Consortium, n
- en Open Government Consortium of Catalonia, n
<Gestió universitària > Seu electrònica / Electronic office>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca consorci administratiu, n m
- es consorcio administrativo
<Serveis socials > Organització>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca consorci assegurador, n m
- es consorcio de aseguradores
- es pool asegurador
- en insurance pool
<Economia > Finances > Assegurances>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consorci assegurador, n m
- es consorcio de aseguradores
- es pool asegurador
- en insurance pool
<Assegurances > Entitat asseguradora > Tipus>
Definició
Nota
- A l'Estat espanyol funcionen AGROSEGURO, SEREA, POOL ATÓMICO, AGARA, etc.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consorci assegurador, n m
- es consorcio de aseguradores
- es pool asegurador
- en insurance pool
<Economia i empresa>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca consorci de reasseguradores, n m
- es consorcio de reaseguradores
- en pool of reinsurers
<Assegurances>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consorci empresarial, n m
- es consorcio empresarial, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
