Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "contribuci�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca prestació no contributiva, n f
- ca prestació assistencial, n f sin. compl.
- es prestación asistencial
- es prestación no contributiva
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació no contributiva, n f
- ca pensió no contributiva, n f sin. compl.
- ca prestació assistencial, n f sin. compl.
- es pensión no contributiva
- es prestación asistencial
- es prestación no contributiva
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Catalunya
-
Com assenyala José Francisco Blasco Lahoz, «la protecció assistencial o no contributiva es pot definir com un mecanisme de solidaritat col·lectiva, la protecció que s'atorga independentment de l'existència d'una cotització prèvia i de la pèrdua o la reducció dels ingressos professionals i es destina als individus, les famílies i els grups que es troben en situació de necessitat i que tenen recursos (materials, culturals i socials) que són tan dèbils que queden exclosos del tipus de vida mínim acceptable en l'Estat en què resideixen».
El principi de solidaritat col·lectiva, que és el principi bàsic de la Seguretat Social, es manifesta clarament en el marc de les prestacions, ja que quan es constata l'existència d'una situació de necessitat que s'esdevé sobre un individu que no té ingressos per a fer-hi front, el sistema de protecció social atorga a favor seu unes rendes que li permeten la subsistència. Desapareix, per tant, la relació cotització-prestació, una relació típica de les prestacions contributives, i, en contraposició, s'estructura el pilar del sistema sobre l'eix triple de la situació de necessitat, de manca d'ingressos suficients i de prestacions no contributives, que configura la Seguretat Social assistencial.
Les prestacions no contributives tenen l'origen en les teories de William Beveridge, qui defensava la necessitat de crear un braç assistencial en els sistemes de seguretat social, encara que no van rebre un impuls important fins a la dècada dels anys vuitanta del segle XX. En el cas de l'ordenament jurídic espanyol, en el preàmbul de la Llei 26/1985, del 31 de juliol, de mesures urgents per a la racionalització de l'estructura i de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja es destacava la necessitat de procedir a «una regulació unitària de les diverses accions dels poders públics per a integrar-les en un nivell no contributiu de pensions a favor dels ciutadans que, tot i trobar-se en situació de necessitat protegible, manquen de recursos econòmics propis suficients per a subsistir».
A diferència del que s'establia en la Llei 45/1960, del 21 de juliol, en virtut de la qual es va crear el Fons Nacional d'Assistència Social, les prestacions no contributives no es consideren una qüestió discrecional subjecta a les disponibilitats del sistema, sinó que es configuren com un dret subjectiu de caràcter universalista, encara que amb moltes limitacions. Abans de l'establiment dins la Seguretat Social de les prestacions no contributives com a tals, l'establiment d'una protecció no contributiva, és a dir, no subjecta a cotització prèvia, es va fixar, bàsicament, en dues grans direccions: l'extensió de la prestació d'assistència sanitària a les persones sense recursos econòmics suficients (Reial decret [RD] 1088/1989, del 8 de setembre) i la protecció assistencial adreçada als minusvàlids (Llei 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social del minusvàlid i RD 383/1984, de l'1 de febrer, desenvolupat per l'Ordre del 8 de març de 1984).
La Llei 26/1990, del 20 de desembre, de prestacions no contributives -integrada en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1994, tot i que restringida a determinades prestacions- va ampliar el camp d'aplicació dels subjectes protegits pel sistema de la Seguretat Social pel fet de considerar inclosos dins el sistema -pel que fa a les prestacions no contributives d'invalidesa, jubilació i prestacions familiars per fill a càrrec- tots els espanyols residents en territori nacional.
En el cas d'aquestes prestacions, el títol jurídic, en virtut del qual se n'estableix la inclusió, no és el desenvolupament d'una activitat professional com en el cas de la modalitat contributiva, sinó que és la mancança de rendes o d'ingressos suficients. D'acord amb el que disposa la Llei 24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de Seguretat Social, és previst separar les fonts de finançament, de manera que l'acció protectora de la Seguretat Social, en la modalitat no contributiva i universal, s'ha de finançar mitjançant les aportacions de l'Estat al pressupost de la Seguretat Social.
La Llei 26/1990, del 20 de desembre té com a objectiu principal l'establiment i la regulació d'un nivell no contributiu de prestacions econòmiques en desenvolupament de l'article 41 de la Constitució espanyola, en què s'estableix la necessitat de mantenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans. Formen part del nivell no contributiu, bàsicament, les prestacions següents: assistència sanitària, invalidesa (art. 144 al 149 LGSS), jubilació (art. 167 al 170), prestacions familiars per fill a càrrec (art. 182 al 189) i subsidi d'atur (art. 215 al 219).
Les prestacions d'invalidesa, jubilació i per fill a càrrec són introduïdes per la Llei 26/1990, del 20 de desembre, i s'ofereixen en la doble modalitat, contributiva i no contributiva, de manera que la pensió no contributiva s'esdevé, només, quan no es té dret a la modalitat contributiva, perquè no es compleixen els requisits exigits, però s'acredita l'existència d'una situació de necessitat i la mancança de rendes o ingressos suficients. La prestació econòmica per fill a càrrec només té caràcter no contributiu, i la resta de prestacions tècniques per fill a càrrec o menor acollit tenen caràcter contributiu.
El requisit determinant per a tenir dret a les prestacions no contributives és la mancança de rendes o ingressos suficients, qüestió que es determina mitjançant l'establiment d'un límit d'acumulació de recursos. No solament es consideren els ingressos del subjecte beneficiari, sinó que també es tenen en compte els ingressos de la unitat econòmica familiar en què es troba inserit el subjecte beneficiari, entenent que «com a regla general s'han de considerar membres de la unitat econòmica de convivència totes les persones que conviuen efectivament amb la persona sol·licitant de la pensió no contributiva, sigui quina sigui la causa de la convivència» (Sentència del Tribunal Suprem del 17.3.1997, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1997\2562).
Si la part interessada no pertany a cap unitat familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, s'exigeix que no disposi de rendes o ingressos, siguin de la naturalesa que siguin, en còmput anual, superiors a la quantia també anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social fixades cada any en la llei general de pressupostos. Si, per contra, la part interessada està inserida dins una unitat econòmica familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, només hi pot accedir quan la suma dels ingressos de tots els integrants de la unitat familiar sigui inferior al límit d'acumulació de recursos fixat en la llei (art. 144.2 i 144.3 LGSS) i que és diferent segons si la convivència es produeix o no entre la part sol·licitant i els seus descendents o ascendents en primer grau.
La quantia de les prestacions no contributives es fixa anualment en la llei de pressupostos corresponent, si bé aquesta es modula atenent als ingressos de la part beneficiària, de manera que només rep la pensió íntegra quan manca totalment de rendes. Si en una mateixa unitat familiar conviu més d'un beneficiari, s'han de tenir en compte les dues regles següents: a) que a l'import anual fixat en la llei de pressupostos s'ha de sumar el 70 % d'aquesta mateixa quantia, tants cops com nombre de beneficiaris menys un hi hagi en la unitat familiar, i b) que la quantia de la pensió per a cadascun dels beneficiaris és igual al quocient de dividir el resultat anterior pel nombre de beneficiaris amb dret a pensió.
Els efectes econòmics del reconeixement del dret a les prestacions no contributives es produeixen a partir del primer dia del mes següent del dia en què es presenta la sol·licitud, tenint en compte que un cop reconegut el dret a una pensió no contributiva els perceptors estan obligats a comunicar a l'entitat que aboni a la prestació qualsevol modificació de la seva situació de convivència, estat civil, residència, entre d'altres; i, en tot cas, ha de presentar en el primer trimestre de cada any una declaració dels ingressos de la unitat econòmica respectiva de l'any immediatament anterior, de la qual forma part.
Tot i que, en principi, la gestió de la pensió es va atribuir a l'Institut Nacional de Serveis Socials (actualment, Institut de Migracions i Serveis Socials) aquestes s'han transferit a les comunitats autònomes, i, en el cas de Catalunya, la gestió de les prestacions ja s'ha transferit a la Generalitat de Catalunya. - V. t.: prestació contributiva n f
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca principi de capacitat contributiva, n m
- es principio de capacidad contributiva, n m
- es principio de capacidad de pago, n m
- es principio de capacidad económica, n m
- fr principe de la capacité contributive, n m
- en ability to pay principle, n
- en ability-to-pay principle, n var. ling.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.
Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.
- ca principi de capacitat contributiva, n m
- es principio de capacidad contributiva, n m
- es principio de capacidad de pago, n m
- es principio de capacidad económica, n m
- fr principe de la capacité contributive, n m
- en ability to pay principle, n
- en ability-to-pay principle, n var. ling.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca principi de la capacitat contributiva, n m
- es principio de la capacidad de pago, n m
- en ability to pay principle, n
<Fiscalitat>
Definició
<Informàtica > Programari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca programari de prova, n m
- es shareware
- es software compartido
- fr logiciel contributif
- fr partagiciel
- en shareware
<Informàtica > Programari>
Definició
Nota
- La primera versió que es distribueix d'aquest programari és provisional i, un cop l'usuari ha decidit comprar el producte, se li facilita l'accés a la versió definitiva.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca programari de prova, n m
- es shareware
- es software compartido
- fr logiciel contributif
- fr partagiciel
- en shareware
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
Nota
- La primera versió que es distribueix d'aquest programari és provisional i, un cop l'usuari ha decidit de comprar el producte, se li facilita l'accés a la versió definitiva.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca quota patronal, n f
- es cuota patronal
- fr contribution patronale
- fr cotisation patronale
- en employers' contribution
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>
Definició
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca substitut del contribuent | substituta del contribuent, n m, f
- es sustituto del contribuyente | sustituta del contribuyente, n m, f
<Dret financer i tributari>
<Dret fiscal i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca substitut del contribuent | substituta del contribuent, n m, f
- es sustituto del contribuyente | sustituta del contribuyente
<Dret fiscal i tributari>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Juntament amb el subjecte passiu natural, el contribuent que duu a terme el fet imposable del tribut (art. 28 i 31 Llei general tributària [LGT]), l'òrgan legislador tributari disposa l'extensió de l'obligació de pagament a altres subjectes que no duen a terme el fet imposable. En aquests casos, hom pot parlar de subjectes passius tècnics quan serveixen a la tècnica fiscal i són instituïts deutors per conveniència fiscal, per bé que no tenen la capacitat econòmica que es vol gravar. Els subjectes passius tècnics tenen una doble funció: la funció deutora i la funció col·laboradora, de manera que són deutors i col·laboradors de l'Administració tributària a la vegada.
El substitut del contribuent es pot considerar el prototip de subjecte passiu tècnic, i l'auge que ha tingut en alguns dels tributs principals de l'ordenament espanyol (IRPF, impost sobre societats) s'entén millor en el context del fenomen de la privatització de la gestió tributària i que també explica el recurs als casos de repercussió tributària (p. ex., els impostos especials de fabricació) i a la tècnica del «recaptador sense títol» (p. ex., el cànon sobre l'aigua de Catalunya de la Llei 6/1999, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua). No obstant això, convé retenir, en primer lloc, que l'antecedent més immediat, el segon contribuent (estatuts de recaptació del 1928 i del 1948), ja va ser profusament utilitzat, entre altres tributs, en el si de la contribució d'utilitats (Llei del 27 de març de 1900 i reials decrets de desenvolupament del 1906, del 1922 i del 1927); i, en segon lloc, que la substitució s'ha utilitzat en altres països europeus (p. ex., Itàlia, amb el sustituto d'imposta) i llatinoamericans.
La LGT, en l'article 36.3, defineix el substitut del contribuent com «el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc d'aquell, està obligat a complir les prestacions materials i formals de l'obligació tributària». I hi afegeix: «El concepte s'aplica especialment als qui estan obligats per la Llei a detraure, amb motiu dels pagaments que facin a altres persones, el gravamen tributari corresponent, assumint l'obligació d'efectuar-ne l'ingrés en el Tresor» (art. 37 LGT).
D'aquest concepte cal destacar els punts que es descriuen a continuació.
1. La designació legal del substitut com a subjecte passiu (vegeu també l'article 10.a de la LGT).
2. La funció del substitut és assumir el pagament de l'obligació tributària (o del pagament a compte, si la substitució és amb retenció) en lloc del contribuent, així com les obligacions formals que les normes estableixin; per tant, és deutor tributari.
3. El substitut que passa a desenvolupar la seva funció quan duu a terme un supòsit de fet que no es pot confondre amb el fet imposable que duu a terme el contribuent i que dona lloc a l'obligació de pagament del tribut. Aquest cas reflecteix la posició avantatjosa del substitut a fi d'assegurar el pagament de l'obligació tributària nascuda a càrrec del contribuent (és el cas de l'empresari o empresària que, com a substitut, reté una part de les rendes que satisfan els treballadors assalariats, article 82 de la Llei 40/1998, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i altres normes tributàries, de l'Estat).
4. Atès que el substitut no duu a terme el fet imposable ni és titular de la riquesa que el tribut vol gravar, en virtut del principi de capacitat econòmica s'ha d'articular un sistema de reemborsament o retenció adequat a fi que el substitut pugui recuperar o detraure l'import de diners amb el qual ha d'acomplir la funció de pagament material del tribut o del pagament a compte.
5. L'article 32 subratlla la rellevància que ha adquirit en el sistema tributari espanyol el substitut del contribuent amb retenció, també conegut en les normes tributàries com a retenidor. Tots els avantatges manifestats en relació amb la substitució es troben en la substitució amb retenció, que es produeix quan, per a satisfer determinades rendes al contribuent, el subjecte passiu substitut en reté una part i la ingressa en el Tresor a nom del contribuent a manera de pagament a compte.
6. L'altra modalitat de substitució és la del substitut sense retenció però amb el dret i l'obligació de reemborsament. En aquest cas, atès que no existeix un flux de renda substitut-contribuent sobre el qual es pot aplicar una retenció, s'articula un sistema diferent, un mecanisme en què el substitut avança el pagament del deute tributari del contribuent i després en repercuteix l'import al mateix contribuent. O bé recapta l'import del deute del contribuent i l'ingressa en lloc seu, cas en el qual les diferències respecte al recaptador sense títol queden molt matisades (vegeu també l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, article 102 de la Llei reguladora de les hisendes locals). - V. t.: contribuent n m, f
- V. t.: obligat tributari | obligada tributària n m, f
- V. t.: responsable tributari | responsable tributària n m, f
