Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "contumlia" dins totes les àrees temàtiques

conquilla conquilla

<08 Esports de combat > 03 Karate>, <08 Esports de combat > 04 Taekwondo>, <09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  conquilla, n f
  • es  cazoleta protectora
  • es  conquilla de protección
  • es  coquilla
  • es  protector de genitales
  • fr  coquille
  • fr  coquille de protection
  • fr  protecteur de l'aine
  • en  cup protector
  • en  groin guard
  • en  protective cup

<Esport > 08 Esports de combat > 03 Karate>, <Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>, <Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Peça de material dur i resistent de l'equip de determinats esportistes, de forma generalment triangular, que s'utilitza per a protegir-se els genitals.

Nota

  • La conquilla se subjecta amb un portaconquilla.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  consolda, n f
  • ca  símfit, n m sin. compl.
  • es  consólida
  • es  consuelda
  • es  sínfito
  • es  suelda
  • nc  Symphytum sp.

<Botànica>

consolda consolda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  consolda, n f
  • es  consuelda, n f
  • fr  consoude, n f
  • en  common comfrey, n
  • nc  Symphytum spp.

<Enginyeria forestal>

consolda consolda

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  consolda, n f
  • ca  símfit, n m sin. compl.
  • es  consuelda
  • fr  consoude

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Nom donat a diverses plantes, ordinàriament medicinals.
consolda major consolda major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
consolda major consolda major

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda major, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafoc sempre viu, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  consolva, n f var. ling.
  • ca  consolva major, n f var. ling.
  • ca  consuelda major, n f var. ling.
  • ca  consulta, n f var. ling.
  • ca  matafoc semperviu, n m var. ling.
  • ca  matafoc semprevia, n m var. ling.
  • ca  nualos, n m var. ling.
  • ca  selavat, n m var. ling.
  • ca  sinfit, n m var. ling.
  • ca  sínfit, n m var. ling.
  • ca  sinfit major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum officinale L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Selavat és un nom alguerès provinent del sard selabatu.
consolda petita consolda petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda petita, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda menor, n f alt. sin.
  • ca  consolda tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  nualós llarg, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f var. ling.
  • ca  consuelda menor, n f var. ling.
  • ca  symphyto major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum

<Botànica > boraginàcies>

consolda petita consolda petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda petita, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda menor, n f alt. sin.
  • ca  consolda tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  nualós llarg, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f var. ling.
  • ca  consuelda menor, n f var. ling.
  • ca  symphyto major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum

<Botànica > boraginàcies>

contraria contrariis curantur [la] contraria contrariis curantur [la]

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  contraria contrariis curantur [la], loc llat

<Homeopatia > Principis fonamentals>

Definició
Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de l'enantiopatia segons el qual per guarir una malaltia cal administrar medicaments que s'oposin als seus símptomes.

Nota

  • 1. Contraria contrariis curantur significa, literalment, 'els contraris es curen amb els contraris'.

    2. Aquest principi, difós per Galè i que ha estat regint bona part de la terapèutica occidental fins a l'actualitat, s'oposa al principi de la similitud.

    3. Vegeu també aequalia aequalis curantur.
contraria contrariis curantur [la] contraria contrariis curantur [la]

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  contraria contrariis curantur [la], loc llat

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Locució llatina que expressa el principi de la medicina tradicional de curar amb remeis contraris als símptomes.