Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coragre" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coxagra, n f

<Sinologia>

Definició
Artritis gotosa coxofemoral.
curare curare

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  curare, n m

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>

Definició
Extret preparat principalment amb l'escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies dels gèneres Strychnos i Chondodendron. Els indígenes de l'Amèrica del Sud l'empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes. La composició i l'aspecte són variables; els principis actius més importants són l'alcaloide curarina i els seus derivats. Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris. Ha estat emprat en el tractament del tètan i dels trastorns espàstics i també per a obtenir relaxació muscular durant l'anestèsia general; avui dia són emprats els seus alcaloides.

Nota

  • La denominació curare prové de hurari, nom indígena del producte.
dalladora picadora de batolles dalladora picadora de batolles

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dalladora picadora de batolles, n f
  • es  segadora-picadora de látigos
  • es  segadora-picadora de mayales
  • fr  récolteuse-hacheuse à fléaux
  • it  raccogli-trinciatrice a flagelli
  • en  flail forage harvester
  • de  Schlegelfeldhäcksler
  • de  Schlegelhäcksler

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Dalladora picadora de farratge, generalment semisuspesa del tractor, equipada amb un rotor proveït d'unes batolles en forma de cullera que seguen i llancen el farratge cap a un tub de càrrega orientable.
dalladora picadora de blat de moro farratger dalladora picadora de blat de moro farratger

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dalladora picadora de blat de moro farratger, n f
  • es  cosechadora-picadora con cabezal para maíz-forraje
  • fr  récolteuse-hacheuse avec dispositif pour maïs-fourrage
  • it  falcia-trinciacaricatrice con testata da mais
  • it  falcia-trinciacaricatrice per mais da foraggio
  • en  forage harvester with maize attachment
  • en  row crop field chopper [US]
  • de  Feldhäcksler mit Maisgebiss
  • de  Maismähhäcksler

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Dalladora que tritura el blat de moro i el carrega en un remolc, proveïda d'un capçal recol·lector amb una barra de tall a la part inferior i unes cadenes o corretges als costats per mantenir les tiges verticals.
dalladora picadora de farratge dalladora picadora de farratge

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dalladora picadora de farratge, n f
  • es  segadora-picadora de forraje
  • fr  récolteuse-hacheuse de fourrage
  • it  raccogli-trinciatrice di foraggio
  • en  forage harvester
  • de  Feldhäcksler

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Dalladora que tritura el farratge i el carrega en un remolc en una sola passada quan és destinat a ser ensitjat.
dalladora picadora de farratge dalladora picadora de farratge

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  dalladora picadora de farratge, n f
  • es  segadora picadora de forraje
  • fr  récolteuse-hacheuse de fourrage
  • it  raccogli-trinciatrice di foraggio
  • en  forage harvester
  • de  Feldhäcksler

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

dalladora picadora de tambor dalladora picadora de tambor

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dalladora picadora de tambor, n f
  • es  segadora-picadora de tambor
  • fr  récolteuse-hacheuse à tambour
  • it  raccogli-trinciatrice a tamburo
  • en  cylinder chopper forage harvester
  • de  Trommelfeldhäcksler

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Dalladora que sega el farratge, el tritura amb un tambor o cilindre picador i el carrega en un remolc.
damnum corpore corpori datum [la] damnum corpore corpori datum [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  damnum corpore corpori datum [la], n m

<Dret romà>

Definició
Delicte de dany causat en el cos d'algú amb una part del cos.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('dany causat en el cos amb una part del cos')
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dauradura, n f
  • es  doradura, n f
  • fr  dorage, n m
  • fr  dorure, n f
  • en  gilding, n
  • en  gold plating, n
  • de  Vergoldung, n f

<Enginyeria>

desdoblament de tempesta desdoblament de tempesta

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  desdoblament de tempesta, n m
  • es  división de tormenta, n f
  • es  storm splitting, n m
  • fr  dédoublement cellulaire, n m
  • fr  dédoublement d'orage, n m
  • fr  division cellulaire, n f
  • fr  division d'orage, n f
  • en  storm splitting, n

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Definició
Procés consistent en la divisió d'una tempesta en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d'una o dues supercèl·lules.

Nota

  • Després del desdoblament de tempesta, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.