Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "coral" dins totes les àrees temàtiques

gavarra

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gavarra, n f
ca collarets (fruit), n m pl alt. sin.
ca corals (fruit), n m pl alt. sin.
ca despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
ca garraus (fruit), n m pl alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
ca grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
ca roser bord, n m alt. sin.
ca corrals (fruit), n m pl var. ling.
ca empullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espullabelitres (fruit), n m var. ling.
ca espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
ca garraves (fruit), n f pl var. ling.
ca garravetes (fruit), n f pl var. ling.
ca garravines (fruit), n f pl var. ling.
ca gavardera, n f var. ling.
ca gavarnera, n f var. ling.
ca gavernera, n f var. ling.
ca pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
ca tavarrera, n f var. ling.
nc Rosa canina L. subsp. dumetorum (Thuill.) Fr.
nc Rosa corymbifera Borkh. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

lluerna vera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lluerna vera, n f
ca ase, n m sin. compl.
ca biret, n m sin. compl.
ca burret, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca cap dur, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca garneu, n m sin. compl.
ca garranyeu, n m sin. compl.
ca guiules, n f pl sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca juliola de cria, n f sin. compl.
ca juliola menuda, n f sin. compl.
ca julioles, n f pl sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna rossa, n f sin. compl.
ca lluerneta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca oriola, n f sin. compl.
ca oriola vera, n f sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
ca senyoretes, n f pl sin. compl.
ca viret, n m sin. compl.
ca asse, n m var. ling.
ca chuliola, n f var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca joriola, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca juriola de cria, n f var. ling.
ca juriola menuda, n f var. ling.
ca lluverna, n f var. ling.
ca luerna, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca rafech, n m var. ling.
ca trazeta, n f var. ling.
ca uriola, n f var. ling.
nc Chelidonichthys lucerna
nc Trigla corax var. ling.
nc Trigla lucerna var. ling.
nc Trigla paeciloptera var. ling.
es alfondega
es bejel
es escaro
es gallina de mar
es golondrina
es lucerna
es milano
es rubio
fr grondin perlon
fr grondin-perlon
fr hirondelle
fr perlon
en gurnard butterfly
en sapphirine gurnard
en tub gurnard
en tube-fish
en yellow-gurnard
de Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

lluerna vera

<Zoologia > Peixos>

ca lluerna vera, n f
ca ase, n m sin. compl.
ca biret, n m sin. compl.
ca burret, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca cap dur, n m sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca garneu, n m sin. compl.
ca garranyeu, n m sin. compl.
ca guiules, n f pl sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca juliola de cria, n f sin. compl.
ca juliola menuda, n f sin. compl.
ca julioles, n f pl sin. compl.
ca lluerna, n f sin. compl.
ca lluerna rossa, n f sin. compl.
ca lluerneta, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca oriola, n f sin. compl.
ca oriola vera, n f sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca rafet de la verga negra, n m sin. compl.
ca rafet de verga negra, n m sin. compl.
ca senyoretes, n f pl sin. compl.
ca viret, n m sin. compl.
ca asse, n m var. ling.
ca chuliola, n f var. ling.
ca gelovia, n f var. ling.
ca joriola, n f var. ling.
ca julívia, n f var. ling.
ca julivies, n f pl var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca juriola de cria, n f var. ling.
ca juriola menuda, n f var. ling.
ca lluverna, n f var. ling.
ca luerna, n f var. ling.
ca peona, n f var. ling.
ca rafech, n m var. ling.
ca trazeta, n f var. ling.
ca uriola, n f var. ling.
nc Chelidonichthys lucerna
nc Trigla corax var. ling.
nc Trigla lucerna var. ling.
nc Trigla paeciloptera var. ling.
es alfondega
es bejel
es escaro
es gallina de mar
es golondrina
es lucerna
es milano
es rubio
fr grondin perlon
fr grondin-perlon
fr hirondelle
fr perlon
en gurnard butterfly
en sapphirine gurnard
en tub gurnard
en tube-fish
en yellow-gurnard
de Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

moral

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca moral, n f
es moraleja

Definició

Lliçó de conducta que es desprèn especialment d'una faula o d'una narració.

moral

<Ciències socials > Educació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca moral, n f
es moral
fr morale
en morals

<Educació > Pedagogia general > Filosofia de l'educació>

Definició

Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

Nota

La moral i l'ètica només es distingeixen convencionalment, i en aquest sentit se sol entendre l'ètica com a disciplina estrictament filosòfica, mentre que en la moral s'inclouen també elements sociològics, lingüístics, culturals i teològics.

moral

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moral, n f
es moral, n f

moral

ca moral, adj
es moral, adj

moral

<Ciències de la salut > Bioètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

ca moral, n f
es moral, n f
en morals, n pl

<Bioètica > Conceptes generals>

Definició

Saber sobre la conducta humana orientada o dirigida per valors, normes, principis o costums.

Nota

Si bé de vegades s'utilitza moral com a sinònim de ètica, en l'àmbit acadèmic aquests dos termes tenen matisos de significat diferents. D'acord amb J. L. López-Aranguren, l'ètica es podria qualificar de moral pensada, com a filosofia de la moral, i la moral, de moral viscuda.

moral

<Ciències de la salut > Bioètica>

ca moral, adj
es moral, adj
en moral, adj

<Bioètica > Conceptes generals>

Definició

Relatiu a la moral.

moral

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca moral, n f
es moral, n f
fr morale, n f
en morals, n pl

<Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia>

Definició

Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

Nota

La moral i l'ètica només es distingeixen convencionalment, i en aquest sentit se sol entendre l'ètica com a disciplina estrictament filosòfica, teòrica, mentre que en la moral s'inclouen també elements sociològics, lingüístics, culturals i teològics, i és sempre aplicada.