Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "corder" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la carn de corder, n f
- ca al·lèrgia a l'anyell, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'anyí, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn d'anyell, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn d'anyí, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de be, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de marrec, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de xai, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la carn de xot, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al be, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al corder, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al marrec, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al xai, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia al xot, n f sin. compl.
- es alergia a la carne de cordero, n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 84151000135105
<Arts > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corder | cordera, n m, f
- es cordelero
- fr cordier
- en string maker
<Arts > Ocupacions>
Definició
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corder | cordera, n m, f
- ca soguer | soguera, n m, f sin. compl.
- es cordelero
- es soguero
- fr cordier
- en cordmaker
- en ropemaker
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corder | cordera, n m, f
<Navegació tradicional>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca corder amb escalivada
- es cordero con escalivada
- fr agneau à l'escalivada (légumes rôtis)
- it agnello con escalivada (ortaggi arrostiti)
- en lamb with escalivada (roast vegetables)
- de Lamm mit Escalivada (geröstetes Gemüse)
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca costelles de corder lletó a la planxa
- es chuletas de cordero lechal a la plancha
- fr côtelettes d'agneau de lait grillées
- it costolette d'agnello da latte alla piastra
- en grilled suckling lamb chops
- de Milchlammrippchen vom Blech
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Pelegrí, n f
- ca fulles peludes, n f pl sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca bàlsam pelut, n m alt. sin.
- ca fulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca herba de la feridura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba vellosa, n f alt. sin.
- ca orella de corder, n f alt. sin.
- ca orella de gat, n f alt. sin.
- ca orella de gos, n f alt. sin.
- ca orella de xai, n f alt. sin.
- ca orelles de conill, n f pl alt. sin.
- ca orelles de corder, n f pl alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- nc Stachys byzantina K. Koch
- nc Stachys lanata auct. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Pelegrí, n f
- ca fulles peludes, n f pl sin. compl.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca bàlsam pelut, n m alt. sin.
- ca fulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca herba de la feridura, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba vellosa, n f alt. sin.
- ca orella de corder, n f alt. sin.
- ca orella de gat, n f alt. sin.
- ca orella de gos, n f alt. sin.
- ca orella de xai, n f alt. sin.
- ca orelles de conill, n f pl alt. sin.
- ca orelles de corder, n f pl alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- nc Stachys byzantina K. Koch
- nc Stachys lanata auct. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llom de corder amb escalivada i allioli
- es lomo de cordero con escalivada y alioli
- fr filet d'agneau à l'escalivada et à l'ailloli (légumes rôtis)
- it lombata d'agnello con escalivada e allioli (ortaggi arrostiti con maionese all'aglio)
- en loin of lamb with escalivada and allioli (roast vegetables and garlic mayonnaise)
- de Lammlende mit Escalivada und Knoblauchmayonnaise (geröstetes Gemüse)
<Plats a la carta. Carn>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca bliecà, n m var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca cebuda blanca, n f var. ling.
- ca cent fulles, n f var. ling.
- ca cinto enrama, n m var. ling.
- ca gamusa, n f var. ling.
- ca gamuses, n f pl var. ling.
- ca herba dels llapins, n f var. ling.
- ca hierba de tall, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- ca mil en rama, n m var. ling.
- ca mil fulles, n f var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milfulls, n f var. ling.
- ca milrama, n m var. ling.
- ca oliacà, n m var. ling.
- ca olicà, n m var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- ca sabuda blanca, n f var. ling.
- ca uliacà, n m var. ling.
- ca uliecà, n m var. ling.
- nc Achillea millefolium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.