Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coriaci" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI opiaci o opioide? 0 CRITERI opiaci o opioide?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI opiaci o opioide?
  • es  (opiaci) opiáceo, n m
  • es  (opioide) opioide, n m
  • fr  (opiaci) opiacé, n m
  • fr  (opioide) opioïde, n m
  • en  (opiaci) opiate, n
  • en  (opiaci) opiate type drug, n
  • en  (opioide) opioid, n

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definició
Tant opiaci com opioide (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un opiaci (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un alcaloide derivat de l'opi que redueix l'activitat del sistema nerviós central. Els opiacis, doncs, són un tipus d'opioides.
. Són exemples d'opiacis la morfina i la codeïna.
. Lingüísticament, es compon de opi + aci ('relatiu o pertanyent a').
. L'equivalent castellà és opiáceo; el francès, opiacé, i els anglesos, opiate i opiate type drug.

- Un opioide (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància derivada de l'opi o amb una activitat semblant a la de l'opi.
. Els opioides engloben els grups següents:
(1) Els opiacis, derivats de l'opi.
(2) Els opioides endògens, amb una activitat semblant a l'opi i generats pel propi cos (les endorfines, les encefalines i les dinorfines).
(3) Els opioides sintètics, també amb una activitat semblant a l'opi però generats artificialment (per exemple, l'heroïna i la metadona).
. Lingüísticament, es compon de opi + oide ('semblant a').
. L'equivalent castellà és opioide; el francès, opioïde, i l'anglès, opioid.

Nota

alquemil·la coriàcia alquemil·la coriàcia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la coriàcia, n f
  • nc  Alchemilla coriacea Buser
  • nc  Alchemilla vulgaris L. subsp. coriacea (Buser) E.G. Camus sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

alquemil·la coriàcia alquemil·la coriàcia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la coriàcia, n f
  • nc  Alchemilla coriacea Buser
  • nc  Alchemilla vulgaris L. subsp. coriacea (Buser) E.G. Camus sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cardiaci -àcia cardiaci -àcia

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cardiaci -àcia, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Que té forma de cor.
cavallet de mar foliaci cavallet de mar foliaci

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cavallet de mar foliaci, n m
  • es  caballito de mar hojoso, n m
  • fr  dragon de mer feuillu, n m
  • fr  hippocampe feuillu, n m
  • en  leafy seadragon, n
  • nc  Phycodurus eques

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels singnàtids.
coccaci -àcia coccaci -àcia

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coccaci -àcia, adj
  • ca  còccic -a, adj sin. compl.
  • es  cócico
  • fr  coccacé
  • en  coccal

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Relatiu o pertanyent als cocs.
comitia curiata comitia curiata

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  comitia curiata, n n pl
  • ca  comicis curiats, n m pl
  • es  comicios curiados, n m pl
  • fr  comices curiates, n m pl
  • it  comizi curiati, n m pl

<Dret romà>

conductor d'elefants | conductora d'elefants conductor d'elefants | conductora d'elefants

<Ramaderia > Explotació animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  conductor d'elefants | conductora d'elefants, n m, f
  • ca  cornac, n m, f
  • es  conductor de elefantes
  • es  cornaca
  • es  naire
  • fr  conducteur d'éléphants
  • fr  cornac
  • en  elephant driver
  • en  mahout

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Persona que domestica, guia i cuida elefants.

Nota

  • Conductor d'elefants és una ocupació tradicional a l'Índia i en altres països de l'Àsia.
coniasi coniasi

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coniasi, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Terme de Merle per a designar l'existència de pols o arena fina a la vesícula i conductes biliars, a distinció de la litiasi.
coraco- coraco-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coraco-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició
Forma prefixada que fa referència a l'apòfisi coracoide.