Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cosa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca cos cert, n m
- es cuerpo cierto, n m
- fr corps certain, n m
- it cosa certa, n f
<Dret civil>
Definició
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cosa en si, n f
- es cosa en sí
- fr chose en soi
- en thing in itself
- de Ding an sich
<Teoria del coneixement>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca cosa jutjada, n f
- ca cosa judicada, n f sin. compl.
- es cosa juzgada, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cosa jutjada, n f
- es cosa juzgada, n f
<Dret processal>
<Dret processal>, <Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cosa jutjada, n f
- ca cosa judicada, n f sin. compl.
- ca res iudicata [la], n f sin. compl.
- es cosa juzgada
<Dret processal>, <Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
L'institut del iudicatum gaudeix de la fermesa del dret, i per això és inviolable com el dret mateix. La cosa jutjada, protegida amb la presumpció iuris tantum d'impugnabilitat, no pot ser impugnada directament. Aquest és l'efecte que s'assenyala en el cànon 1642, § 1, és a dir, el que la doctrina coneix com a «cosa jutjada formal», o de constituir l'acte terminatiu de la cognició processal. La sentència que ha guanyat fermesa es fa inapel·lable pels recursos judicials ordinaris. No obstant això, la cosa jutjada pot ser impugnada indirectament de conformitat amb el cànon 1645, § 1, pel recurs extraordinari de la restitució in integrum perquè consti manifestament que és injusta.
Hi ha tres aspectes que caracteritzen l'eficàcia de l'anomenada «cosa jutjada material», expressats en el cànon 1642, § 2. Que fa llei entre les parts, per les parts i sobre les parts, és a dir, la fermesa de la resolució del dret del cas concret es converteix en dret des del punt de vista normatiu. La cosa jutjada adjudica el dret o objecte controvertit d'una manera declarativa i constitutiva. És un dret objectiu positivitzat pel poder jurisdiccional de la mateixa Església. Un dret que és font de drets per a les parts implicades, i d'obligacions, començant per la de submissió i observança. Atorga l'actio iudicati, és a dir, una nova acció per la qual es pot aconseguir l'eficàcia executiva de la sentència o que s'executi el que ja ha estat jutjat per sentència definitiva i ferma, sens perjudici que en alguns casos escaigui l'execució provisional d'una sentència mancada de fermesa (càn. 1650, § 2). De la mateixa manera, concedeix la exceptio rei iudicatae o la exceptio litis finitae, per impedir una nova introducció de la mateixa causa, en protecció del principi ne bis in idem. És una excepció peremptòria i perpètua; encara que ha de ser proposada abans de la litiscontestació, sota pena de pagar les costes judicials (càn. 1462, § 1). Es completen els anteriors casos amb la novetat introduïda en el Codi de dret canònic (CDC-83), en matèria d'iniciativa judicial, que també els jutges poden declarar l'excepció de la cosa jutjada per a impedir que s'interposi novament la causa iudicata. Excepció que és impròpia, ja que no necessita ser al·legada com a tal per la part litigant. Per tant, el pronunciament dels jutges en la sentència ferma pertany a l'ordenament canònic en si.
Perquè es produeixi la cosa jutjada formal, llevat del que estableix el cànon 1643, això és, si no és que es divulguen causes sobre l'estat de les persones, els requisits, d'acord amb el cànon 1641 són els següents: a) Que es compti amb dues sentències conformes, en les quals els litigants siguin els mateixos, tractin sobre la mateixa petició i es basi en els mateixos motius o capítols. Es qüestiona en la jurisprudència, concretament en la relativa a causes matrimonials, si hi ha conformitat de sentències quan els títols jurídics o capítols de les accions fallades són diversos, encara que els fets en els quals es fonamenten i les proves amb què aquests fets es demostren siguin els mateixos. Dit altrament, es discuteix si s'ha d'admetre, a més de la conformitat formal de sentències, la conformitat equivalent. b) L'apel·lació s'ha d'interposar dins el termini útil. c) En grau d'apel·lació no hi ha d'haver hagut decadència del dret, sigui per caducitat o per renúncia de la instància. d) No pertoca cap apel·lació si es tracta de les sentències definitives que el cànon 1629, d'acord amb la seva naturalesa, exceptua expressament. e) Tampoc no pertoca en les causes que s'han de dirimir de seguida (càn. 1629, § 5). La cosa jutjada es pot donar no sols en el cas de la sentència definitiva, sinó també en la interlocutòria i en el decret decisori (càn. 1618).
Tornant al cànon 1643, encara que s'hagin pronunciat dues sentències conformes, es pot recórrer en qualsevol moment al tribunal d'apel·lació perquè revisi la causa. Per a això s'ha d'adduir noves i greus raons o proves dins el termini peremptori de trenta dies des de la presentació de la impugnació. I, després, dins el termini d'un mes a partir de la presentació de les noves proves i raons, el tribunal d'apel·lació haurà de decidir mitjançant un decret si admet o no la nova proposició de la causa (càn. 1644, § 1). Aquest recurs al tribunal superior per a obtenir una nova proposició de causa no suspèn l'execució de la sentència, si no és que la llei estableix una altra cosa o el tribunal d'apel·lació mana que se suspengui d'acord amb el cànon 1650,§ 3, és a dir, quan els jutges vegin que la petició de revisió té fonament probable i que de l'execució de la sentència se'n pugui seguir un mal irreparable.
La sentència que ha passat a cosa jutjada pot ser manada executar, excepte en el cas previst en el cànon 1647, és a dir, quan s'interposa una petició de restitució in integru, si no és que se sospita per indicis raonables que amb aquesta petició només es pretén demorar l'execució. En aquesta hipòtesi el jutge sol demanar que s'executi la sentència, donant les garanties adequades als peticionaris per tal que no surtin perjudicats si se'ls concedeix la restitució in integrum.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cosa sagrada, n f
- es cosa sagrada
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El Codi de dret canònic estableix que l'afectació canònica d'aquest bé es produeix mitjançant la «dedicació» (consagració) o la «benedicció» (càn. 1171). Les res sacrae de l'antiga Roma estaven exclusivament dedicades a les divinitats superiors, coses de dret diví, extra commercium, sotmeses a l'autoritat del Pontífex. Amb tot, en el dret canònic les coses sagrades, siguin béns eclesiàstics o no, pertanyen a persones físiques, jurídiques civils o eclesiàstiques, públiques o privades. Es tracta, per tant, d'una limitació pública del dret de propietat, tot i que aquest bé sigui de domini privat.
A l'efecte de disposar, el cànon 1269 distingeix: a) persona privada propietària: la pot adquirir una altra persona privada només a títol de prescripció, però mai no serà «profanada», excepte en cas de pèrdua de la dedicació o benedicció, i b) persona jurídica pública eclesiàstica: pot ser cedida a una altra entitat d'idèntica naturalesa.
És vàlid qualsevol títol que transmet la propietat.
El dret canònic sanciona amb «pena justa» qui impedeix l'ús legítim d'una cosa sagrada o l'aplica per a usos profans (càn. 1375 i 1376). L'àmbit de la vida consagrada és regulat pels cànons del 634 al 640 (instituts religiosos) i pel 741 (societat de vida apostòlica).
L'execració és la pèrdua de la consagració o benedicció d'una cosa sagrada, només quan l'Església ho determina, mitjançant un decret de l'ordinari, cànons 1212 i 1222.
Les coses precioses (res pretiosae) són una modalitat diferent que comprèn també els mobles i els llocs sagrats per a la destinació i dedicació que prescriu el cànon 1205. En certa manera, la benedicció del foc, cada any en el començament solemne de la vigília pasqual, fa extensible les coses sagrades als béns immaterials. Segons la normativa concordatària «els llocs de culte tenen garantida llur inviolabilitat conformement a les lleis. No poden ser enderrocats sense ser privats abans de llur caràcter sagrat. En el cas d'expropiació forçosa cal que abans sigui escoltada l'autoritat eclesiàstica competent» (Acord entre l'Estat espanyol i l'Església catòlica, 3.1.1979, art. 1.5).
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca dissolució de comunitat, n f
- ca divisió de cosa comuna, n f sin. compl.
- es disolución de comunidad
- es división de cosa común
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca excepció de cosa jutjada, n f
- es excepción de cosa juzgada, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ho pot canviar per alguna altra cosa
- es lo puede cambiar por otra cosa
- fr vous pouvez l'échanger contre une autre chose
- pt pode trocá-lo por outra coisa
- en you can exchange it for something else
<Grans Magatzems > Conversa>
<Política > Política interior>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca la cosa pública, n f
- es cosa pública
- fr chose publique
- en the commonwealth
- de Gemeinwohl
<Política > Política interior>
