Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "costat" dins totes les àrees temàtiques

cartílag costal cartílag costal

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  cartílag costal
  • en  costal cartilage

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Tipus i localitzacions de neoplàsies>

cartílag costal cartílag costal

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  cartílag costal, n m
  • es  cartílago costal
  • en  costal cartilage
  • TA  cartilago costalis

<Anatomia>

cartílag costal cartílag costal

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cartílag costal, n m
  • ca  costella esternebral, n f sin. compl.
  • ca  costicartílag, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cartílag que forma la continuació anterior d'una costella, en nombre de vint-i-quatre, dotze a cada costat. Els set primers prolonguen les costelles fins l'estern (cartílags esternocostals). Cadascun dels tres següents (vuitè, novè i desè) no arriben a l'estern, sinó que s'insereixen en el cartílag situat immediatament per sobre. Els dos darrers cartílags es perden enmig dels músculs amples de l'abdomen. És constituït per cartílag hialí, que amb l'edat pot calcificar-se.

Nota

  • La denominació costella esternebra s'usa en anatomia comparada.
colibrí de Costa colibrí de Costa

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí de Costa, n m
  • es  colibrí de Costa
  • fr  colibri de Costa
  • en  Costa's hummingbird
  • de  Veilchenkopfelfe
  • nc  Calypte costae

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

colibrí de Costa colibrí de Costa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  colibrí de Costa, n m
  • es  colibrí de Costa
  • fr  colibri de Costa
  • en  Costa's hummingbird
  • de  Veilchenkopfelfe
  • nc  Calypte costae

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

coll de la costella coll de la costella

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  coll de la costella, n m
  • es  cuello de la costilla
  • en  neck of rib
  • TA  collum costae

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comtat, n m
  • es  condado, n m

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comtat, n m
  • es  condado

<Història del dret>

Definició
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d'un comte o comtessa.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Dins l'Imperi carolingi, el comtat era la unitat o demarcació administrativa i de govern posada sota l'autoritat d'un comte, que actuava com a representant del poder reial. El comtat també fou la unitat principal de desintegració de l'Imperi mitjançant la patrimonialització del càrrec a l'interior dels llinatges comtals.
    A Catalunya, des de mitjan segle IX, són documentats els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Berga, Osona, Manresa, Barcelona, Girona, Besalú, Empúries, Peralada, Rosselló i Conflent. De bell antuvi, el comtat s'imposà sobre el territori, la comarca o la regió, com a unitat de referència geogràfica i englobava en alguns casos un o diversos pagi o unitats territorials menors desproveïdes de significat politicoadministratiu. Al llarg del segle X, de manera paral·lela a la consolidació dels llinatges comtals i a l'allunyament de la cort carolíngia, els comtats de Barcelona, Girona i Osona, Empúries, Rosselló, Besalú, Cerdanya, Urgell i Pallars s'estabilitzaren territorialment; només els més occidentals, en contacte amb la frontera musulmana, es beneficiaren la primera meitat del segle XI de l'avenç territorial sobre les taifes andalusines.
    La conquesta de les capitals musulmanes de Tortosa i Lleida contribuí de manera decisiva a l'enfortiment de l'autoritat del comte de Barcelona i a buidar de sentit i contingut els vells comtats, que de manera progressiva van perdre pes com a referents geogràfics. Amb la incorporació dels comtats de Besalú (1111), Cerdanya-Berga (1117), Rosselló (1172) i Pallars Jussà (1196) als dominis del casal de Barcelona, només els comtats d'Empúries, Pallars (Sobirà) i Urgell mantingueren la independència, mentre que els de Rosselló i Cerdanya, com a conseqüència dels avatars dinàstics, van perviure com a entitats diferenciades dins la Corona d'Aragó, amb unes institucions pròpies que justificaven que el sobirà s'hi fes representar per oficials diferents que a la resta dels dominis catalans.
    Al segle XIV, Jaume II i Pere III erigiren en comtat diverses entitats territorials amb la finalitat de dotar de patrimoni els infants de la família reial o de reconèixer personatges propers a la Corona: el comtat de les Muntanyes de Prades (1324) per a l'infant Ramon Berenguer; el comtat de Cervera (1353) per a l'infant Joan, duc de Girona; el comtat de Besalú (1368) per a l'infant Martí, i el comtat d'Osona (1356) per a Bernat de Cabrera. Tot i que els titulars gaudiren de plens poders per a nomenar-hi oficials i regir-los directament o mitjançant procuradors o governadors, aquestes entitats tingueren, per regla general, una existència efímera, i foren reintegrades a la Corona quan s'extingiren les condicions que en motivaren la creació. El comtat de Prades, integrat en altres dominis nobiliaris, és l'únic nascut en el segle XIV per a bastir rendes d'un infant reial que ha sobreviscut. El 1834, amb l'abolició de les jurisdiccions senyorials, el títol de comte esdevingué honorífic.
condemna a costes condemna a costes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  condemna a costes, n f
  • es  condena de costas, n f
  • es  condena en costas, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

condemna a costes condemna a costes

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna a costes, n f
  • es  condena de costas, n f
  • es  condena en costas, n f sin. compl.

<Dret penal>

Nota

  • La locució verbal corresponent, condemnar a costes, també es pot expressar mitjançant altres sintagmes, com ara condemnar a pagar les costes, condemnar al pagament de les costes, condemnar a les costes, etc.