Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "coster" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (5): Plurals lexicalitzats (tractament)
- ca apunts (EXEMPLE), n m pl
- ca costes (EXEMPLE), n f pl
- ca escacs (EXEMPLE), n m pl
- ca pantaló (EXEMPLE), n m
- ca pantalons (EXEMPLE), n m pl
- ca salats (EXEMPLE), n m pl
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
- Denominació: Es recull directament la forma plural, que és la forma única del paradigma, ja que la forma singular no és possible gramaticalment, i se li atribueix una categoria lèxica amb el tret de pluralitat.
Ex.: escacs n m pl ESPORTS Esport practicat amb trenta-dues peces movibles sobre un escaquer, que consisteix a intentar fer mat al rei contrari segons unes normes establertes.
. Si es pot referir a un element singular tant amb la flexió en singular com amb la flexió en plural, s'entén que hi ha dues denominacions: l'una amb el patró habitual forma singular - forma plural, l'altra que és un plural lexicalitzat. Es tria com a principal la més freqüent, la més utilitzada pels especialistes, etc.
Ex.: Denominació 1: pantalons n m pl ("uns pantalons llargs", "dos pantalons llargs") | Denominació 2: pantaló n m ("un pantaló llarg", "dos pantalons llargs")
- Definició: Si es considera que el referent està constituït per diversos elements, es recorre a una fórmula inicial que doni aquesta idea de complexitat, del tipus "Conjunt de", "Sèrie de", "Classe de", etc.
Ex.: costes n f pl ECONOMIA I EMPRESA Conjunt de despeses originades per un procés que han de pagar les parts litigants o, en alguns casos, solament la part vençuda.
. Si es considera que el referent és únic, no hi ha cap fórmula inicial, sinó que la definició comença amb l'element del qual el definit és un tipus.
Ex.: salats n m pl BOTÀNICA Mata de tija llenyosa i fulles petites i carnoses, que es fa en terrenys salabrosos.
. Convé evitar la utilització inicial d'un nom en plural, perquè s'entén que el concepte és únic, encara que estigui format per diversos elements.
Ex.: apunts n m pl EDUCACIÓ *Notes escrites preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar l'explicació d'un professor a classe, una conferència, etc., per ajudar-ne la recordança, servir en l'estudi personal o aprofitar-les a qualsevol altre fi.
--> Conjunt de notes escrites...
- Notes: És innecessari fer cap referència al caràcter plural de la denominació.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament), i CRITERI Categoria lèxica nom (4): plurals lexicalitzats (identificació).
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?
- es postear, v tr
- fr poster, v tr
- it postare, v tr
- en post, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
Els motius de la tria de fer un apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Pren com a base apunt, que és la forma triada pel Consell Supervisor per a substituir el nom *post (això descarta, doncs, *postejar).
(3) Ja té una certa difusió en català.
(4) Té el suport dels especialistes consultats.
A diferència de post, to (el verb original en anglès), fer un apunt inclou ja el complement directe. Això explica que els equivalents castellà postear, francès poster, italià postare i anglès post, to siguin transitius i que, per contra, fer un apunt sigui intransitiu.
Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes penjar un apunt i publicar un apunt.
El verb fer un apunt (i les alternatives penjar un apunt i publicar un apunt) fa referència a l'acció d'un internauta d'inserir un apunt en un fòrum o en un blog.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat apunt. (Vegeu la fitxa CRITERI Apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?)
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de fer un apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abocament costaner, n m
- es vertido costero
- en coastal-spilling
<Hidrologia subterrània>
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abocament costaner, n m
- es vertido costero
<Costes > Control d'afluents>
Definició
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca absorció de costos, n f
- es absorción de costes
- fr méthode du coût de revient complet
- en absorption costing
<Economia>
Definició
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca acollida, n f
- ca acolliment, n m sin. compl.
- es acogida, n f
- es acogimiento, n m
- fr accueil familial, n m
- en foster care, n
- en foster placement, n
<LGBT > Societat > Drets i família>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca acolliment familiar, n m
- es acogida familiar
- fr accueil familial
- fr placement en famille d'accueil
- fr placement familial
- en family placement
- en foster care
- en foster care placement
- en foster home placement
- en foster placement
<Educació > Pedagogia social > Educació social>
Definició
Nota
- L'acolliment familiar pot ser en la família extensa o en família aliena.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca acolliment familiar, n m
- es acogida familiar, n f
- fr accueil familial, n m
- fr placement en famille d'accueil, n m
- fr placement familial, n m
- en family placement, n
- en foster care, n
- en foster care placement, n
- en foster home placement, n
- en foster placement, n
<Família > Llars i tipus de convivència>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acotar, v tr
- es acotar
- fr coter
- en mark the altitudes on a map, to
- en mark the contour heights on a map, to
- de mit Randbemerkungen versehen
<Construcció>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acotar, v tr
- es acotar, v tr
- fr coter, v tr
- en mark, to, v tr
- de vermassen, v tr
<Enginyeria>
