Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "créixer" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardamina pirinenca, n f
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca cardamine pirinenca, n f var. ling.
- ca cardàmine pirinenca, n f var. ling.
- ca greixens, n m pl var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca gresilló, n m var. ling.
- nc Cardamine raphanifolia Pourr. subsp. raphanifolia
- nc Cardamine pyrenaica (L.) Rothm. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cardar, v tr
- ca crepar, v tr sin. compl.
- es cardar
- fr crêper
- en card, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cavar, v tr
- es cavar, v tr
- fr creuser un trou, v tr
- en dig a hole (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conèixer, v prep
- es conocer
<Dret>
Nota
- El verb conèixer regeix habitualment la preposició en, seguida del tipus de recurs. Per exemple, conèixer en queixa, que significa 'conèixer, l'òrgan competent, d'un recurs de queixa'.
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conèixer, v tr
- es conocer
- fr connaître
- en know, to
- de kennen
<Teoria del coneixement>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca conèixer, v tr/prep
- ca entendre, v prep
- es conocer, v tr/prep
- es entender, v prep
- es ver, v prep
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- El verb conèixer, amb un règim preposicional, regeix habitualment la preposició de, i el verb entendre regeix habitualment la preposició en. Per exemple, conèixer un conflicte jurisdiccional, conèixer d'un recurs, entendre en una causa, que signifiquen 'intervenir, un jutge o una autoritat, en un assumpte de la seva competència'.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca conèixer, v prep
- es conocer, v prep
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- El verb conèixer regeix habitualment la preposició en, seguida del tipus de recurs. Per exemple conèixer en queixa, que significa 'conèixer, l'òrgan competent, d'un recurs de queixa'.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conèixer, v tr
- ca entendre, v intr sin. compl.
- es conocer
- es entender
- es ver
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El tribunal no té competència per a conèixer d'aquest cas.
- Ex.: Una vegada s'ha dut a terme el testimoniatge, cal citar les parts perquè es personin al tribunal que hagi de conèixer del recurs.
- Ex.: El Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat.
- Ex.: El tribunal no té competència per a conèixer aquest cas.
- Ex.: Una vegada s'ha dut a terme el testimoniatge, cal citar les parts perquè es personin al tribunal que hagi de conèixer el recurs.
- Ex.: El Tribunal Constitucional coneix els recursos d'inconstitucionalitat.
- Ex.: Han declarat la competència d'aquest tribunal per a conèixer en queixa.
- Ex.: Aquest aspecte de l'assumpte s'haurà de conèixer en alçada.
-
[Conèixer també pot funcionar com a verb intransitiu. Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
[Si entendre porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions de o en.]
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conèixer
- es conocer
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Ningú no dubta que el tribunal té competència per a conèixer d'aquest cas.
-
Ex.: Ningú no dubta que el tribunal té competència per a conèixer aquest cas.
Ex. El jutge penal va refusar entendre en la causa. - [Com a verb intransitiu, si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca consonant creixent, n f
- es consonante creciente
- fr consonne croissante
- en crescent consonant
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, la m de mà.