Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cresta" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aresta, n f
  • es  arista, n f
  • fr  arête, n f
  • en  arete, n
  • en  edge, n
  • en  ridge, n

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Intersecció exterior de dues cares d'una roca.
aresta aresta

<17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aresta, n f
  • es  coping, n m
  • fr  arête, n f
  • fr  coping, n m
  • en  coping, n
  • en  lip, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Definició
Cantell superior d'una paret d'un migtub.
aresta aresta

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aresta, n f
  • es  pico, n m
  • fr  coin, n m
  • en  corner, n
  • en  edge, n
  • en  peak, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 05 Pàdel>

Definició
Part d'una paret sobresortint respecte de la unió amb la reixa, en cas de no coincidència exacta entre la reixa i la vora interior del mur.
aresta aresta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aresta, n f
  • ca  caire, n m sin. compl.
  • es  arista, n f
  • fr  arête, n f
  • en  arris, n
  • eu  ertz, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

aresta aresta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  aresta, n f
  • es  coping
  • fr  arête
  • fr  coping
  • en  coping
  • en  lip

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Cantell superior de les parets d'un migtub o d'un quart de tub.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentís, n m pl
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa crespa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rulla, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  ajocasapos, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
argentís argentís

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentís, n m pl
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  estepa crespa, n f alt. sin.
  • ca  estepa rulla, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapes, n m/f var. ling.
  • ca  ajocasapos, n m/f var. ling.
  • nc  Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.
brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànem bord, n m alt. sin.
  • ca  coniza, n f alt. sin.
  • ca  coniza bonarienca, n f alt. sin.
  • ca  coniza crespa, n f alt. sin.
  • ca  erígeron cresp, n m alt. sin.
  • ca  setembrines, n f pl alt. sin.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • nc  Conyza bonariensis (L.) Cronquist
  • nc  Erigeron bonariensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>