Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "creta" dins totes les àrees temàtiques

creta precipitada creta precipitada

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  creta precipitada, n f

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Carbonat càlcic precipitat.
creta preparada creta preparada

<Farmacologia>, <Odontoestomatologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  creta preparada, n f

<Farmacologia>, <Odontoestomatologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Carbonat càlcic natiu purificat mitjançant elutriació. És emprada com a antiàcid principalment, però també ho és com a antidiarreic i en la preparació de dentifricis.
dictam crètic dictam crètic

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dictam crètic, n m
  • ca  dictam de Creta, n m alt. sin.
  • ca  orenga de Creta, n f alt. sin.
  • nc  Origanum dictamnus L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

dictam crètic dictam crètic

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dictam crètic, n m
  • ca  dictam de Creta, n m alt. sin.
  • ca  orenga de Creta, n f alt. sin.
  • nc  Origanum dictamnus L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

estepa blava estepa blava

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estepa blava, n f
  • ca  estepa menorquina, n f sin. compl.
  • es  jara de Creta, n f
  • es  jara macho, n f
  • fr  ciste de Crète, n m
  • en  hoary rock rose, n
  • nc  Cistus creticus

<Enginyeria forestal>

herbeta de plata herbeta de plata

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbeta de plata, n f
  • ca  lot blanc, n m alt. sin.
  • ca  lot de Creta, n m alt. sin.
  • ca  lot de platja, n m alt. sin.
  • ca  lotus marí, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus creticus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herbeta de plata herbeta de plata

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbeta de plata, n f
  • ca  lot blanc, n m alt. sin.
  • ca  lot de Creta, n m alt. sin.
  • ca  lot de platja, n m alt. sin.
  • ca  lotus marí, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus creticus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

leishmaniosi cutània leishmaniosi cutània

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leishmaniosi cutània, n f
  • ca  annamita, n f sin. compl.
  • ca  botó d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Egipte, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Onargha, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Orient, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  botó de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bulana, n m sin. compl.
  • ca  botó de Cambay, n m sin. compl.
  • ca  botó de Creta, n m sin. compl.
  • ca  botó de Delhi, n m sin. compl.
  • ca  botó de Gafsa, n m sin. compl.
  • ca  botó de Penjdeh, n m sin. compl.
  • ca  botó de Snid, n m sin. compl.
  • ca  botó de Zab, n m sin. compl.
  • ca  botó del Caire, n m sin. compl.
  • ca  botó del Nil, n m sin. compl.
  • ca  botó dels països càlids, n m sin. compl.
  • ca  botó dels Zibans, n m sin. compl.
  • ca  furóncol d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Dehli, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Jericó, n m sin. compl.
  • ca  furóncol oriental, n m sin. compl.
  • ca  granuloma cutani parasitari, n m sin. compl.
  • ca  granuloma endèmic, n m sin. compl.
  • ca  llunari, n m sin. compl.
  • ca  mal d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  mal del Panjab, n m sin. compl.
  • ca  mal del Punjab, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels dàtils, n f sin. compl.
  • ca  úlcera d'Annam, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Dehli, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Gidda, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Kandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahaur, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahore, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Natal, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Panjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Pendinski, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Punjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Qandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Iemen, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Turquestan, n f sin. compl.
  • ca  úlcera oriental, n f sin. compl.
  • ca  úlcera persa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
S'observa a l'Amèrica central i del Sud, l'Índia, l'Àfrica i les costes mediterrànies, inclosa la nostra. Causada per L. tropica, produeix una pàpula, a vegades múltiple, que creix i es torna purpúrica, el seu centre s'estova i s'ulcera. Als territoris de l'antiga URSS se n'han distingit dues formes: una d'aguda, rural i zoonòtica, produïda per L. tropica major, transmesa per rosegadors, i una altra d'urbana, produïda per L. tropica minor, amb lesions seques d'evolució crònica. Els hostes són homes i gossos.
mamut nan de Creta mamut nan de Creta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  mamut nan de Creta, n m
  • es  mamut enano de Creta, n m
  • en  Cretan dwarf mammoth, n
  • de  Kreta-Zwergmammut, n m
  • nc  Mammuthus creticus

<Mamífers > Proboscidis> Elefàntids>

Nota

  • Espècie extinta.
mamut nan de Creta mamut nan de Creta

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  mamut nan de Creta, n m
  • es  mamut enano de Creta, n m
  • en  Cretan dwarf mammoth, n
  • de  Kreta-Zwergmammut, n m
  • nc  Mammuthus creticus

<Mamífers > Proboscidis> Elefàntids>

Nota

  • Espècie extinta.