Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI bràquet o bracket?
- es abrazadera, n f
- es aplique dental, n m
- es bracket, n m
- es bráquet, n m
- es corchete, n m
- es freno, n m
- es pieza de fijación dental, n f
- es soporte ortodóncico, n m
- fr boîtier orthodontique, n m
- fr bracket, n m
- en bracket, n
- en orthodontic bracket, n
<Ciències de la salut > Odontologia>
Definició
Els motius de la tria de bràquet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Juntament amb el manlleu, són les úniques formes utilitzades en català per a designar aquest concepte, molt popular des de fa temps.
(2) S'ha difós en obres terminològiques del sector.
(3)Té el vistiplau dels especialistes.
Un bràquet és cadascun dels dispositius ortodòntics que s'adhereixen a l'esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d'un arc de filferro, que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de bràquet al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És adequada l'adaptació bràquet?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-ladaptacio-braquet).
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats
- ca Calc adequat: alta costura (EXEMPLE), n f
- ca Calc adequat: coixinet (EXEMPLE), n m
- ca Calc adequat: ratolí (EXEMPLE), n m
- ca Calc adequat: xarxa (EXEMPLE), n f
- ca Calc inadequat: *claus (EXEMPLE), n m pl
- ca Calc inadequat: *pot de mel (EXEMPLE), n m
- ca Calc inadequat: *segrest de diòxid de carboni (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).
- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.
Nota
- Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI campaments o campament?
- es campamento, n m
- fr camp, n m
- en camp, n
<Ciències socials > Educació>
Definició
- Uns campaments són, sobretot, una activitat lúdica i educativa per a nens i joves, sovint en tendes de campanya com a allotjament, que consisteix a conviure a l'aire lliure durant uns quants dies, amb l'objectiu de fomentar la responsabilitat personal, el tracte amb els companys i el contacte amb la natura.
. Per a aquest significat també és possible la forma singular campament, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
- Un campament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és, sobretot, l'espai on es porta a terme aquesta activitat, sovint un conjunt de tendes de campanya.
. Per a aquest significat també és possible la forma lexicalitzada en plural campaments, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.
Nota
- 1. Podeu consultar la fitxa completa de campament al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: campaments, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/07/29/termedelasetmana-campaments//).
- 2. Per a ampliar la informació sobre els plurals lexicalitzats, podeu consultar les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació) i CRITERI Categoria lèxica nom (5): Plurals lexicalitzats (tractament).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
- ca cardioprotecció dels assistents a un acte (EXEMPLE)
- ca ? poliesportiu municipal cardioprotegit (EXEMPLE)
- ca ? territori cardioprotegit (EXEMPLE)
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
(1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
(2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.
Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.
El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.
Nota
- 1. Aquest criteri és igualment vàlid per als derivats de cardioprotegir, com ara cardioprotecció i cardioprotegit -ida.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Podem cardioprotegir persones, però també espais, zones o territoris?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/04/30/podem-cardioprotegir-persones-pero-tambe-espais-zones-o-territoris/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
- Categoria lèxica: Indica la funció que pot desenvolupar una paraula o un grup de paraules en l'interior d'una oració (nom, adjectiu, verb, etc.), cosa que determina les relacions amb les altres paraules de l'oració. S'assigna a un terme --és la mateixa, doncs, per a totes les denominacions i equivalents d'un terme.
Ex.: bilboquet | Categoria lèxica: Nom [És nucli d'un sintagma nominal; pot tenir associats articles, adjectius i sintagmes preposicionals]
- Categoria gramatical: Indica la possessió d'unes propietats que es donen en un subconjunt característic d'una mateixa categoria lèxica (nombre, transitivitat, etc.). S'assigna a una denominació o equivalent.
Ex.: bilboquet | Categoria gramatical: Masculí, singular [Els articles i adjectius associats, i també el verb, han de concordar-hi]
En les fitxes de termes, sempre trobem categories lèxiques (nom, verb, etc.) i en uns quants casos també hi trobem categories gramaticals (masculí, preposicional, etc.). És per aquest motiu que el TERMCAT s'hi refereix, de manera genèrica, com a categories lèxiques.
Els eixos bàsics del sistema de categories lèxiques del TERMCAT són els següents:
(1) Noms: Tots els codis estan encapçalats per la marca n (nom), que indica la categoria lèxica. | L'existència de dos gèneres lligats al sexe del referent s'indica per mitjà d'una coma ([,]).
(2) Verbs: Es distingeix entre els verbs que no tenen mai un complement (verb intransitiu, v intr), els verbs que exigeixen un complement sense cap preposició davant (verb transitiu, v tr) i els verbs que exigeixen un complement amb una preposició davant (verb preposicional, v prep).
(3) Noms i verbs: L'alternança de característiques morfològiques (masculí, femení, etc.) i sintàctiques (transitiu, intransitiu, etc.) que es realitzen d'una manera o d'una altra per raons lingüístiques s'indica per mitjà d'una barra inclinada ([/]).
(4) En totes les categories: No es fa mai referència a la naturalesa locutiva d'una denominació, per coherència entre categories diferents (no sembla lògic parlar de locucions en els adjectius i no en els noms, per exemple), per coherència en una mateixa categoria (sembla absurd, per exemple, que un adjectiu [adj] i una locució adjectival [loc adj] no comparteixin el nucli del codi) i pel seu baix valor informatiu (es veu a simple vista si una denominació és locució o no).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre categories lèxiques, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
- ca Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
- ca Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
- ca Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
- ca Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: bé adv (treballa bé, treballen bé)
En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)
Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)
El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.
Nota
-
Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
- ca Adjectiu invariable: antimonopoli (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu invariable: multicolor (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu invariable: vivaç (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu locutiu: en actiu (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu variable: antiretrovíric -a (EXEMPLE), adj
- ca Fals adjectiu defectiu: prenyat -ada (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu sigla: ARV (EXEMPLE), adj sigla
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla
En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.
A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.
B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adverbi
- ca Adverbi locutiu: per compte d'altri (EXEMPLE), adv
- ca Adverbi no locutiu: reglamentàriament (EXEMPLE), adv
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: reglamentàriament adv DRET. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.
Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
(1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).
A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: per compte d'altri adv NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica interjecció
- ca gràcies (EXEMPLE), interj
- ca Interjecció amb valor admiratiu: escac al rei! (EXEMPLE), interj
- ca Interjecció amb valor interrogatiu: preparats? (EXEMPLE), interj
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: gràcies interj GRANS MAGATZEMS
Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Sintàcticament no pot funcionar a l'interior d'una oració més àmplia (excepte en el cas d'un ús metalingüístic)
(3) Semànticament equival a una oració completa.
Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi interj no té mai informació afegida.
Tampoc s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories, perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: va de bo! interj PILOTA VALENCIANA
En la denominació, es recomana indicar amb el signe corresponent en quins casos la interjecció s'utilitza amb valor d'exclamació o de pregunta; en la definició, es recomana la fórmula metalingüística inicial «Expressió amb què...».
Ex. 1: escac al rei! interj ESCACS Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.
Ex. 2: preparats? interj Expressió amb què l'starter indica a les tripulacions que es preparin per a la sortida.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu: (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina
- ca Autèntica locució llatina: aequalia aequalis curantur [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Autèntica locució llatina: auctor regit actum [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Autèntica locució llatina: nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Falsa locució llatina: ad libitum [la] (EXEMPLE), adv
- ca Falsa locució llatina: ius ad bellum [la] (EXEMPLE), n m
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Formalment està constituïda per lèxic llatí i per regles morfològiques i sintàctiques llatines.
(3) Semànticament equival a una oració completa, tant si hi ha verb explícit com si no.
Ex. 1 (verb explícit): auctor regit actum [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'l'autor regeix l'acte']
Ex. 2 (verb implícit): nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'cap pena sense llei, cap crim sense llei']
Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi loc llat no té mai informació afegida.
Es recomana el tractament següent, camp per camp:
(a) Denominació: Lletra rodona; marca de llengua de procedència ([la]) només si la pronúncia difereix de la catalana.
(b) Categoria lèxica: loc llat
(c) Definició: Definició metalingüística, amb la fórmula "Locució llatina que fa referència a...".
(d) Nota: Traducció de la locució, si es creu necessari, amb la fórmula "X significa, literalment, 'traducció'".
Ex.: aequalia aequalis curantur [la] loc llat HOMEOPATIA Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal [...].
Nota: Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.
Falses locucions llatines: No s'atribueix la categoria locució llatina a les denominacions en llengua llatina que poden desenvolupar un paper de part d'oració (nom, adjectiu, etc.). Aquests casos es resolen igual que qualsevol nom, adjectiu, etc.
Ex. 1 (valor de nom): ius ad bellum [la] n m DRET INTERNACIONAL Dret de poder recórrer a la guerra. | [Context: "Aquest altre judici sobre la licitud o no de l'ús de la força ha d'efectuar-se d'acord amb les normes del ius ad bellum contingudes en el dret internacional general." ]
Ex. 2 (valor d'adverbi): ad libitum [la] adv TEATRE Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. | [Context: "Es mourà, alçant-se asseient-se, passejant, ad libitum, de manera que no resulti monòton ni pesat el monòleg."]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica interjecció.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
