Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Notes (2): Presentació
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Nota>
Definició
(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Ex.: comandament de joc n m PRODUCTES INFORMÀTICS Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.
(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Ex.: migtub n m SURF DE NEU Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Notes (1): Naturalesa i CRITERI Notes (3): Fórmules.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Notes (3): Fórmules
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Nota>
Definició
(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.
(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.
(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials [...].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.
(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Notes (1): Presentació i CRITERI Notes (2): Naturalesa.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (2): Milers i decimals
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(1) Català, castellà, italià i portuguès: Separen els milers de les centenes amb un punt, i els enters dels decimals amb una coma.
Ex.: (català) 1.500 m llisos | pel·lícula de 9,5 mm
(castellà) 1.500 m lisos | película de 9,5 mm
(italià)1.500 m piani | 9,5 mm
(portuguès) 1.500 metros | filme de 9,5 mm
(2) Francès (excepte francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb un espai, i els enters dels decimals, amb una coma. (Per al francès del Quebec, vegeu el grup 4.)
Ex.: 1 500 m | film de 9,5 mm
(3) Alemany: Separa els milers de les centenes amb un espai en blanc per a quantitats de més de quatre xifres, però no els separa de cap manera per a quantitats de quatre xifres; pel que fa als enters i els decimals, els separa amb una coma.
Ex.: 1500-Meter-Lauf, 42 195 Meter | 9,5-mm-Film
(4) Anglès (i francès del Quebec): Separa els milers de les centenes amb una coma, i els enters dels decimals, amb un punt.
Ex.: 1,500 metres | 9.5 mm film
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres? i CRITERI Numerals (3): Indicació de miler.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Numerals (3): Indicació de miler
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
- Marcatge entre milers i centenes: Hi ha un punt de separació entre milers i centenes quan el numeral expressa el nombre total d'elements que té un conjunt o bé quan es refereix a un nombre matemàtic. D'acord amb la normativa, aquests numerals són nombres (i no *números).
Ex.: El Diccionari terminològic de cartografia té 1.712 termes. | El nombre 1.712 és un nombre enter.
- Sense marcatge entre milers i centenes: No hi ha cap mena de marcatge (ni punt, ni tampoc espai) quan el numeral indica una determinada situació dintre una sèrie establerta (anys d'una datació, números d'una revista, pàgines d'un llibre, números de casa d'un carrer, etc.). D'acord amb la normativa, aquests numerals són números (i no *nombres).
Ex.: El terme 1712 del Diccionari terminològic de cartografia és zoom. | action-painting [en] n f PINTURA Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Numerals (1): En xifres o en lletres? i CRITERI Numerals (2): Milers i decimals.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Qüestions numèriques: Numerals en lletres o en xifres, separació de milers i decimals, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/QuestionsNumeriques.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ocell o au?
- es ave, n f
- es pájaro, n m
- fr oiseau, n m
- gl ave, n f
- gl paxaro, n m
- it uccello, n m
- pt ave, n f
- en bird, n
<Zoologia>
Definició
Els motius de la prioritat de ocell en tots els àmbits (inclòs l'àmbit científic) són els següents:
(1) Cobreix exactament els mateixos referents que au (en català no hi ha diferència entre ocell i au segons la mida de l'espècie; això és una distinció presa del castellà).
(2) És la denominació principal en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(3) És la forma utilitzada tradicionalment en català.
(4) Són diverses les llengües que fan servir un mot propi per a fer referència a totes les espècies de la classe Aves, amb independència de la mida.
Exemple: francès (oiseau); italià (uccello);anglès (bird).
Igualment, també és adequada la forma au, sempre que es tingui present que té exactament el mateix sentit que ocell i que s'utilitzi sobretot per a buscar una variació estilística respecte a ocell.
Un ocell, o una au, és un animal vertebrat ovípar de sang calenta que té el cor dividit en quatre cavitats, respiració pulmonar, bec corni, cos cobert de plomes i extremitats anteriors en forma d'ales, generalment preparades per al vol.
De la mateixa manera, la classe ocells (nom científic Aves), o la classe aus, és la classe integrada per totes les espècies d'aquests animals.
Nota
-
1. A més de les formes generals ocell i au, cal tenir en compte que hi ha moltes altres formes en el domini català que també són adequades, especialment si s'adrecen a l'àmbit d'on són pròpies.
Ex. 1: aucell (pròpia de Mallorca i d'algunes zones de Catalunya)
Ex. 2: pardal (pròpia del País Valencià, Eivissa i l'Alguer amb un sentit genèric, fins i tot per a designar els ocells més grossos)
Ex. 3: moixó (utilitzada sovint per a designar els ocells més petits però en algunes contrades també amb un valor genèric, encara que no se sol aplicar a les espècies més grosses) - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Són ocells o són aus?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/267/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI opiaci o opioide?
- es (opiaci) opiáceo, n m
- es (opioide) opioide, n m
- fr (opiaci) opiacé, n m
- fr (opioide) opioïde, n m
- en (opiaci) opiate, n
- en (opiaci) opiate type drug, n
- en (opioide) opioid, n
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
- Un opiaci (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un alcaloide derivat de l'opi que redueix l'activitat del sistema nerviós central. Els opiacis, doncs, són un tipus d'opioides.
. Són exemples d'opiacis la morfina i la codeïna.
. Lingüísticament, es compon de opi + aci ('relatiu o pertanyent a').
. L'equivalent castellà és opiáceo; el francès, opiacé, i els anglesos, opiate i opiate type drug.
- Un opioide (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància derivada de l'opi o amb una activitat semblant a la de l'opi.
. Els opioides engloben els grups següents:
(1) Els opiacis, derivats de l'opi.
(2) Els opioides endògens, amb una activitat semblant a l'opi i generats pel propi cos (les endorfines, les encefalines i les dinorfines).
(3) Els opioides sintètics, també amb una activitat semblant a l'opi però generats artificialment (per exemple, l'heroïna i la metadona).
. Lingüísticament, es compon de opi + oide ('semblant a').
. L'equivalent castellà és opioide; el francès, opioïde, i l'anglès, opioid.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de opiaci i opioide al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Opiaci o opioide?, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/7/).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI orientació educativa o acompanyament educatiu?
- es (acompanyament educatiu) acompañamiento educativo, n m
- es (orientació educativa) orientación educativa, n f
- fr (orientació educativa) orientation éducative, n f
- en (orientació educativa) educational guidance, n
<Ciències socials > Educació>
Definició
- L'orientació educativa és el conjunt de coneixements, metodologies i principis teòrics que fonamenten el disseny d'una intervenció psicopedagògica, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament integral d'una persona al llarg de la vida.
. L'orientació educativa se sol dividir en orientació escolar, orientació personal i orientació professional, tot i que a la pràctica aquestes tres dimensions estan entrelligades.
. L'equivalent castellà és orientación educativa; el francès, orientation éducative, i l'anglès, educational guidance.
- L'acompanyament educatiu és l'activitat d'assessorament d'un tutor a un alumne que té alguna dificultat o vol aprofundir en un tema o una assignatura.
. L'equivalent castellà és acompañamiento educativo.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de orientació educativa i acompanyament educatiu al Cercaterm i també el document de criteri original, És el mateix orientació educativa que acompanyament educatiu?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/315/).
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pantalons de peto o peto?
- es pantalón de peto, n m
- es peto, n m
- fr salopette, n f
- it salopette, n f
- en bib-and-brace overalls, n pl
- en dungarees, n pl
- en overall, n
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
Totes dues denominacions es basen en el significat de peto com a 'Tros de tela més o menys llarg i ample que cobreix la part superior del pit', normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT el 1994.
Els motius que van portar el Consell Supervisor a normalitzar peto són els següents:
(1) Es tracta d'una forma que prové de l'italià petto (del llatí pectus), on té els significats 'Pit', 'Pitrera', ''Plastró', etc., que va ser adoptat també pel castellà.
(2) Es documenta antigament amb el significat 'Part de davant de la cuirassa d'un cavaller', per exemple en el Tirant lo Blanc i el Thesaurus puerilis d'Onofre Pou (1575), segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines i el Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.
(3) Posteriorment, es documenta aplicat a l'àmbit tèxtil (per exemple, en textos de Narcís Oller). La relació semàntica d'aquest significat amb el significat documentat primerament en català és evident.
La forma pantalons de peto, doncs, és una construcció adequada a partir d'aquest significat de peto. Pel que fa a l'ús de peto per a fer referència a uns pantalons que tenen peto, es tracta d'una extensió semàntica també adequada.
Uns pantalons de peto, o un peto, són uns pantalons proveïts d'un tros de tela que cobreix el tronc des de la cintura fins al pit.
Nota
- 1. A més dels pantalons de peto, també hi ha faldilles de peto, que igualment es poden anomenar peto.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de pantalons de peto al Cercaterm i també de peto al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Peto: un substantiu ben poc neològic, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/206/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca 0 CRITERI parentesoma o parentosoma?
- es parentosoma, n m
- fr parenthésome, n m
- en parenthesome, n
<Botànica>
Definició
Els motius de la preferència de parentesoma respecte a parentosoma són els següents:
(1) És una forma més propera a l'arrel, tot i que tampoc la recull completa. (Parentesoma és un compost creat a partir dels mots grecs parenthesis 'intercalació' i soma 'cos', de manera que estrictament el primer formant hauria de ser parentet-, tal com succeeix en parentètic o, amb formació similar, epentètic.)
(2) En els compostos amb el formant -soma és habitual que el formant anterior acabi en -o, però també hi ha terminacions en altres vocals.
Ex. 1: (en el DIEC2-E) acrosoma, cromosoma, liposoma.
EX. 2: (en el DIEC2-E) episoma; (en el GDLC-E) peroxisoma, polisoma; (en el Diccionari d'immunologia) glioxisoma, peroxisoma; (en el SL de la UIB) glioxisoma.
(3) Les formes paral·leles en parenthe- predominen en anglès i en francès, mentre que les formes en parento- prevalen en castellà i en italià).
(4) És la forma recollida en una obra de referència en l'àmbit com és Història natural dels Països Catalans.
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pareo: Pronúncia
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
Així, en aquests dialectes es detecten dues pronúncies, que es consideren igualment vàlides:
- [paréo], amb e i o tancades.
. És una pronúncia no adaptada del manlleu, que es pot explicar per motius diversos:
(1) La influència de la pronúncia en castellà, per la interpretació que és una paraula que ve d'aquesta llengua (en realitat, l'origen és el nom d'un vestit tahitià).
(2) La tendència dels dialectes en qüestió a no aplicar en certs manlleus, mots cultes i neologismes les reduccions vocàliques que apliquen habitualment.
Ex.: ergo, libido, cosmos, karate
- [parèu] o [paréu], segons el dialecte.
. És una pronúncia adaptada del manlleu, que respon a l'aplicació de la reducció vocàlica pròpia d'aquests dialectes.
Un pareo és una peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de pareo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'ha de pronunciar pareo?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/07/24/com-s%e2%80%99ha-de-pronunciar-pareo/).
