Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "culivat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenal, n m
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs ciliat, n m alt. sin.
- ca mèlica ciliada, n f alt. sin.
- nc Melica ciliata L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, n m
- ca GIECC, n m sigla
- ca IPCC, n m sigla
- es Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático, n m
- es GIECC, n m sigla
- es IPCC, n m sigla
- fr Groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du climat, n m
- fr GIEC, n m sigla
- en Intergovernmental Panel on Climate Change, n
- en IPCC, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definició
Nota
- 1. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Actualment en són membres 195 països.
- 2. La sigla IPCC correspon a l'equivalent anglès Intergovernmental Panel on Climate Change ('Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic').
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, n m
- ca GIECC, n m sigla
- ca IPCC, n m sigla
- es Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático, n m
- es GIECC, n m sigla
- es IPCC, n m sigla
- fr Groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du climat, n m
- fr GIEC, n m sigla
- en Intergovernmental Panel on Climate Change, n
- en IPCC, n sigla
<Emergència climàtica > Acords, textos i organismes de referència>
Definició
Nota
- 1. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va ser creat l'any 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Actualment en són membres 195 països.
- 2. La sigla IPCC correspon a l'equivalent anglès Intergovernmental Panel on Climate Change ('Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic').
<Religió > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca koliva, n f
- ca coliva, n m sin. compl.
- es coliva, n f
- es koliva, n f
- fr kollyva, n f
- en koliva, n
<Religió > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definició
<Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca koliva, n f
- ca coliva, n m sin. compl.
- es coliva, n f
- es koliva, n f
- fr kollyva, n f
- en koliva, n
<Gastronomia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca microclima, n m
- es microclima, n m
- fr micro-climat, n m
- en microclimate, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
- ca desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
- ca refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
- es desplazado climático | desplazada climática, n m, f
- es migrante climático | migrante climática, n m, f
- es refugiado climático | refugiada climática, n m, f
- fr migrant climatique | migrante climatique, n m, f
- fr migrant du climat | migrante du climat, n m, f
- fr réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
- fr réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
- en climate change migrant, n
- en climate change refugee, n
- en climate migrant, n
- en climate refugee, n
<Emergència climàtica > Efectes del canvi climàtic>
Definició
Nota
- 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
- 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
- 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
<Medi ambient > Clima > Emergència climàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'emergència climàtica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/295>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
- ca migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
- ca desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
- ca refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
- es desplazado climático | desplazada climática, n m, f
- es migrante climático | migrante climática, n m, f
- es refugiado climático | refugiada climática, n m, f
- fr migrant climatique | migrante climatique, n m, f
- fr migrant du climat | migrante du climat, n m, f
- fr réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
- fr réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
- en climate change migrant, n
- en climate change refugee, n
- en climate migrant, n
- en climate refugee, n
<Emergència climàtica > Efectes del canvi climàtic>
Definició
Nota
- 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
- 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
- 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
