Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cultivador" dins totes les àrees temàtiques

gen activador de la recombinació

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

ca gen activador de la recombinació, n m
ca RAG, n m sigla
es gen activador de la recombinación
es RAG sigla
fr gène d'activation de la recombination
fr RAG sigla
en recombination activating gene
en RAG sigla

<Immunologia > Regulació del sistema immunitari > Base genètica dels receptors limfocitaris>

Definició

Gen que codifica una proteïna necessària per al reordenament gènic del receptor antigènic.

Nota

La sigla RAG prové de l'anglès recombination activating gene.

gen activador de la recombinació

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>, <Genètica > Mendeliana > Gens>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gen activador de la recombinació, n m
ca RAG, n m sigla
es gen activador de la recombinación, n m
es RAG, n m sigla
fr gène d'activation de la recombination, n m
fr RAG, n m sigla
en recombination activating gene, n
en RAG, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>, <Genètica > Mendeliana > Gens>

Definició

Gen que codifica una proteïna necessària per al reordenament gènic del receptor antigènic.

Nota

La sigla RAG prové de l'anglès recombination activating gene.

hidroponia

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca hidroponia, n f
ca conreu sense sòl, n m sin. compl.
ca cultiu hidropònic, n m sin. compl.
ca hidrocultiu, n m sin. compl.
es cultivo hidropónico, n m
es cultivo sin suelo, n m
es hidrocultura, n f
es hidroponía, n f
fr culture hors sol, n f
fr culture hydroponique, n f
fr hydroculture, n f
fr hydroponie, n f
fr hydroponique, n f
en hydroponic cultivation, n
en hydroponic culture, n
en hydroponics, n
en soil-less cultivation, n
en water culture, n

<Seguretat alimentària > Conceptes generals>

Definició

Cultiu de plantes en aigua i una solució de nutrients minerals dissolts en què s'utilitza un suport o substrat inert per a mantenir-les dretes.

mantega àcida

<Làctics>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca mantega àcida, n f
es mantequilla ácida, n f
es mantequilla cultivada, n f
es mantequilla fermentada, n f
fr beurre de culture, n f
en cultured butter, n
en cultured cream butter, n
en lactic butter, n
en sour cream butter, n

<Làctics>

Definició

Mantega de sabor lleugerament àcid, obtinguda a partir de nata acidificada mitjançant bacteris làctics.

menta pebrera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta pebrera, n f
ca herba sana, n f sin. compl.
ca menta piperita, n f sin. compl.
ca menta romana, n f sin. compl.
ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
ca herba bona, n f alt. sin.
ca herba de lavanda, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
ca herba sana romana, n f alt. sin.
ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta americana, n f alt. sin.
ca menta anglesa, n f alt. sin.
ca menta borda, n f alt. sin.
ca menta canyella, n f alt. sin.
ca menta cultivada, n f alt. sin.
ca menta d'anís, n f alt. sin.
ca menta de caramel, n f alt. sin.
ca menta de faves, n f alt. sin.
ca menta de fer licor, n f alt. sin.
ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
ca menta de jardí, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta de la sopa, n f alt. sin.
ca menta de les sopes, n f alt. sin.
ca menta del caramel, n f alt. sin.
ca menta dels caramels, n f alt. sin.
ca menta dels moros, n f alt. sin.
ca menta forta, n f alt. sin.
ca menta francesa, n f alt. sin.
ca menta sopera, n f alt. sin.
ca menta xocolatera, n f alt. sin.
ca palpalei, n m alt. sin.
ca sàndal, n m alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca tarongina negra, n f alt. sin.
ca albarsana, n f var. ling.
ca herbassana de pebre, n f var. ling.
ca herbassana inglesa, n f var. ling.
ca menta de pipermint, n f var. ling.
ca menta inglesa, n f var. ling.
ca menta piperina, n f var. ling.
ca menta pipermina, n f var. ling.
ca pampalei, n m var. ling.
ca paupa-la-hi, n m var. ling.
ca pipermint, n m/f var. ling.
ca sàndul, n m var. ling.
ca terongina, n f var. ling.
nc Mentha ×piperita L.
nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
nc Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

menta pebrera

<Botànica>

ca menta pebrera, n f
ca herba sana, n f sin. compl.
ca menta piperita, n f sin. compl.
ca menta romana, n f sin. compl.
ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
ca herba bona, n f alt. sin.
ca herba de lavanda, n f alt. sin.
ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
ca herba sana romana, n f alt. sin.
ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
ca herbabona, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta americana, n f alt. sin.
ca menta anglesa, n f alt. sin.
ca menta borda, n f alt. sin.
ca menta canyella, n f alt. sin.
ca menta cultivada, n f alt. sin.
ca menta d'anís, n f alt. sin.
ca menta de caramel, n f alt. sin.
ca menta de faves, n f alt. sin.
ca menta de fer licor, n f alt. sin.
ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
ca menta de jardí, n f alt. sin.
ca menta de la reina, n f alt. sin.
ca menta de la sopa, n f alt. sin.
ca menta de les sopes, n f alt. sin.
ca menta del caramel, n f alt. sin.
ca menta dels caramels, n f alt. sin.
ca menta dels moros, n f alt. sin.
ca menta forta, n f alt. sin.
ca menta francesa, n f alt. sin.
ca menta sopera, n f alt. sin.
ca menta xocolatera, n f alt. sin.
ca palpalei, n m alt. sin.
ca sàndal, n m alt. sin.
ca tarongina, n f alt. sin.
ca tarongina negra, n f alt. sin.
ca albarsana, n f var. ling.
ca herbassana de pebre, n f var. ling.
ca herbassana inglesa, n f var. ling.
ca menta de pipermint, n f var. ling.
ca menta inglesa, n f var. ling.
ca menta piperina, n f var. ling.
ca menta pipermina, n f var. ling.
ca pampalei, n m var. ling.
ca paupa-la-hi, n m var. ling.
ca pipermint, n m/f var. ling.
ca sàndul, n m var. ling.
ca terongina, n f var. ling.
nc Mentha ×piperita L.
nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
nc Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.

nucleasa d'efector similar a un activador transcripcional

<Ciències de la vida > Genètica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca nucleasa d'efector similar a un activador transcripcional, n f
ca nucleasa TALE, n f sin. compl.
ca TALEN, n f sigla
es nucleasa de efector activador de transcripción, n f
es nucleasa de efector de tipo activador de transcripción, n f
es nucleasa efectora de tipo activador de transcripción, n f
es nucleasa TALE, n f
es TALEN, n f sigla
fr nucléase effectrice de type activateur de transcription, n f
fr nucléase TALE, n f
fr nucléase TALEN, n f
fr nucléase-effecteur de type activateur de transcription, n f
fr NETAT, n f sigla
fr TALEN, n f sigla
pt TALEN, n f
en TAL effector nuclease, n
en TALE nuclease, n
en transcription activator-like effector nuclease, n
en TALEN, n sigla
de transkriptionsaktivatorartige Effektornuklease , n f
de TALEN, n f sigla

<Ciències de la vida > Genètica>

Definició

Endonucleasa de restricció obtinguda artificialment com a resultat de la fusió entre el domini de reconeixement d'un efector similar a un activador transcripcional i el domini de tall del DNA de l'endonucleasa FokI.

Nota

En una nucleasa d'efector similar a un activador transcripcional, l'efector indica el lloc precís del DNA que cal tallar i l'endonucleasa FokI l'escindeix.

palmera cultivada en contenidor

<Jardineria. Paisatgisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca palmera cultivada en contenidor, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Palmera que ha estat cultivada en qualsevol tipus de contenidor el temps suficient perquè el creixement de les arrels l'hagi omplert substancialment.

pastanaga

<Botànica>

ca pastanaga, n f
ca bastanaga, n f sin. compl.
ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca carrota, n f sin. compl.
ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca safanòria, n f sin. compl.
ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrotes, n f pl alt. sin.
ca pastanaga vera, n f alt. sin.
ca safanòria conreada, n f alt. sin.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bastunaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca safanària, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca sanaòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga

<Ciències de la vida>

ca pastanaga, n f
ca bastanaga, n f sin. compl.
ca bastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca carrota, n f sin. compl.
ca pastanaga (arrel), n f sin. compl.
ca safanòria, n f sin. compl.
ca bastanaga cultivada, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrotes, n f pl alt. sin.
ca pastanaga vera, n f alt. sin.
ca safanòria conreada, n f alt. sin.
ca bastenaga, n f var. ling.
ca bastenaga cultivada, n f var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bastunaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca safanària, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
ca sanaòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>