Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cunyat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca lòbul cuneïforme, n m
- ca cuny, n m sin. compl.
- es cuña
- es lóbulo cuneiforme
- en cuneate lobe
- en cuneus
- TA cuneus
<Anatomia>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca llenguado tasconer, n m
- es acedía
- fr céteau
- en wedge sole
- nc Dicologlossa cuneata
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado tasconer, n m
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca lenguado, n m var. ling.
- nc Dicologlossa cuneata
- nc Dicologoglossa cuneata var. ling.
- nc Solea cuneata var. ling.
- es acedía, n f
- fr céteau, n m
- fr séteau, n m
- en wedge sole, n
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado tasconer, n m
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca lenguado, n m var. ling.
- nc Dicologlossa cuneata
- nc Dicologoglossa cuneata var. ling.
- nc Solea cuneata var. ling.
- es acedía, n f
- fr céteau, n m
- fr séteau, n m
- en wedge sole, n
<Peixos > Soleids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melca, n f
- ca melca (gra), n f sin. compl.
- ca sorgo, n m sin. compl.
- ca sorgo (gra), n m sin. compl.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca dacsa, n f alt. sin.
- ca dacsa de bou, n f alt. sin.
- ca melca típica, n f alt. sin.
- ca mill africà, n m alt. sin.
- ca mill de les Índies, n m alt. sin.
- ca mill francès, n m alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca adacça, n f var. ling.
- ca adassa, n f var. ling.
- ca daza, n f var. ling.
- ca meuca, n f var. ling.
- ca paniç, n m var. ling.
- nc Sorghum bicolor (L.) Moench
- nc Sorghum vulgare Pers. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melca, n f
- ca melca (gra), n f sin. compl.
- ca sorgo, n m sin. compl.
- ca sorgo (gra), n m sin. compl.
- ca canyet, n m alt. sin.
- ca dacsa, n f alt. sin.
- ca dacsa de bou, n f alt. sin.
- ca melca típica, n f alt. sin.
- ca mill africà, n m alt. sin.
- ca mill de les Índies, n m alt. sin.
- ca mill francès, n m alt. sin.
- ca panís, n m alt. sin.
- ca adacça, n f var. ling.
- ca adassa, n f var. ling.
- ca daza, n f var. ling.
- ca meuca, n f var. ling.
- ca paniç, n m var. ling.
- nc Sorghum bicolor (L.) Moench
- nc Sorghum vulgare Pers. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí alpí>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mig angle, n m
- ca mitja cunya, n f sin. compl.
- es media cuña
- es stem
- fr demi-chasse-neige
- fr stem
- en half plough
- en stem
<Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí alpí>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca mig angle, n m
- ca mitja cunya, n f sin. compl.
- es media cuña
- es stem
- fr demi chasse-neige
- fr stem
- fr stemm
- en half plough
- en stem
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>
Definició
<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca mig angle, n m
- ca mitja cunya, n f sin. compl.
- es media cuña, n f
- es stem, n m
- fr demi-chasse-neige, n m
- fr stem, n m
- fr stemm, n m var. ling.
- en half plough, n
- en stem, n
<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca mig angle, n m
- ca mitja cunya, n f sin. compl.
- es media cuña, n f
- es stem, n m
- fr demi-chasse-neige, n m
- fr stem, n m
- fr stemm, n m var. ling.
- en half plough, n
- en stem, n
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>