Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cur�s" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca matriu de cures, n f
- es cuadro de cuidados, n m
- fr carré des soins, n m
- en square of care, n
<.FITXA REVISADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
Nota
- La matriu de cures s'utilitza habitualment en pacients en fase avançada, amb malaltia progressiva i complexitat clínica.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla roquera de dits curts, n f
- es roquero de Namibia
- fr monticole à doigts courts
- en short-toed rock-thrush
- de Kurzzehenrötel
- nc Monticola brevipes
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla roquera de dits curts, n f
- es roquero de Namibia
- fr monticole à doigts courts
- en short-toed rock-thrush
- de Kurzzehenrötel
- nc Monticola brevipes
<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>
<Numismàtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de curs general, n f
- es moneda de curso general
<Numismàtica>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
A la Corona d'Aragó, durant l'edat mitjana, a més de la moneda pròpia de cada regne, també eren monedes de curs general les emissions de florins d'or efectuades a qualsevol de les seques autoritzades de la Corona: Barcelona, Mallorca, Perpinyà, València i Saragossa.
1. MONEDA BARCELONESA O BARCELONÈS. Moneda de curs general a Catalunya, fabricada a Barcelona o, ocasionalment, en una altra seca. A Barcelona, el control de la fabricació de la moneda corresponia al rei o al Consell de Cent barceloní. Inicialment, el rei es reservava totes les decisions referents a la moneda d'or i, exclusivament, la potestat d'autoritzar la creació o la modificació de la moneda d'argent i de billó. Amb el temps, el control de la fabricació de la moneda d'or també passà al Consell de Cent i, puntualment, a la Generalitat, però els reis sempre van mantenir la regalia de poder aprovar o denegar la modificació de les característiques de qualsevol moneda de curs general.
A part de les emissions de Barcelona, també eren considerades monedes de curs general les emissions de croats o rals d'argent, entre 1415 i 1520, i de principats o ducats d'or, entre 1493 i 1531, fetes a Perpinyà. En canvi, les emissions de moneda de billó de Perpinyà eren vàlides, només, als comtats del Rosselló i la Cerdanya, per tant, eren moneda local.
2. MONEDA AGRAMUNTESA O AGRAMUNTESA. Moneda de curs general al comtat d'Urgell entre els segles XII i XV, fabricada principalment a Agramunt.
3. MONEDA JAQUESA O JAQUÈS. Moneda de curs general del Regne d'Aragó des del segle X fins als decrets de Nova Planta de Felip V, fabricada inicialment a Jaca i, posteriorment, a d'altres llocs com ara Montsó, Sarinyena i, sobretot, Saragossa. Els diners menuts aragonesos dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, diners de doble creu i arribaren a circular abundantment a la meitat occidental de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
De fet, la moneda jaquesa va tenir curs oficial a la ciutat de Lleida fins al segle XV, tot i que des de 1350 ja compartia l'oficialitat amb la moneda barcelonesa. També va tenir curs oficial a la Terra Alta i a la castlania d'Amposta fins a finals del segle XVI. Al comtat d'Urgell, la moneda jaquesa tingué un curs oficiós junt amb la moneda agramuntesa pròpia, entre els segles XII i XV.
4. MONEDA MALLORQUINA. Moneda de curs general només al regne de Mallorca, però no pas als comtats del Rosselló i la Cerdanya. La moneda mallorquina, fabricada a la ciutat de Mallorca des del 1300, compartia l'oficialitat amb les emissions pròpies d'Eivissa i Menorca, limitades a la moneda menuda.
5. MONEDA VALENCIANA. Moneda de curs general del Regne de València, creada per Jaume I, el 1246, i tingué curs oficial fins als decrets de Nova Planta de Felip V. Els diners menuts valencians dels segles XVI i XVII eren anomenats, popularment, ramallets, i tingueren molta circulació a la meitat sud de Catalunya, sobretot coincidint amb èpoques de dificultats de la moneda barcelonesa.
6. MONEDA MELGORESA O MELGORÈS. Als segles XII i XIII, moneda de billó fabricada, primer, pels bisbes de Magalona i els comtes de Melguell i, finalment, pels senyors de Montpeller, que assolí una àmplia acceptació circulatòria per tot Catalunya.
7. MONEDA MORLANA O MORLÀ. Als segles XII-XIV, moneda de billó encunyada pels vescomtes de Bearn, primer a la seca de Morlàs i, finalment, a Pau, que fou ben acceptada en la circulació monetària de la Catalunya nord-occidental.
8. MONEDA CASTELLANA O CASTELLÀ. Moneda de curs general al Regne de Castella. A Catalunya, la circulació de moneda castellana de billó o aram fou inexistent abans de la imposició del 1718. Per contra, la moneda castellana d'or i d'argent dels segles XVI i XVII esdevingué una moneda mercaderia molt corrent per a les grans transaccions i, fins i tot, fou objecte d'encunyacions puntuals, a Barcelona, de dobles rals d'argent i escuts d'or. - V. t.: ardit n m
- V. t.: croat n m
- V. t.: diner n m
- V. t.: ducat n m
- V. t.: escut n m
- V. t.: florí n m
- V. t.: maravedís n m
- V. t.: morabatí n m
- V. t.: peça n f
- V. t.: pesseta n f
- V. t.: quarto n m
- V. t.: ral n m
- V. t.: sisè n m
- V. t.: unça n f
- V. t.: xavalla n f
- V. t.: xavo n m
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca moneda de curs legal, n f
- es moneda de curso legal, n f
<Dret penal>
<Neurologia>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca nervis ciliars curts, n m pl
<Neurologia>, <Oftalmologia>
Definició
<Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pantalons curts, n m pl
- es pantalones cortos
- es shorts
- fr shorts
- it shorts
- en shorts
<Indumentària>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rugbi [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/24/>
- ca pantalons curts, n m pl
- es pantalón corto
- fr culotte
- en shorts
<Esport > Esports de pilota > Rugbi>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pantalons curts, n m pl
- es pantalón corto
- fr short
- en shorts
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
Definició
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pantalons curts, n m pl
- es calzón corto
- es pantalón corto
- es shorts
- fr culotte de boxe
- en boxing trunks
- en shorts
<Esport > Esports de combat > Boxa>
