Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c�dex" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca Codex Alimentarius [la], n m
- es Codex Alimentarius, n m
- fr Codex Alimentarius, n m
- en Codex Alimentarius, n
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
Nota
- 1. El Codex Alimentarius el va crear la Comissió del Codex Alimentarius l'any 1963, un organisme subsidiari de la Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb la finalitat de desenvolupar uns estàndards internacionals sobre els aliments i els productes que s'hi relacionen. A mesura que es van produint estudis nous, els estats van incorporant-ne les conclusions a les seves normes alimentàries nacionals i reglamentacions connexes.
- 2. El Codex Alimentarius inclou normes relatives a productes, codis de pràctiques, límits màxims acceptats d'additius alimentaris, contaminants, residus de productes fitosanitaris i medicaments veterinaris.
- 3. La denominació Codex Alimentarius és una expressió llatina que significa 'codi alimentari'.
<Farmacologia > Conceptes generals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca Codex Medicamentarius, n m
<Farmacologia > Conceptes generals>
Definició
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Codex revisus [la], n m
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('Codi revisat')
-
Es coneix com a Codex revisus la reelaboració o revisió legislativa que el rei got Leovigild (568-586) va portar a terme fonamentalment respecte del Codi d'Euric, que el rei Euric havia promulgat gairebé un segle abans. El Codex revisus, o Codi de Leovigild, no s'ha conservat ni totalment ni fragmentària. Hom té coneixement de l'existència d'aquest codi per mitjà del testimoniatge d'Isidor de Sevilla i per la seva recepció parcial en el cos legislatiu més important dels gots, el Liber iudiciorum, promulgat per Recesvint l'any 654.
Isidor de Sevilla, en la seva crònica Història goda (D'origini Gothorum), finalitzada l'any 624, ofereix l'única notícia concreta sobre el Codex revisus, en assenyalar, en el capítol LI, que Leovigild «va corregir tot el que semblava haver quedat confusament establert per Euric, va agregar moltes lleis omeses i en va llevar bastants de supèrflues». Així, pel que fa al dret que els monarques gots havien creat per a resoldre les noves situacions, Leovigild hauria va restaurar o adequar aquest mateix dret a la realitat del moment, i va renovar no només el Codi d'Euric, sinó també la legislació posterior a aquest monarca i possiblement lleis godes que aquest havia omès en el seu Codi. Aquesta tasca reformadora del dret nacional got fou complementada amb legislació de Leovigild per a formar d'aquesta manera el nou cos normatiu denominat Codex revisus. L'obra legislativa leovigildiana va implicar, doncs, una actualització del dret hispanogot de la pràctica.
No obstant això, aquest dret regi got fixat en el Codex revisus resultava incomplet; es mantenia, com a ordenament supletori, la tradició jurídica romana reconeguda oficialment en el Breviari d'Alaric o Lex romana visigothorum de l'any 506. La vigència del Codex revisus va prevaldre fins a la profunda reorganització jurídica iniciada per Xindasvint l'any 643 i conclosa pel seu fill Recesvint el 654 amb la promulgació del Liber iudiciorum, com a ordenament exclusiu i complet per al regne got. Precisament, per mitjà del Liber iudiciorum, com a nova edició del Codex revisus, hom pot reconèixer parcialment i indirecta el contingut de l'obra leovigildiana.
Recesvint admeté que la seva obra va ser fruit de la selecció de les lleis antigues considerades justes, a les quals va addicionar la legislació pròpia i la del seu pare (Liber iudiciorum 2, 1, 5). Aquesta distinció és fàcilment identificable, ja que les lleis posteriors a Leovigild i recollides en el Liber iudiciorum van encapçalades amb el nom del monarca promulgador, mentre que les lleis rebudes del Breviari d'Alaric o del Codex revisus duen l'epígraf de Antiqua (absència de modificacions) o de Antiqua emendata (si hi va haver correcció dels recopiladors); quan la revisió de la llei antiga és més profunda, aquesta apareix amb el nom del monarca revisor. Així doncs, tenint en compte la possibilitat de detectar les normes del Breviari, hom pot deduir que, del més de mig miler de lleis del Liber iudiciorum, un nombre bastant superior a la meitat procedia del Codex revisus.
Malgrat la imprecisió de les dades manejades per a l'estudi del Codex revisus i de les diferents posicions que encara es mantenen a l'hora de valorar-lo, resulta versemblant que l'obra leovigildiana, durant el seu període de vigència, tingués un abast territorial, igual que l'anterior legislació règia goda.
El nacionalisme de Leovigild, present en les seves actituds polítiques, en la ruptura que feu amb l'Imperi romà d'Orient o en la lluita incansable per la integració territorial i social, també es va manifestar en el camp legislatiu, de manera que el Codex revisus representà un avanç important en la gestació d'un dret nacional got sobre l'herència romana i, en menys mesura, sobre la germànica. Així mateix, hom pot conjecturar que les prop de quatre-centes lleis del Codex revisus, que regulaven àmpliament el dret privat, penal i processal, estaven classificades en títols, com en el Codi d'Euric, i que, segons Zeumer, va poder dur el títol de Liber Legum gothorum.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Codi d'Euric, n m
- ca Codex Eurici [la], n m sin. compl.
- ca Lex antiqua [la], n f sin. compl.
- es Código de Eurico
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Caldria anomenar-lo, més pròpiament, Lex antiqua, tal com són recollits els capítols que en el segle VII Recesvint integrà en el Liber iudiciorum. És possible que sofrís diverses interpolacions, que, de fet, denotarien una lenta gestació en el procés d'elaboració. Directament, només es coneix una petita part del Codi: seixanta-un articles conservats en un palimpsest procedent del monestir francès de Corbie, que va ser descobert a mitjan segle XVIII pels monjos maurins del monestir de Saint Germain des Prés. El palimpsest fou escrit al sud de França a les acaballes del segle VI; consta de vint-i-sis pàgines. Per les referències que conté el Liber esmentat qualificant-les de «antigues», i per la Llei dels Bàvars, s'ha pogut saber que constava d'uns tres-cents cinquanta capítols, agrupats en uns cinquanta-tres títols. Segueix clarament una estructura formal romana. Fou redactat en llengua llatina, en un estil senzill i directe, amb clares influències germàniques.
Àlvar d'Ors reconstruí el Codi tenint en compte les lleis que són recollides en el Liber iudiciorum qualificades de «antiqua», de les quals ha destriat algunes que considera que són addicions de Leovigild en el seu Codex revisus: uns vint-i-cinc articles. També n'ha deduït els possibles títols que encapçalaven cada secció, que, pel que fa al fragment conservat, serien els següents: «Sobre els termes»; «Sobre els dipòsits i préstecs», «Sobre les vendes», «Sobre les donacions» i «Sobre les successions»; mentre que per analogia amb el Liber, D'Ors n'afegeix vint-i-cinc més, que fan referència a aspectes de dret processal (sobre judicis i acusacions), de dret penal (sobre falsificadors, robatoris, violadors de sepulcres, rapte de verges i vídues i adulteris) i de dret civil (danys a arbres i danys causats a animals i per animals, normes sobre la professió mèdica, etc.) i a alguns aspectes de l'organització militar i politicoadministrativa del regne visigot de les Gàl·lies, que després s'aplicà al regne de Toledo.
Pel que fa al contingut, sembla força clar que, a partir d'una base de dret romà vulgar, s'hi barregen elements procedents del dret anterior germànic; per això, la Llei dels Bàvars també ha ajudat a fer-ne la reconstrucció esmentada.
La historiografia ha polemitzat força sobre la vigència real del Codi, sobre la qual no consta cap notícia directa. La qüestió ha suscitat un enfrontament entre els qui defensen el criteri de la personalitat i els qui defensen la territorialitat de les lleis en l'Espanya visigòtica. Fou García-Gallo qui, en els anys quaranta del segle XX, formulà la hipòtesi de l'aplicació del dret visigot seguint el criteri de territorialitat: és a dir, una sola llei per a tots els habitants d'Hispània, hispanoromans i visigots, contràriament a la idea generalitzada arreu dels regnes germànics pels historiadors de la personalitat de les lleis.
En els anys posteriors, els historiadors del dret adoptaren posicions diverses sobre aquesta qüestió. La tesi més acceptada tendeix a considerar que, a un primer moment de personalitat de les lleis, seguí, juntament amb la integració en altres àmbits, l'aplicació de les lleis visigòtiques amb un criteri de territorialitat.Bona part dels articles del Codi foren incorporats primer per Leovigild al Codex revisus i després al Liber iudiciorum, la recopilació definitiva del dret visigòtic, en el qual consten com a Leges antiquae. -
('Llei antiga')
('Codi d'Euric')
