Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "c�lebre" dins totes les àrees temàtiques

dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

fals plàtan fals plàtan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fals plàtan, n m
  • ca  arbre cèlebre, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  plàtan fals, n m alt. sin.
  • ca  plataner fals, n m alt. sin.
  • ca  sicòmor, n m alt. sin.
  • ca  arbre célebre, n m var. ling.
  • ca  arbre cèlibe, n m var. ling.
  • ca  blasera, n f var. ling.
  • ca  sicomor, n m var. ling.
  • nc  Acer pseudoplatanus L.

<Botànica > aceràcies>

fals plàtan fals plàtan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fals plàtan, n m
  • ca  arbre cèlebre, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  plàtan fals, n m alt. sin.
  • ca  plataner fals, n m alt. sin.
  • ca  sicòmor, n m alt. sin.
  • ca  arbre célebre, n m var. ling.
  • ca  arbre cèlibe, n m var. ling.
  • ca  blasera, n f var. ling.
  • ca  sicomor, n m var. ling.
  • nc  Acer pseudoplatanus L.

<Botànica > aceràcies>

falsa corall falsa corall

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  falsa corall, n f
  • ca  serp de la llet, n f
  • es  culebra de la leche
  • es  falsa coral
  • en  milk snake
  • nc  Lampropeltis triangulum

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

fusell fusell

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fusell, n m
  • ca  rifle, n m
  • es  fusil
  • es  rifle
  • fr  carabine de gros calibre
  • fr  fusil
  • en  big-bore rifle

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Arma llarga portàtil, de calibre 7 mm o superior i amb l'ànima estriada, utilitzada en tir de precisió.

Nota

  • Arma utilitzada en competicions no olímpiques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  fusell, n m
  • ca  rifle, n m
  • es  fusil
  • es  rifle
  • fr  carabine de gros calibre
  • fr  fusil
  • en  big-bore rifle

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

fusell fusell

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fusell, n m
  • ca  rifle, n m
  • es  fusil
  • es  rifle
  • fr  carabine de gros calibre
  • fr  fusil
  • en  big-bore rifle

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Arma llarga d'ànima estriada.

Nota

  • 1. El fusell s'utilitza en la pràctica de l'alta precisió, el fusell 3 x 20, el fusell 3 x 40 i el fusell prona.
  • 2. És un fusell el fusell submarí.
fusell 3 x 20 fusell 3 x 20

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fusell 3 x 20, n m
  • es  fusil 3 x 20
  • fr  carabine de gros calibre 3 x 20
  • en  big-bore rifle 3 x 20

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Disciplina de tir de precisió que consisteix a disparar amb un fusell estàndard i des d'una distància de300 m, vint trets en posició prona, vint en posició dempeus i vint en posició de genolls, durant dues hores i mitja.

Nota

  • Disciplina no olímpica
fusell 3 x 20 fusell 3 x 20

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fusell 3 x 20, n m
  • es  fusil 3 x 20
  • fr  carabine de gros calibre 3 x 20
  • en  big-bore rifle 3 x 20

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Disciplina de tir de precisió consistent a disparar, amb un fusell estàndard i des d'una distància de 300 m, vint trets en posició prona, vint en posició dempeus i vint en posició de genolls.
fusell 3 x 40 fusell 3 x 40

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  fusell 3 x 40, n m
  • es  fusil 3 x 40
  • fr  carabine de gros calibre 3 x 40
  • en  big-bore rifle 3 x 40

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Disciplina de tir de precisió que consisteix a disparar, amb un fusell lliure i des d'una distància de 300 m, quaranta trets en posició prona durant una hora i mitja, quaranta en posició dempeus durant dues hores, i quaranta en posició de genolls durant una hora i tres quarts.

Nota

  • Disciplina no olímpica.