Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "c�ltic" dins totes les àrees temàtiques

angle crític angle crític

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  angle crític, n m
  • es  ángulo crítico
  • en  critical angle
  • sbl  φc

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Angle d'incidència d'un raig sobre una superfície de contacte entre dos medis que dona lloc a un angle de refracció de 90º i a un raig refractat tangent a la superfície de contacte dels dos medis.

Nota

  • 1. L'angle crític és el llindar a partir del qual té lloc un procés de refracció; amb un angle d'incidència més gran que l'angle crític tindrà lloc un procés de reflexió interna, i el raig no travessarà la superfície de contacte dels dos medis.

    2. L'angle crític del vidre crown en una superfície d'aire és de 41,1º, el del vidre flint en una superfície d'aire és de 39,3º i en el límit entre l'aire i l'aigua és de 48,6º. Matemàticament es pot expressar, a partir de la llei de Snell, com a
    <Vegeu imatge>,
    on n2 i n1 són els índexs de refracció del medi menys dens i més dens, respectivament.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
angle crític angle crític

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  angle crític, n m
  • es  ángulo crítico
  • en  critical angle
  • sbl  φc

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Angle d'incidència d'un raig sobre una superfície de contacte entre dos medis que dona lloc a un angle de refracció de 90º i a un raig refractat tangent a la superfície de contacte dels dos medis.

Nota

  • 1. L'angle crític és el llindar a partir del qual té lloc un procés de refracció; amb un angle d'incidència més gran que l'angle crític tindrà lloc un procés de reflexió interna, i el raig no travessarà la superfície de contacte dels dos medis.

    2. L'angle crític del vidre crown en una superfície d'aire és de 41,1º, el del vidre flint en una superfície d'aire és de 39,3º i en el límit entre l'aire i l'aigua és de 48,6º. Matemàticament es pot expressar, a partir de la llei de Snell, com a
    <Vegeu imatge>,
    on n2 i n1 són els índexs de refracció del medi menys dens i més dens, respectivament.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
angle d'estabilitat angle d'estabilitat

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle d'estabilitat, n m
  • ca  angle crític, n m sin. compl.
  • es  ángulo de estabilidad
  • fr  angle de stabilité
  • en  angle of repose

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Angle mínim que ha de fer el pendent d'un vessant perquè la neu es comenci a moure per l'acció de la gravetat.
angle d'estabilitat angle d'estabilitat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle d'estabilitat, n m
  • ca  angle crític, n m sin. compl.
  • es  ángulo de estabilidad
  • fr  angle de stabilité
  • en  angle of repose

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>

Definició
Angle mínim que ha de fer el pendent d'un vessant perquè la neu es comenci a moure per l'acció de la gravetat.
areng del Bàltic areng del Bàltic

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  areng del Bàltic, n m
  • es  arenque del Báltico, n m
  • en  Baltic herring, n
  • nc  Clupea harengus membras

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels clupeids.
artèria cística artèria cística

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  artèria cística, n f
  • es  arteria cística
  • en  cystic artery
  • TA  arteria cystica

<Anatomia>

ascensió del clític ascensió del clític

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  ascensió del clític, n f
  • es  ascensión del clítico
  • fr  montée du clitique
  • en  clitic climbing

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual un pronom clític que funciona com a objecte del verb no finit d'una oració subordinada, i que d'acord amb aquesta funció hauria d'aparéixer en posició enclítica, ocupa una posició proclítica, adjunta al verb de l'oració principal.

Nota

  • Així, si en una oració com ara Volia veure'ls es produeix l'ascensió del clític, s'obté l'oració Els volia veure.
atròfia de conducte cístic atròfia de conducte cístic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  atròfia de conducte cístic
  • en  atrophy of cystic duct

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

bàltic bàltic

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  bàltic
  • en  Baltic

<Localització > Fraseologia>

blanc d'Espanya blanc d'Espanya

<Neteja > Productes de neteja>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blanc d'Espanya, n m
  • ca  carbonat càlcic, n m
  • es  blanco de España
  • en  whiting

<Neteja > Productes de neteja>

Definició
Sal natural molt estesa que en alguna de les seves formes és emprada com a pigment blanc de poder pictòric poc cobrent, que s'usa en tècniques a la cola i al pastel, principalment en emprimació de suports i com a càrrega per a altres pigments.

Nota

  • Actualment també es fabrica de manera industrial per a obtenir un material de més puresa. La diversitat de jaciments del carbonat càlcic, dit també creta, fa que el pigment pictòric es conegui amb diferents noms segons la seva procedència, principalment blanc d'Espanya, de París, de Meudon, de Florència.