Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "c�ltic" dins totes les àrees temàtiques

coleic -a coleic -a

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coleic -a, adj

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a la bilis o derivat d'ella.
conducte cístic conducte cístic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  conducte cístic
  • en  cystic duct

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Tipus i localitzacions de neoplàsies>

conducte cístic conducte cístic

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  conducte cístic, n m
  • es  conducto cístico
  • en  cystic duct
  • TA  ductus cysticus

<Anatomia>

conducte cístic conducte cístic

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  conducte cístic, n m
  • ca  cístic, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Conducte excretor de la bufeta del fel que desemboca en el colèdoc.
conjunt crític conjunt crític

<Energia > Energia nuclear>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conjunt crític, n m
  • es  conjunto crítico
  • fr  assemblage critique
  • en  critical assembly
  • de  kritische Anordnung

<Energia > Energia nuclear>

Definició
Grup de materials en els quals pot obtenir-se la criticitat.
conjunt crític conjunt crític

<Energia nuclear>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  conjunt crític, n m
  • es  conjunto crítico
  • fr  assemblage critique
  • en  critical assembly
  • de  kritische Anordnung

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia nuclear>

conreu conreu

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conreu, n m
  • ca  cultiu, n m
  • es  cultivo
  • fr  culture
  • en  crop
  • en  cultivation
  • en  culture

<Jardineria>

Definició
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i les plantes per fer-les fèrtils i obtenir un profit més gran que en el cas d'un desenvolupament espontani.

Nota

  • De vegades s'usa la forma cultiu per a referir-se més concretament a un conreu intensiu, en què es controlen de manera més acurada els factors ambientals que incideixen en la producció de plantes.
conreu conreu

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  conreu, n m
  • ca  cultiu, n m sin. compl.
  • es  cultivo
  • fr  culture
  • en  cultivation

<Agricultura>

Definició
Terra conreada.
conreu conreu

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  conreu, n m
  • ca  cultiu, n m sin. compl.
  • es  cultivo, n m
  • fr  culture, n f
  • en  cultivation, n

<Modernització i globalització > Procés d'urbanització > Món rural>

Definició
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d'un desenvolupament espontani de la natura.
copte copte

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  copte
  • ca  neoegipci sin. compl.
  • cod  met rem en kēme
  • ar  القبطية
  • cy  Copteg
  • cy  Neo-eiffteg sin. compl.
  • de  Koptisch
  • de  Neuägyptisch sin. compl.
  • en  Coptic
  • en  Neo-Egyptian sin. compl.
  • es  copto
  • es  neoegipcio sin. compl.
  • eu  koptoera
  • eu  neoegipci sin. compl.
  • fr  copte
  • fr  néo-égyptien sin. compl.
  • gl  copta
  • gl  neoexipcio sin. compl.
  • gn  copto
  • gn  neoehíysio sin. compl.
  • it  copto
  • it  neoegiziano sin. compl.
  • ja  コプト語
  • ja  新エジプト語 sin. compl.
  • nl  Koptisch
  • nl  Nieuw-Egyptisch sin. compl.
  • oc  còpte
  • oc  neoegipci sin. compl.
  • pt  copta
  • pt  neo-egípcio sin. compl.
  • ru  Коптский язык
  • zh  科普特语

<Afroasiàtica > Egípcia>, <Àfrica > Egipte>

Definició
La llengua copta era la parlada a Egipte des del segle IV aC fins a la seva desaparició total com a llengua d'ús, al voltant del segle XVII. El terme copte es refereix al darrer estadi de l'antic egipci. Tenia diversos dialectes, però els més importants eren dos, el sahídic i el bohàiric, associats respectivament amb l'Alt i el Baix Egipte.

La llengua escrita copta utilitza el seu propi alfabet, que és una adaptació fonètica del grec amb set signes de l'alfabet demòtic, per als sons especials. El retrocés del copte es va iniciar al segle VII, amb la conquesta del país pels àrabs, la llengua dels quals va anar substituint progressivament la del territori. El copte ha arribat a l'actualitat com a llengua litúrgica de l'Església ortodoxa copta, que compta amb uns 5 o 6 milions aproximadament de fidels a Egipte. S'han fet alguns intents per reavivar la llengua, tant a nivell oral com escrit, sense gaire èxit fins ara.